La directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán; la gerent del Nikola Tesla Museum, Radmila Adzic, i el director de CosmoCaixa, Valentí Farràs, han presentat l’exposició Nikola Tesla. El geni de l’electricitat moderna, una mostra que recorre la vida i l’obra de l’enginyer serbi, figura clau en la història de la ciència gràcies al desenvolupament d’invents que van marcar el segle XX.
Aquesta és la tercera exposició biogràfica dedicada exclusivament a un personatge científic que organitza CosmoCaixa. Després d’aprofundir en les trajectòries de Charles Darwin i Albert Einstein, el museu de la ciència de la Fundació ”la Caixa” a Barcelona reconeix ara la tasca del genial inventor serbi, a qui devem contribucions com la invenció del motor d’inducció, el desenvolupament del corrent altern com a font d’energia i la transmissió sense fils de l’energia i la informació. Va ser un autèntic pioner en branques de la ciència i les tecnologies que estaven en expansió, però també en d’altres que encara trigarien anys a ser preses en consideració, com la robòtica o les comunicacions interplanetàries.
D’esquerra a dreta: el director Corporatiu de l’Àrea de Cultura i Ciència de la Fundació ”la Caixa”, Ignasi Miró Borrás; la gerent del Nikola Tesla Museum, Radmila Adzic, i la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, han presentat l’exposició 'Nikola Tesla. El geni de l’electricitat moderna'.
L’exposició, coproduïda en col·laboració amb el Nikola Tesla Museum, té com a objectiu fer conèixer la realitat i les llegendes que giren entorn del fundador de la tecnologia moderna, la persona a qui hem d’agrair, per exemple, que avui dia puguem prémer un interruptor i s’encengui el llum. Tesla va néixer en un món que funcionava gràcies al vapor i a la força física, i quan va morir va deixar un món totalment nou, impulsat per l’energia elèctrica, el món que encara avui coneixem.
Malgrat la seva genialitat i la seva visió, Tesla no estava dotat d’una gran perspicàcia per als negocis i va ser plagiat per alguns dels seus contemporanis. Després de dècades d’aportacions rellevants en diversos camps científics, algunes de les quals el van arribar a arruïnar, va morir en soledat i va ser pràcticament oblidat durant anys, malgrat que més tard va esdevenir una icona popular envoltada d’enigmes i d’algunes teories conspiratives inversemblants.
L’exposició posa fil a l’agulla a les llums i ombres de la vida de Tesla, i desmunta també alguns mites que es van crear al llarg de la seva vida i a posteriori, com per exemple que havia aconseguit generar terratrèmols artificials, que el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla o que va guanyar el Nobel de Física el 1915 juntament amb Thomas Alva Edison.
Avui en dia, es desconeix el nombre real de patents que va registrar Nikola Tesla. N’hi ha 280 de documentades a 26 països diferents, però se sospita que n’hi ha més que encara no han estat identificades —alguns n’hi atribueixen més de 700. Sigui com sigui, la importància de Tesla rau en les solucions enginyoses, les aplicacions universals i els nombrosos avenços científics i tecnològics que va posar en marxa arreu del món.
A CosmoCaixa es podran veure mòduls electromecànics operatius que permeten als visitants reproduir el funcionament dels aparells i enginys ideats per Tesla. La major part d’aquests mòduls són reproduccions dels aparells originals, cedides pel Nikola Tesla Museum de Belgrad. També n’hi ha de producció pròpia, desenvolupats per mostrar de manera didàctica i entenedora alguns principis físics que s’amaguen rere les creacions de Tesla, com ara l’electromagnetisme.
Completen l’exposició maquetes dels seus prototips i de les seves instal·lacions més destacades, rèpliques de pertinences personals de Tesla, audiovisuals sobre els seus enginys, i també instruments científics d’època relacionats, que pertanyen a la col·lecció de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
La mostra, que té com a fil conductor la vida i l’obra de Tesla en ordre cronològic, es divideix en sis àmbits, tots encapçalats per dibuixos de còmic elaborats per l’il·lustrador Juan de Dios Tenorio.
Retrat de Nikola Tesla
Orígens
Aquest espai mostra els primers anys de la vida de Nikola Tesla. I és que, des del seu naixement, el 1856, ja va estar envoltat d’una aurèola de fantasia pel fet d’haver nascut durant una tempesta elèctrica d’estiu, cosa que alguns han interpretat com un auguri extraordinari.
Els mòduls retraten alguns trets de la seva personalitat, des de la seva gran memòria fotogràfica fins a la seva facilitat per les matemàtiques, passant per la seva salut fràgil, caracteritzada per la hipocondria després d’haver patit un greu còlera i per les crisis nervioses que havien de marcar la seva vida.
S’explica, a més, que la curiositat pels fenòmens elèctrics se li va despertar des de ben petit, quan l’electricitat estàtica va produir espurnes sorolloses amb el frec de la mà mentre acaronava el seu gat.
De jove, va començar els estudis d’enginyeria elèctrica a l’Escola Politècnica de Graz i hi va idear nous tipus de motor. Posava així la llavor d’un dels seus primers invents, creat dotze anys més tard: el motor d’inducció magnètica.
Primers treballs a Europa
L’estiu del 1883, quan ja treballava per a la Continental Edison Company, filial europea d’una de les companyies d’Edison, Tesla va presentar el seu primer gran invent, el motor d’inducció, que recollia una de les seves idees més obsessives: construir un motor que funcionés utilitzant un camp magnètic rotatiu com a força motriu i no un commutador i escombretes, com funcionaven els motors elèctrics de l’època.
El motor d’inducció magnètica de Tesla es basa en el fet que, tal com ja havia demostrat Michael Faraday, l’electricitat i el magnetisme són les dues cares de la mateixa moneda, dues manifestacions de la força electromagnètica, íntimament relacionades: un camp magnètic variable indueix un corrent elèctric al si d’un conductor, i, a la vegada, un corrent elèctric genera un camp magnètic.
En aquest punt de l’exposició, els visitants podran experimentar per ells mateixos aquest principi físic, base de l’invent de Tesla per idear el seu motor d’inducció. Veuran una bobina amb els borns connectats a una bombeta i un imant de barra de neodimi. Quan accionin un mecanisme mitjançant una manovella podran comprovar que, si fan girar la manovella ràpidament en un sentit, l’imant passa cíclicament per l’interior de la bobina i la variació del flux del camp magnètic a través d’aquesta genera una força electromotriu que fa que la bombeta s’encengui; i si es gira la manovella en sentit contrari, l’imant es queda quiet i és la bobina la que es mou, però el resultat és el mateix: la bombeta també s’encén. En tots dos casos, la intensitat del corrent generat depèn de la velocitat a què es faci variar el flux magnètic a través de la bobina.
Viatge a Amèrica
Nikola Tesla no va aconseguir ajut financer per poder desenvolupar la seva idea i, per aquest motiu l’enginyer va decidir abandonar Europa a la recerca d’oportunitats. El 1884 es va instal·lar a Nova York, on va començar a treballar per a l’Edison Machine Works, on va poder conèixer el famós inventor nord-americà, amb qui va establir una curiosa relació.
Nikola Tesla. El genio de la electricidad moderna.
Amèrica
A la companyia d’Edison, Tesla va treballar en la millora de la xarxa d’enllumenat de Nova York, que llavors funcionava amb corrent continu i utilitzava làmpades d’arc voltaic amb elèctrodes de carbó que s’havien d’anar substituint periòdicament. La seva relació amb Edison es va enterbolir quan aquest es va negar a fer honor a les seves promeses econòmiques, motiu pel qual Tesla va dimitir i va fundar la seva pròpia companyia, la Tesla Electric Light & Manufacturing, on va iniciar un període de grans dificultats econòmiques que li van generar molta inseguretat i una forta depressió.
En aquella època, pels volts del 1886 i el 1887, Tesla va centrar tota la seva atenció en el desenvolupament del potencial del corrent altern, que és aquell la intensitat i el voltatge del qual varien en funció del temps amb una determinada freqüència, a diferència del continu, que manté la intensitat i el voltatge al llarg del temps, com succeeix amb una bateria o una bombeta.
El magnat George Westinghouse estava tan interessat a desenvolupar les aplicacions comercials del corrent altern que va arribar a adquirir els drets d’ús de set patents de Tesla que permetien superar els problemes que hi havia a l’època per transmetre de manera eficaç corrent altern a llargues distàncies. Tesla va començar a treballar a la Westinghouse Electric & Manufacturing Company en un moment de competència ferotge entre les diferents companyies nord-americanes.
Edison, alarmat per la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat, va iniciar una lluita de relacions públiques que els diaris van anomenar «guerra dels corrents». La polèmica va registrar episodis d’autèntic joc brut, ja que a instàncies d’Edison s’atiava la por de la societat de l’època als accidents per electrocució provocats per l’alta tensió, i s’exagerava el nombre d’accidents mortals deguts a la utilització dels sistemes creats per Westinghouse.
També van suggerir la utilització de corrent altern per a les execucions a la cadira elèctrica, de creació recent, i van arribar a fer demostracions públiques d’electrocució d’animals per evidenciar la pretesa perillositat del corrent altern. No obstant això, Tesla va contraatacar demostrant que un corrent altern podia travessar el seu cos sense causar-li cap dany, cosa que va erosionar temporalment el prestigi d’Edison.
Dos episodis van marcar el final de la «guerra dels corrents». D’una banda, l’Exposició Universal Colombina de Chicago (1893) va concedir a Westinghouse els drets de producció de l’energia elèctrica per al funcionament de la maquinària i l’enllumenat de l’esdeveniment, i es va aconseguir generar tres vegades més energia que la consumida per la resta de la ciutat de Chicago gràcies a la instal·lació de 12 generadors bifàsics de Tesla. L’exposició també va servir per mostrar els invents més vistosos de l’enginyer serbi, com les làmpades fosforescents, precursores dels actuals llums fluorescents. Així mateix, sota de l’assessoria de Tesla, Westinghouse Electric va guanyar el contracte per construir un sistema de generació de corrent altern de dues fases a les cascades del Niàgara.
Les vivències i les invencions de Tesla als Estats Units inclouen estudis i invencions produïts als seus laboratoris de Nova York, on va treballar en qüestions tan variades com ara els raigs X; la transmissió d’energia sense fils, inventant el que va ser el primer «comandament a distància»; la radiodifusió; o la creació i el desenvolupament de les bobines de Tesla, generadors d’alta tensió i alta freqüència que permeten crear camps elèctrics molt potents al seu voltant, prou per permetre que el corrent circuli sense necessitat de cablatge.
Com que les investigacions de Tesla als seus laboratoris novaiorquesos el duien a desenvolupar generadors cada vegada més potents, de milions de volts, que podien resultar perillosos en l’àmbit urbà, l’any 1899 va decidir establir el seu laboratori als afores de Colorado Springs. Allà, Tesla hi va fer observacions sobre l’aparat elèctric associat a les tempestes i va dur a terme estudis sobre les propietats conductores de l’atmosfera terrestre.
El seu somni era aprofitar les característiques de la Terra en el camp físic per obtenir energia a qualsevol lloc de manera gratuïta. En aquella etapa, Tesla va desenvolupar el seu concepte de Sistema Mundial de Transmissió, una idea revolucionària i molt avançada al seu temps, embrió del que molts anys més tard acabaria sent Internet.
En aquesta època, Tesla també va treballar en el desenvolupament de la ràdio, un invent que va ser possible gràcies a la contribució de molts científics i enginyers. Hi destaca Guglielmo Marconi, que va desenvolupar el primer telègraf sense cables, amb el qual va aconseguir transmetre senyals a llarga distància; però també Aleksandr Stepànovitx Popov, que va desenvolupar el primer receptor d’ones de ràdio, o el mateix Tesla, que va patentar alguns dels desenvolupaments clau dels inicis de la història de la ràdio, si bé tenia una idea equivocada de com funcionaven les ones de ràdio, ja que estava convençut que només podien viatjar en línia recta i que tenien un abast limitat, de pocs quilòmetres.
Després d’aquesta etapa daurada de creació, l’any 1900 Tesla va tornar a Nova York i es va instal·lar en un hotel amb l’objectiu de trobar inversors per al seu Sistema Mundial de Transmissió de missatges, telefonia i imatges facsímils dels Estats Units a la Gran Bretanya, utilitzant la terra com a conductor dels senyals elèctrics. El març del 1901 va aconseguir 150.000 dòlars d’un magnat a canvi del 51 % de les patents generades i va començar a planificar la instal·lació de la torre Wardenclyffe, un transmissor de proporcions gegantines que es va veure superat quan Marconi, el desembre del mateix any, va aconseguir imposar el seu sistema en transmetre amb èxit un senyal d’Anglaterra a Terranova.
Nikola Tesla. El geni de l'electricitat moderna
Decadència. Darrers anys
Aquest darrer àmbit mostra els invents creats per Tesla amb posterioritat al desastre de la torre Wardenclyffe, alguns dels quals estan relacionats amb l’aviònica. També relata els problemes econòmics i de salut que va patir els darrers anys de la seva vida, quan acumulava deutes i es va començar a tornar un personatge solitari i excèntric, fins a la seva mort el 1943 en una habitació d’hotel.
El somni de Tesla, avui
Un cop acabat el recorregut a través de la vida i l’obra de Tesla, a tall d’epíleg, l’exposició dedica un espai a la vigència de les seves idees (mostrant, per exemple, prototips de telèfons mòbils que es carreguen sense fils) i als premis, homenatges i reconeixements que s’han atorgat al gran científic serbi al llarg dels anys. Curiosament, la màxima distinció rebuda per Tesla en vida va ser la Medalla Edison, considerada com el «Premi Nobel dels enginyers». El serbi també va ser nominat al premi Nobel de Física l’any 1937, però no el va aconseguir.
L’empresa de fabricació de cotxes elèctrics fundada per Elon Musk l’any 2003 es diu Tesla Motors en honor de l’inventor serbi. Més recentment, el 2018, SpaceX, una altra empresa de l’emprenedor sud-africà, va llançar a l’espai el cotxe Tesla Roadster, tripulat per un maniquí anomenat Starman.
Retrat de Nikola Tesla
Activitats paral·leles a l'exposició
Cicle de conferències: El futur és de Tesla
Al llarg del mes de novembre, CosmoCaixa acull un cicle de xerrades que ens acostaran la figura de Nikola Tesla, els seus invents i la seva contribució científica i tecnològica a la nostra societat. A les quatre conferències del cicle, moderades per l’arquitecta i directora d’Atlas of the Future, Silvia Brandi, es podrà descobrir la vigència de les seves idees i com les seves propostes poden ajudar a combatre problemes actuals, com ara l’emergència climàtica. També ens endinsarem en el seu perfil més humà des de diferents punts de vista i, a través seu, viatjarem des del passat cap al futur per entendre millor el nostre present i les alternatives tecnològiques de les quals disposem.
3 de novembre, a les 19 h: «Passat. Tesla i la història»
La conferència de Xavier Roqué, físic i doctor en Història de la Ciència, se centrarà en la constatació que els treballs i les patents de Nikola Tesla sobre electromagnetisme han contribuït a la configuració del món i la societat actuals, però també que els avenços científics i tecnològics són fruit de la feina col·lectiva de generacions. Com ha adquirit Tesla la condició d’icona tecnològica contemporània? Quina relació hi ha entre la seva trajectòria personal i les xarxes socials de creació i difusió del coneixement i la tecnologia? Què en sabem de la seva pertinença a aquest món desaparegut que va transcórrer a cavall dels segles xix i xx? I com expliquem la vigència i la projecció de la seva figura? Com va influir l’entorn en els descobriments que va fer?
A la conferència inaugural del cicle situarem Tesla en el seu entorn científic, tecnològic i social per entendre la tremenda innovació que van suposar les seves propostes en diferents camps.
10 de novembre, a les 19 h: «La contemporaneïtat de Tesla»
Sens dubte, hi ha unes diferències enormes entre la vida quotidiana del seu temps i el nostre, però el genial i prolífic inventor Nikola Tesla va ser pioner en molts àmbits tecnològics: les energies renovables, l’aviació, la robòtica, l’enginyeria elèctrica…
En aquesta conferència a càrrec d’Àlvar Sánchez, catedràtic del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, coneixerem la vigència actual d’algunes de les seves idees més visionàries, les que han contribuït a dibuixar el marc tecnològic i científic actual. A través de la mirada d’un investigador en física, explorarem com ha canviat aquesta disciplina des de Tesla fins als nostres dies, i també els treballs i les investigacions de la comunitat científica inspirats en la seva obra.
17 de novembre, a les 19 h: «El futur de Tesla»
Quins avantatges i inconvenients presenten les noves propostes basades en bateries? Quines alternatives tenim? Com podem preservar els recursos energètics? El visionari Nikola Tesla es va plantejar qüestions que encara avui no hem resolt. Alguns dels seus avenços i descobriments no tan sols han tingut un efecte en el present, sinó que també poden marcar un camí cap al futur.
A partir de les propostes cientificotècniques de Tesla, en aquesta sessió a càrrec de l’enginyera química i industrial Luisa F. Cabeza indagarem la situació actual de les energies renovables, els seus reptes i possibilitats, com també el futur energètic en el context de l’emergència climàtica actual, el desafiament més gran al qual s’enfronta la humanitat.
24 de novembre, a les 19 h: «La importància de Tesla»
En aquesta taula rodona hi seran presents persones de diferents àmbits que han ajudat a divulgar la figura de Nikola Tesla. Gràcies a elles, ens endinsarem en el perfil més humà i proper del científic per entendre’l millor i descobrirem detalls de diferents esferes de la seva vida.
Descobrirem la seva faceta com a inventor prolífic, com a home del seu temps, com a figura inspiradora i, fins i tot, com a visionari d’un futur sense fils. I farem un recorregut per diferents recursos divulgatius sobre Tesla i entendrem per què aquest personatge continua sent tan important encara avui.
A càrrec de:
- Miquel A. Delgado, periodista, escriptor i divulgador científic i director de continguts i comunicació de Curiosa. És expert en la figura de Nikola Tesla, de qui ha publicat els llibres Yo y la energía i Firmado: Nikola Tesla (tots dos a Turner), com també la novel·la Tesla y la conspiración de la luz (Destino). És col·laborador habitual per a temes de ciència a El ojo crítico (RNE), i també a El Ágora i Principia, entre altres mitjans.
- María Santoyo, llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid, investigadora i professora especialista en història de la fotografia i anàlisi de la imatge. Dirigeix i gestiona projectes expositius i de docència i divulgació especialitzada. Com a curadora, és responsable de més de vint exposicions, entre les quals destaquem aquestes més recents: La ballarina del futur: d’Isadora Duncan a Joséphine Baker, Houdini: les lleis de la sorpresa, Jules Verne: els límits de la imaginació i Nikola Tesla: seu és el futur.
- Charo González Casas, dramaturga i novel·lista. Autora, entre d’altres, de Nikola Tesla. El hombre que inventó el siglo xx (Obelisco), un llibre que ens descobreix la faceta més humana i personal del geni.
Visita comentada a l’exposició
Del 30 d’octubre al 22 de desembre. Dimarts, a les 18 h (en castellà); dimecres, a les 18 h (en català); dissabtes, diumenges i festius, a les 19 h (en català). Activitat recomanada a partir de 12 anys.
Els visitants que ho desitgin podran recórrer la mostra acompanyats d’un mediador/a que presentarà els temes clau de l’exposició i, a partir del diàleg amb els participants, els contextualitzarà i resoldrà els possibles dubtes que puguin sorgir a l’entorn d’aquest tema tan apassionant. Qui va ser realment Nikola Tesla? Fins a quin punt va canviar per sempre el món de la tecnologia?
Visita taller: Guspires, ones i raigs
Del 30 d’octubre al 19 de desembre, a les 11h. Activitat recomanada per a famílies amb infants a partir de 6 anys.
En aquesta visita taller recorrerem l’exposició sobre l’extraordinari científic i enginyer Nikola Tesla i durem a terme alguns experiments per comprendre millor algunes de les aportacions més importants d’aquest brillant enginyer. Pare del desenvolupament del corrent altern com a font d’energia, del motor d’inducció i de la transmissió sense fil de l’energia, també va ser pioner en branques de la ciència i de la tecnologia que encara trigarien dècades a ser preses en consideració seriosament, com ara la robòtica, les energies alternatives, l’aviònica o les comunicacions interplanetàries.