Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols, camins vora les estrelles, camins que ara no hi són. Quan Gerard Quintana va escriure la cançó estrella de Sopa de Cabra, ho va fer amb la intenció de donar-li un rerefons metafòric. El cert, però, és que la seva prosa també podria servir per parlar d’una realitat tangible: els camins evolucionen, es creen, i, per desgràcia, a vegades s’esborren.
Catalunya té 947 municipis, fet que implica que existeixen milers de camins que els interconnecten. Aquests lligams terrestres tenen una importància cabdal en la salut de les persones, del territori i, indirectament, en l’economia i l’activitat turística del país, de manera que conservar-los és, sense cap mena de dubte, una qüestió molt transcendent. Per desgràcia, no sempre ha estat així.
111 dels 947 municipis de Catalunya es troben repartits entre l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, la Noguera i la Vall d’Aran; una superfície que representa més d’una quarta part del total del territori, el 25,88%, amb una superfície total de 8.310,25 km2.
Port del Comte. Unsplash
La baixa densitat de població de la zona, uns 13 habitants per km2, sumat a la pèrdua poblacional que té lloc des de la crisi del 2008, ha provocat que aquests territoris i els seus camins sovint hagin estat oblidats. En aquest context, neix el projecte Camins tradicionals dels Pirineus, una iniciativa de la Diputació de Lleida finançada gràcies al projecte de Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea.
La privilegiada situació de les comarques on es desenvolupa el projecte, connectades amb França, Andorra, Aragó i les províncies de Barcelona i Girona; no només permetrà millorar i reforçar el traçat de rutes ja creades i consolidades dins del territori com el Cinquè Llac, el Camí de l’últim càtar, Camins Vius o el Ramat de Camins; si no que garantirà la connexió amb rutes externes com el Camí de Sant Jaume per Sant Beat, Perseguits i Salvats amb França, camí de l’Artiga de Lin cap a l’hospital de Benasc, camí de Sant Jaume per Roda d’Isàbena amb Aragó, les Rutes Blaves del Llobregat i el Cardener i el Camí dels Bons Homes amb la Catalunya Central; entre moltes altres.
Quilòmetres i quilòmetres de camins
La Diputació invertirà més d’1 milió d’euros en desbrossar, obrir pas, adequar el ferm o senyalitzar trams de connexions entre comarques. En total, 142 kms a l’Alt Urgell, 98.27 kms a l’Alta Ribargorça, 142 kms a la Vall d’Aran, 27,15 kms a l’Alta Cerdanya, 19,5 kms a la Noguera, 139,8 kms al Pallars Jussà, 1747,41 kms al Pallars Sobirà i 179,8 kms al Solsonès.
Beret. Unsplash
El projecte, pioner a Catalunya, estableix que les capitals de comarca seran els nodes principals, de manera que els punts d’inici i final se situaran als llocs on es concentren els serveis turístics, comercials, sanitaris i on al mateix temps es pot assegurar la millor connexió amb el transport públic.
La iniciativa s’inspira en projectes com l’itinerannia, pel fet de coordinar les accions de desenvolupament de xarxa de camins entre tres comarques, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà; en l’àmbit local, i en referents com Move Your Alps, Grands Treverse du Jura, Switzerland Mobility i, sobretot, en Via Alpina, una xarxa de senders a través de 8 països (30 regions); Itàlia, Suïssa, Alemanya, Liechtenstein, Àustria, França, Eslovènia i Mònaco.
