Catalunya busca ocupar un paper rellevant en la carrera per assolir la neutralitat climàtica. Però, de quina forma? Amb la creació d'un ecosistema integrat al voltant de la cadena de valor de l'hidrogen, un vector energètic vital per aconseguir-ho.
Coordinat per la Universitat Rovira i Virgili i amb Enagás i Repsol com a principals impulsors, neix el projecte de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, que agrupa altres socis empresarials i institucionals com la Generalitat de Catalunya, l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la Diputació de Tarragona, el Port de Tarragona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Un total de 160 organitzacions públiques i privades formen part del projecte que ha estat identificat per la Generalitat com un dels 27 projectes tractors per a la recuperació econòmica.
El president d'Enagás, Antonio Llardén, destaca que, "en línia amb el compromís d'Enagás amb la descarbonització i amb la transició justa, aquest projecte servirà per posar en relleu les capacitats industrials i tecnològiques dels sectors energètic i industrial de Catalunya, gràcies al desenvolupament d'una economia de l'hidrogen renovable en concordança amb els fulls de ruta europea i espanyola." En la mateixa línia, la rectora de la Universitat Rovira i Virgili, María José Figueras, considera que "aquest colideratge publicoprivat impulsarà els projectes de la Vall i farà possible una transició energètica industrial que generi un important impacte econòmic i social al territori".
La Vall de l'Hidrogen de Catalunya: en què consisteix?
En espais com el proposat a Catalunya, es concentra la producció, transformació i consum, aprofitant l'aplicació d'economies d'escala, així com el desenvolupament de projectes pilot vinculats, entre altres, als sistemes energètics aïllats i al sector transport. La creació de "valls, hubs o clústers d'hidrogen" com aquest, jugarà un paper molt important en la transició energètica.
La Vall de l'Hidrogen de Catalunya i altres en què Enagás participa, estan molt vinculats a descarbonitzar la indústria i són el primer impuls tecnològic cap a un canvi sostenible. L'hidrogen verd produït es destinarà principalment a la indústria química, petroquímica i usos termointensius de difícil electrificació. A més, servirà com a font de calor i com a combustible per a la mobilitat, entre altres usos que poden ser també domèstics o industrials.
Europa preveu que el 2050 el 25% de l'energia passi a través de l'hidrogen net
Europa preveu que el 2050 el 25% de l'energia passi a través de l'hidrogen net, i Catalunya, amb el pol petroquímic més rellevant del sud d'Europa i en ple encreuament estratègic de la futura mobilitat de l'hidrogen, està molt ben posicionada.
Adeu a l'empremta de carboni
Des de 2014, Enagás ha reduït les seves emissions contaminants en més d'un 63%. Com a companyia internacional d'infraestructures energètiques i operador de xarxes europeu, contribueix a la descarbonització global eliminant la seva empremta de carboni -ha avançat deu anys, a 2040, el seu objectiu de neutralitat climàtica-, i impulsa els gasos renovables, hidrogen i biogàs/biometà. Uns gasos imprescindibles per assolir els objectius de descarbonització europeus.
En aquest context, es posiciona com una de les companyies espanyoles que més està promovent l'impuls dels gasos renovables com noves solucions energètiques. Unes solucions que exerciran un paper fonamental en el procés de transició energètica a través de projectes clau que permetin posicionar el país com a referent del sector. Està involucrada en més de 34 projectes d'hidrogen verd i més de 20 de biogàs en totes les comunitats autònomes amb més de 60 socis.
L'hidrogen verd, el portador d'energia neta del futur
L'hidrogen verd se situa com a necessari per aconseguir l'objectiu de neutralitat climàtica, l'augment de la competitivitat empresarial i la descarbonització de la indústria, així com un motor econòmic de creació de riquesa i ocupació. Però, com es genera? A partir d'energia renovable, és un gas 100% net, amb aplicació en sectors de molt difícil electrificació, com la indústria intensiva i el transport.
A més, és emmagatzemable, una cosa molt rellevant en un context de més pes de les renovables tradicionals, que encara no es poden emmagatzemar a gran escala. I un altre avantatge: podria transportar-se a través de les xarxes gasistes ja existents per contribuir a una descarbonització al menor cost possible.