El 17 de novembre passat, el ministre Óscar Puente, en un d'aquests recurrents esmorzars informatius que se celebren diàriament a Madrid i que solen ser una bona plaça per donar titulars, va anunciar, satisfet, que el traçat de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid ja permetia anar a 350 quilòmetres per hora i que d'aquí a poc temps es podria viatjar a aquesta velocitat entre les dues ciutats en menys de dues hores. Per aconseguir aquest objectiu, el ministre va apuntar que s'implantaria una tecnologia espanyola única al món, com és l'Aerotraviesa, que té costos de manteniment semblants, amb millors rendiments i impedeix que el balast, a aquestes velocitats, impacti als baixos del tren. Ningú no va qüestionar, en aquell moment, l'anunci de Puente, que va sacsejar les redaccions dels mitjans i que encara està penjat al web de la Moncloa: "Avui és un dia de punt de partida en què passem d'estar a la defensiva a l'ofensiva per progressar en la infraestructura ferroviària i mantenir l'alta velocitat espanyola al capdavant del món. Aquestes actuacions permetran més serveis, menys temps, més usuaris, més vertebració territorial i flexibilitat de l'explotació".
Seixanta-quatre dies després i quan encara no havien passat 48 hores del tràgic accident d'Adamuz, als voltants de Còrdova, entre dos trens d'Iryo i Alvia (Renfe) i en què s'han comptabilitzat fins ara 42 morts, Adif ha fet, aquest dimarts, un anunci tan sorprenent com preocupant: des d'avui mateix, els maquinistes tenen limitada la velocitat a 160 km/h en diversos trams que sumen en total 150 km del trajecte entre la capital catalana i l'espanyola. Aquesta limitació de velocitat s'estendrà entre Mejorada del Campo, a la Comunitat de Madrid, i Alhama de Aragón, a la província de Saragossa. Els càlculs d'Adif són que és previsible que aquesta mesura incrementi considerablement els temps entre un 40 i un 50%, i que els trajectes durin fins a mitja hora més. No hi ha hagut més explicació per part del govern espanyol i fins i tot el sempre actiu compte a la xarxa social X del ministre sembla haver emmudit aquestes últimes hores. Només una entrada al costat dels reis visitant la zona sinistrada i algun hospital on romanen ingressats els ferits.
És molt preocupant pensar que si no hagués succeït la tragèdia d'Adamuz, no s'hauria adoptat cap mesura d'aquesta magnitud
No seré jo qui retregui al responsable de les vies que s'adoptin les mesures necessàries per garantir al màxim la seguretat dels viatgers. Sempre, per davant, la protecció dels passatgers i del personal que viatja en el tren. Però si es volia generar preocupació als viatgers i transmetre una imatge d'imprudents i temeraris de totes les parts implicades, segurament, era justament aquest l'anunci que calia fer. L'agost passat, els maquinistes van enviar una carta tant a Adif com a l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF), en què advertien del mal estat de les vies dels trajectes que uneixen Madrid amb Màlaga, Sevilla, València i Barcelona per múltiples problemes detectats a la via. Cap —absolutament cap— mesura de les que s'adopten ara, es va adoptar aleshores.
Per què no se'ls va fer cas? Hi va haver imprudència en la decisió? Els maquinistes van tornar a insistir, aquest dilluns, en els problemes que estaven detectant en la infraestructura i van aconsellar limitar la velocitat dels trens d'alta velocitat a 230 km/h des del màxim permès, que és d'aproximadament 300 km/h. Si tot estava bé el 17 de novembre i el ministre Puente anunciava amb grandiloqüència que es pujava a 350 km/h, què ha passat ara, i més tenint en compte que aquesta línia no és la de l'accident? És molt preocupant pensar que si no hagués succeït la tragèdia d'Adamuz, no s'hauria adoptat cap mesura d'aquesta magnitud. Perquè el ministre Puente encara estava, no fa pas gaire, amb aquell discurs triomfalista que el tren viu a Espanya el millor moment de la seva història. En política, la prudència és més necessària que en altres facetes de la vida si no vols acabar fent el ridícul. I més en un ministeri on els escàndols de corrupció estan a l'ordre del dia i el ministre entre el 2018 i el 2021, José Luis Ábalos, està tancat a Soto del Real, juntament amb el seu màxim col·laborador, Koldo García.