A dia d'avui són molts els que encara no apliquen els criteris de reciclatge adequats per portar a terme una bona recollida selectiva. Un fet aplicable tant a particulars com a empreses. En efecte, la recollida comercial i particularment la dels anomenats “grans productors de residus” pot contribuir molt a millorar la recollida selectiva dels residus, que actualment a Catalunya és un 42%.
Del 58% de la fracció resta que es va generar a Catalunya l’any 2018, el 35% es va destinar als abocadors, el 18% es va valoritzar energèticament i el 5% van ser pèrdues
Per aquest motiu, la nova campanya de reciclatge de la Generalitat porta per nom "Reciclem bé, separem bé" i principalment s'adreça als no recicladors. Sovint, les persones que no volen reciclar, aboquen totes les deixalles, independentment del material, al contenidor de la resta, el gris.
Per mandra, un error comú a la nostra societat és llançar restes orgàniques, plàstics, paper i cartó al contenidor gris
Quins residus van al cubell marró i quins no?
| Sí | No |
|---|---|
| Restes de fruita i verdura (closques, pells, llavors) | Bolquers, compreses, tovalloletes humides, tampons o bastonets per a les orelles |
| Ossos i altres restes de carn (o peix) | Altres productes d'higiene com maquinetes d'afaitar, raspalls o preservatius |
| Menjar en mal estat | Pols d'escombrar o bosses d'aspiradora |
| Marro del cafè i restes d'infusions | Burilles i cendres de tabac |
| Paper de cuina tacat de menjar | |
| Tovallons o mocadors | |
| Rams i restes de flors, plantes o gespa | |
| Taps de suro | |
| Serradures, estelles i encenalls de fusta | |
| Excrements de gos o gat (sense la sorra) | |
| Escuradents, pals de gelat o de menjar xinès | |
| Bosses compostables per a la recollida selectiva de residus orgànics |
Com s’han de separar?
Per fer una bona separació dels residus orgànics has d'evitar les bosses de plàstic i has d’adquirir un cubell ventilat i bosses compostables. El cubell ventilat el pots demanar de franc al teu ajuntament o a qualsevol punt verd o deixalleria i les bosses compostables, que es degraden amb les restes de menjar durant el procés de compostatge, les pots comprar en qualsevol botiga d’alimentació, tenen un preu una mica més elevat que les bosses corrents.
Les bosses de plàstic suposen un problema per a l’obtenció d’un compost de qualitat
La combinació del cubell amb la bossa compostable afavoreix la ventilació i l’evaporació de l’aigua de les restes dels aliments, fet que en redueix les males olors i el volum dels residus. Un cop tens el cubell ple, has de dipositar-lo segons el model de recollida selectiva que hi hagi al teu municipi, sigui un model de contenidors a la via pública, porta a porta, etc.
Quin és el paper de la fracció orgànica en el conjunt dels residus domèstics?
La fracció orgànica és considerada la fracció més important dels residus municipals perquè és la que més pes té en els residus d’una llar qualsevol, representa el 33% dels residus d’una llar, comptant-hi la fracció vegetal de mida petita.
“L’orgànica” és la fracció amb potencial de millora i la que pot contribuir més perquè Catalunya assoleixi els objectius europeus de reciclatge
La recollida selectiva de la fracció orgànica va experimentar un creixement del 7,5% l’any 2018, se'n van recollir unes 415.000 tones. No obstant això, el potencial de millora en la recollida és força superior, de ordre d’1.300.000 aproximadament. Per bé que s’ha notat un canvi, des de 2010 la recollida selectiva d’aquesta fracció ha oscil·lat al voltant de les 400.000 tones recollides selectivament.
Funció dels grans productors en la recollida d’aquesta fracció
Els grans productors de residus poden ajudar molt a millorar la recollida selectiva i en particular de la fracció orgànica. Cal que els municipis estableixin ordenances que contemplin que els productors han de lliurar separats els residus par a facilitar-ne el reciclatge. En un restaurant de menjar ràpid es generen grans quantitats de residus: paper i cartró, orgànica, envasos, etc. En un càmping durant el mes d'agost passa el mateix. En el cas dels residus d’envasos de vidre, es calcula que més de la meitat provenen del sector de la restauració (52%).
Què es pot lliurar en la recollida selectiva de paper i cartró?
| Sí | No |
|---|---|
| Diaris | Paper carbó |
| Revistes | Paper plastificat |
| Llibretes | Cel·lofana |
| Sobres | Tovallons i paper de cuina usats |
| Capses de cartró | Papers bruts |
| Envasos de paper | Fotografies |
| Papers d'embolicar regals | Cartró per begudes |
| La publicitat que trobem a les bústies, entre d'altres. | Espirals, clips, grapes |
Perquè hem de separar-lo?
El paper i cartró representa l'11,3% en pes dels residus municipals generats a Catalunya segons dades del PRECAT20. El paper està fabricat principalment per cel·lulosa obtinguda d'espècies vegetals o per paper usat. El cartró es fabrica a base de pasta de paper endurida que pot variar de composició en funció de la finalitat (capses, caixes per embalar o transportar...).
La recollida selectiva del paper i cartró té com a objectiu final possibilitar-ne el reciclatge i així estalviar energia i matèries primeres respecte si el paper s'hagués fet partint de pasta verge.
Què es pot lliurar en la recollida selectiva d'envasos lleugers?
| Sí | No |
|---|---|
| Envasos de plàstic | Envasos plens |
| Envasos metàl·lics: llaunes de ferro i d'alumini, esprais buits | Pots metàl·lics de pintures o productes químics |
| Cartró per begudes | Pneumàtics |
| Aquells envasos identificats amb el punt verd que no siguin ni de paper ni de vidre (envasos de fusta, ceràmica...). | Petits electrodomèstics o productes d'informàtica que continguin tinta |
Per què hem de separar-los?
El reciclatge del cartró per begudes es pot fer servir aprofitant conjuntament els seus components (fabricació d'aglomerat) o bé amb l'aprofitament separat de cada material (reciclatge del paper i valorització energètica del polietilè i l'alumini).
Les llaunes de ferro o les d'alumini són envasos 100 % reciclables mitjançant processos de fundició d'acer i alumini. I els envasos de plàstic es poden reciclar per a la fabricació de bosses de plàstic, mobiliari urbà, senyalització... o bé per a l'obtenció de nous envasos d'ús no alimentari (lleixius, detergents...).
Què es pot llençar al contenidor de vidre?
| Sí | No |
|---|---|
| Ampolles de vidre | Vidre pla procedent de finestres, miralls, plats, gerros, ceràmica s'ha de portar a la deixalleria |
| Pots de vidre sense tapa | Els envasos buits de medicaments s'han de dipositar a les farmàcies |
| Taps de les ampolles i dels pots, les bombetes i fluorescents |
* Els envasos de vidre i el vidre pla requereixen d'una recollida selectiva diferent. La recollida selectiva de carrer admet solament el vidre procedent d’envasos amb la l’objectiu de reciclar-lo per a finalitats similars.
Per què hem de separar-los?
El reciclatge de vidre permet reduir la quantitat de residus destinats a tractaments finalistes, alhora que suposa un estalvi tant de primeres matèries com d'energia respecte la fabricació de vidre partint de matèries primeres. Actualment, la destinació majoritària del vidre procedent de la recollida selectiva és el reciclatge per a la fabricació d'envasos. Una fracció minoritària es destina a la fabricació d'altres productes, bàsicament per a la construcció. En funció de les característiques del producte final de vidre que es vulgui fabricar s'utilitza més o menys quantitat i qualitat el vidre reciclat.
A Catalunya, la recuperació del vidre es va iniciar al febrer de 1982, concretament a la ciutat de Barcelona.
El reciclatge del vidre s'inicia amb un procés de neteja i de separació de materials no desitjables (taps, elements metàl·lics, adhesius...). Posteriorment es realitza una trituració, condicionada a una granulometria idònia, fins a obtenir el que s'anomena casc de vidre que servirà com a matèria primera per a la fabricació de nous envasos. El casc de vidre es transporta a les fabriques d'envasos de vidre on es realitzen els processos de fusió a altes temperatures fins a obtenir una massa líquida homogènia. Un cop condicionada tèrmicament es procedeix a donar la forma d'envàs mitjançant motlles i tisores automàtiques.