El desenvolupament tecnològic va a la velocitat de la llum. No recordem que fa només deu anys que compartim la vida per Instagram i que, fins i tot llavors, Alexa era un nom de tants i tenir Roomba era cosa de rics. Durant anys la societat no s’ha plantejat aquests canvis perquè les coses que entenem com a bones no cal entendre-les. Però què passa quan l’auge de la tecnologia creix en paral·lel a la desigualtat, l’addicció a les pantalles, la poca privacitat de les dades o la falta de sostenibilitat?
El coneixement és molt més que guanyar formatgets en una partida de Trivial. Reivindiquem que les Humanitats mai han sigut inútils: tenen la vocació innata de canviar les coses des de la reflexió i la crítica per convertir una societat defectuosa en una societat millor. Fer-nos preguntes és el que ens fa humans i per això, independentment de amb quin ofici volguem guanyar-nos la vida, els grans humanistes de la història són els referents de qualsevol llibre educatiu.
Fomenta l’esperit crític i aniràs bé per la vida
Els diners no donen la felicitat; poder pensar i relacionar-nos, sí. En paraules del professor italià Nuccio Ordine, creador del manifest La utilitat de l’inútil, que la saviesa no pretengui aspirar a guanyar beneficis econòmics és precisament “l’antídot contra la barbàrie d’allò útil, que ha arribat inclús a corrompre les nostres relacions socials i els nostres afectes més íntims”. Allò útil entès com allò que només té un objectiu comercial, per si hi ha dubtes. Les Humanitats surten per potes d’aquesta definició; són una idea intangible, la base perfecta de qualsevol disciplina, un plaer abstracte que per alguns és res però que ho és tot al mateix temps. I no només contribueixen a mantenir viva la tradició del coneixement, sinó també a fomentar la gestió de la cultura humana i l’esperit crític del nostre entorn. Això és crucial per superar els reptes presents i futurs que se’ns presenten individualment i col·lectivament davant fenòmens com el transhumanisme, les repercussions de la tecnologia o l’estructuració política de la societat.
Alumnes durant el viatge cultural anual organitzat per UIC Barcelona
Els i les humanistes són les úniques persones capaces de veure el món des d’una perspectiva transversal, i tenir eines de comprensió en un context de sobreexplotació informativa com el nostre, et suma anys de vida. El Grau en Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) no només és una empenta per qualsevol persona que mai en tingui prou en qüestions del saber; és una porta oberta per adquirir un ampli ventall de coneixements integrals per diagnosticar, assessorar i donar resposta a qualsevol interrogant humà.
Té un Pla d’estudis diversificat en quatre disciplines humanístiques – història, història de l’art, filosofia i literatura –, una gran cartera de pràctiques i convenis – ni més ni menys que la possibilitat de treballar al Festival Sónar, al MACBA o a l’Editorial Planeta – i l’opció de marxar a l’estranger. Per donar més informació del Grau, s’organitza un viatge anual a alguna ciutat europea i les classes són reduïdes amb un aforament màxim de 40 persones, fet que permet tant personalitzar les classes com assignar un assessor acadèmic a cada alumne.
Sortides professionals (i morals) per humanistes
Sovint ningú ens explica quines opcions hi ha a l’hora de trobar feina després d’acabar els estudis en Humanitats i és possible que això faci tirar enrere a més d’un/a. Aquí venim a desmuntar el mite de la inutilitat d’aquesta disciplina per deixar de relegar el pensament i el raciocini a un escaló immerescut. Poc es parla de les moltes (i interessants!) sortides professionals que giren al voltant del Grau en Humanitats de UIC Barcelona: gestió de continguts culturals, edició de llibres de text, relacions internacionals en ONG, gestió de museus i edificis històrics o comissariat de galeries i exposicions, per exemple. Inclús també hi ha la opció d’endinsar-se en el món de la Intel·ligència Artificial, com assessoria ètica, o fins i tot tocar la branca de les Humanitats Digitals, destinades a tot allò que té a veure amb la digitalització de l’art i la cultura (apps, web, realitat virtual, catàlegs, etc). Impossible que, com a mínim, no et cridi l’atenció.
Però seu que encara hi ha més. Sabies que també hi ha dobles titulacions en Humanitats? Entendre com pensem i actuem les persones és indispensable per desenvolupar qualsevol tasca personal i professional: en aquest cas, UIC Barcelona també dona la possibilitat de cursar Humanitats en paral·lel als estudis de Periodisme, Educació Primària, Dret, ADE, International Studies i Political Science, aquests dos últims cursant el cinquè curs a Nova York. Formació, coneixement i transversalitat per fer créixer qualsevol generació. Com molt bé deia Ordine en el seu manifest, fixar-se en la literatura, la filosofia, l’art o la música serveix per alimentar la ment i l’esperit i evitar la deshumanització de la humanitat.