Catalunya és un terra plena de camins per descobrir i paratges naturals per contemplar. Des del mar als Pirineus i de la muntanya a la costa, existeixen infinitat de rutes que transcorren per tot el territori; de nord a sud i d’est a oest.
‘Els camins tradicionals dels Pirineus’ és el projecte que ha posat en marxa la Diputació de Lleida per seguir impulsant i creant nous recorreguts que permetin els ciutadans, descobrir i apropar-se al territori de la forma més sostenible possible, sigui caminant o fent esport; corrent o en bicicleta. Un projecte finançat en un 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del Programa Operatiu 2014-2020.
Ecologia i innovació en el model turístic
Caminar és una activitat vinculada a una mobilitat lenta i sostenible. El fet de recórrer el territori caminant, et permet gaudir i crear un vincle més estret amb l’entorn i el paisatge. A més, trepitjant i recorrent el terreny a peu, fa que es gaudeixi molt més del lleure local i s’afavoreixen els vincles emocionals i identitàris entre els camins i la societat pirenaica. Un fet que afavoreix que les noves generacions valorin molt més la importància dels camins que transcorren entre muntanyes.
Amb el turisme d’itinerància a peu, es pretén posicionar els pirineus com a destinació de turisme de qualitat i sostenible
Posicionar la demarcació de Lleida com a destinació sostenible líder en turisme d’interior i de muntanya, és l’objectiu que persegueix el model turístic de l’actuació “Camins tradicionals del Pirineu” en línia amb els Plans estratègics, basats en l’excel·lència, la responsabilitat, l’ecologia i la innovació. Un destí ideal per gaudir d’un entorn saludable i natural, perfecte per passar un dia amb família o amics i desconnectar de la rutina que ens impregna durant la setmana.
El turisme ecològic o ecoturisme, és un estil de turisme alternatiu que es caracteritza i se centra a dur a terme activitats on se’n destaca l’enfocament vers la sostenibilitat, la preservació del medi natural i la seva conservació -també en l'àmbit cultural-, que acull i que sensibilitza als usuaris. Un turisme que defuig del que es coneix com a tradicional, que està més enfocat a l’observació del territori sense aquest enfocament mediambiental que procura per l’entorn natural i la seva biodiversitat.
De fet, l’ecoturisme a Catalunya consta d’una llarga trajectòria que l’avala des de fa molts anys. El 2002, quan es va celebrar l’Any Internacional de l’Ecoturisme, es va portar a terme a Catalunya una jornada que abordava aquesta modalitat. Uns anys més tard, el 2009, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), va publicar un estudi pioner; “Ecoturisme a Catalunya: Una alternativa de turisme de natura” que clarificava les bases conceptuals d’aquests segments, diagnosticava la situació actual i apuntava a estratègies i mesures futures pel nostre país.
Conscients de la importància del valor natural, el 2015, la Generalitat de Catalunya va presentar el “Pla de foment del Turisme de Natura als Espais Naturals Protegits de Catalunya”, conegut com la NaturCAT2020. Un pla que marca un abans i un després en l’àmbit de la sostenibilitat i posteriorment, pel que fa al desenvolupament del producte de l’ecoturisme.
Principi Horitzontal de desenvolupament sostenible
Els Estats Membres de la UE han d’assegurar que les inversions cofinançades amb Fons estructurals i d’Inversió consideren mesures relacionades amb la protecció ambiental, l’eficiència en l’ús dels recursos, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, biodiversitat i protecció d’ecosistemes, resiliència davant desastres, prevenció i gestió de riscs a la fi d’evitar o reduir els efectes perjudicials pel medi ambient de les intervencions i de garantir resultats en beneficis nets de caràcter social, mediambiental i climàtic.
En aquest sentit, les accions a emprendre han de tenir present el criteri d’orientar les inversions cap a les opcions més sostenibles i eficients. “Camins Tradicionals del Pirineus” seguint la línia del Pla d’Estratègia turística de la demarcació de Lleida i l’estratègia RIS3Cat, inclou aquests element de sostenibilitat en les seves actuacions.
Conservació dels paisatges tradicionals pirinencs
Una correcta conservació i un bon manteniment dels paisatges tradicionals pirinencs és la base del gaudi d’un posterior ecoturisme de qualitat, basat en l’observació del terreny i de la flora i la fauna que l’integren. Els camins no són res sense el paisatge que els envolta. És necessari contribuir a l’economia local mitjançant el desenvolupament turístic sostenible per tal d’ajudar a fixar la població de la zona i contribuir al manteniment de les activitats primàries i del paisatge tradicional, motiu pel qual a posteriori, més turistes es veuran atrets per tal de conèixer més a fons el territori i endinsar-se a recórrer els “Camins tradicionals del Pirineu”.
