Els símptomes de la malaltia celíaca són nombrosos i variats, i poden canviar considerablement d'una persona a l'altra. Característicament, la celiaquia en els nens apareix poc després d'haver iniciat l'alimentació amb cereals, presentant una síndrome de malabsorció, que es tradueix en una diarrea crònica i persistent, un retard en el creixement, bombament del ventre i edemes o inflamació de les cames per dèficit de proteïnes que es perden per la diarrea.
Així mateix els nens amb celiaquia es mostren irritables segurament perquè presenten dolor abdominal que no saber verbalitzar, de vegades aftes a la boca i en ocasions inflamacions d'algunes articulacions. Són nens que solen presentar anèmia si finalment se'ls realitza una anàlisi.
Els símptomes de la malaltia celíaca són nombrosos i variats
Els adults, al seu torn, solen presentar fatiga, molèsties abdominals (dolor, distensió, meteorisme) i anèmia.
Les manifestacions més característiques de la malaltia celíaca són:
- Diarrea.
- Pèrdua de pes.
- Anèmia.
- Deposicions freqüents, toves, greixoses, pàl·lides i pestilents.
- Dolor abdominal.
- Inflor, gasos, indigestió.
- Canvi de caràcter.
- Mals d'ossos i articulacions.
- Rampes musculars.
- Fatiga.
- Depressió.
- Vòmits i restrenyiment.
- Menstruacions irregulars.
- Ungles fràgils, pèrdua de cabell.
- Dermatitis herpetiforme: és una afectació de la pell en forma de butllofes i faves, sobretot a les zones dels plecs (colzes, genolls, cintura) que apareix en alguns pacients amb celiaquia i es considera en estreta relació amb aquesta.
En alguns casos, en absència de símptomes, la celiaquia pot ser la causa d'una elevació de les transaminases sense motiu aparent, amb estudis hepàtics normals, o d'una osteoporosi present en individus joves per dèficit en l'absorció de calci.
Diagnòstic de la celiaquia
Per al diagnòstic de la malaltia celíaca és imprescindible realitzar almenys una biòpsia intestinal (extracció d'una porció de teixit de l'intestí prim per comprovar si es troba o no fet malbé), i l'estudi histològic d'una mostra de mucosa obtinguda del final del duodè, en la qual s'observin lesions pròpies d'aquesta malaltia, ja que certs símptomes (diarrea, dolor abdominal, etcètera), juntament amb alteracions analítiques (anèmia, pèrdua excessiva de greixos als excrements...), només poden fer sospitar la presència d'aquesta malaltia, però per confirmar el diagnòstic és inevitable realitzar una biòpsia intestinal.
No obstant això, quan el metge sospiti per algun símptoma dels descrits o alguna alteració analítica, pot realitzar la determinació d'alguns anticossos en una analítica de sang. Actualment es consideren de gran valor diagnòstic els anticossos antitransglutaminasa tissular i els anticossos antiendomisi. Ha de fer-se una determinació d'Immunoglobulina A (IgA) ja que sol ser deficitària en la celiaquia i pot falsejar alguns resultats negatius. La positivitat d'aquests anticossos obliga a realitzar la biòpsia mitjançant endoscòpia.