“Quan estudiava a la universitat, ens van explicar què era l'acollida familiar i des d'aquell moment vaig decidir que en algun moment de la meva vida voldria ser família acollidora”, recorda l’Assumpta, que confessa que aleshores encara desconeixia la seva homosexualitat i el que li depararia el futur, que passaria per conèixer l’Imma i plantejar-se formar la família optant per aquesta via, l’acollida. “L’acolliment significa formar una família, significa acollir uns nens o nenes que necessiten la teva ajuda perquè les seves famílies biològiques no els poden cuidar o no se’n poden fer càrrec”, confessa la parella, que, malgrat desconèixer el futur de les dues criatures que tenen en acollida simple des del 2016, se’n fan càrrec i estimen com si fossin fills biològics.

“Existeixen molts models familiars i a ells els ha tocat viure aquest”, Assumpta

La parella remarca: “Avui dia, tenim la sort de no trobar un únic model familiar, fet que comporta que sigui molt important per aquestes criatures que puguin posar-hi un nom i que sentin que pertanyen a un nucli familiar”. Per la parella, l’acollida significa el model familiar pel qual han optat i que han normalitzat. “Sempre diem: ‘Que em mirin...’. Els nostres infants quan van arribar no es creien que els poguéssim mirar exclusivament a ells”, recorda l’Assumpta, que remarca la necessitat de fer sentir única aquella criatura des d’aquesta estima familiar que tots necessiten.

El testimoni de l’Assumpta i de l'Imma

L’acollida de germans

No és el mateix acollir una criatura que acollir-ne dues o més. Tampoc és el mateix quan són germans, però, quines diferències hi ha? Suposa una dificultat afegida al procés d’acollida o una facilitat per a les famílies i els mateixos infants? “Quan vam decidir-nos per l’acollida, m’imaginava el que podia significar per a una criatura arribar a casa d’uns desconeguts sense cap referència”, exposa l’Assumpta, que considera que si tens a prop algú amb un vincle natural, ho fa més fàcil tot. “Pensar en les pors dels primers dies i el que pot suposar aquest canvi per a l’infant, és el que ens va fer decidir”, apunta la parella, que es mostren satisfetes de l’elecció, perquè, tal com remarquen, el fet d’acollir uns germans suposa un punt de referència estable per als dos, que, malgrat els canvis, les dificultats i els entrebancs, el fet de tenir-se l’un a l’altre sempre els ha estat molt més fàcil. “I d’altra banda, la idea de separar germans, que directament no entrava dins el nostre cap”, conclouen.

La incertesa del futur

Però no tot són flors i violes. La parella confessa que el més complex de tot el procés és la incertesa que genera el futur. “El més dur de tot plegat és no saber què passarà i si hi haurà o no retorn amb les seves famílies biològiques”, coincideixen ambdues, que pateixen per com estaran, perquè es crea un vincle molt fort.

Malgrat les dificultats i les incerteses que els depara el demà, el matrimoni es mostra satisfet i plenament il·lusionat per l’opció que han escollit per ampliar la família. “Ha estat una experiència de vida que ens ha fet créixer molt com a persones i com a parella. És una muntanya russa amb mil i una variables i situacions a afrontar en la qual ens emportem l’aprenentatge”, valoren les dues, que confessen que acollir ha estat el millor que han fet a la vida. “Volíem formar una família i aquest model ens fa molt felices”.  

Familia Casas   Romero (3)

L’Imma i l’Assumpta (d’esquerra a dreta) a la terrassa del pis on viuen

La parella recalca la importància de l’acompanyament per part dels psicòlegs, figures clau a les quals pot optar tothom qui acull un o més infants. “Una de les coses que considerem necessàries i que haurien de ser d’obligatorietat per a totes aquestes criatures, és l’assistència a un acompanyament psicològic”, diu la parella, que coincideix que és indispensable perquè “aquests nens han viscut una de les situacions més complicades que pot patir un infant a la vida, que és la separació de la seva família biològica”. Un ajut necessari per als infants i per als adults, que els orienta i els ajuda davant certes situacions: “Potser et deixaves emportar per les emocions o les sensacions del moment, i el seu suport t’ajuda a tenir un punt de referència imprescindible”.

Una oportunitat de millora

A la darrera pregunta sobre si recomanen l’experiència de l’acollida a altres famílies, ambdues tenen clar que sí, però, puntualitzen: "Si es fa des de la consciència que ets una família d’acollida i que s’ha de tenir present que els infants no passen a ser exclusivament de la família que es crea, sinó que al darrere hi ha una família biològica que ha de tenir el seu paper perquè l’infant creixi sa”.

Per a la parella, “l’acollida és una oportunitat de millora cap als infants, de donar-los un espai de normalització, que puguin gaudir i ser canalla amb les mateixes queixes, baralles i bons moments que viuen la resta de criatures”. Tant l’Assumpta com l’Imma apunten que amb l’acollida es viuen situacions intenses, camins plens d’imprevistos i de pendents, però a la vegada afirmen que el resultat és molt satisfactori: “Al final ho pateixes i ho gaudeixes igual que si tens fills biològics, ho acabes vivint tot de la mateixa manera”.