El terme "motxilla o equipatge emocional", que ve del món anglosaxó, fa referència a aquelles persones que es veuen llastades en el seu dia a dia per un trauma o altres experiències negatives que han tingut en el seu passat.
Tots carreguem amb situacions d'aquest perfil, però en alguns casos pot esdevenir un problema patològic que afecta l'estat d'ànim d'una persona i que li impedeix de continuar avançant en la vida. D'aquesta forma, aquestes experiències determinen la forma en què es perceben a si mateixos, la seva reacció davant dels esdeveniments quotidians, el seu benestar físic i psíquic i les seves relacions amb els altres.
Com es crea una motxilla emocional
Les experiències generen emocions que s'emmagatzemen en la nostra memòria. Quan una emoció no es processa de manera correcta, qualsevol estímul pot reconstruir un patró en el pensament associat amb aquest esdeveniment traumàtic, generant al seu torn un bloqueig. Alguns experts les qualifiquen d'emocions atrapades o reprimides i poden expressar-se com a ressentiment constant, augment de l'estrès i l'ansietat, reaccions exagerades, fatiga o depressió.
Què diuen els estudis
És important assenyalar que pràcticament totes les persones experimenten algun tipus de trauma en la seva vida. Com va recollir aquest estudi dut a terme a tot el món per experts de diferents universitats, més del 70 % de les persones havien estat exposades a un esdeveniment traumàtic i el 30,5 % a quatre o més, derivats d'experiències com la mort d'un ésser estimat, una ruptura, un gran canvi de vida, la pèrdua d'una feina o una experiència de violència o discriminació.
Quan es tracta d'una experiència extremadament aclaparadora, com un trauma, el cervell codifica els records traumàtics com imatges o sensacions corporals. Quan aquests fragments sensorials romanen en la ment i no es processen de manera adequada, interrompen el procés de recuperació natural del cervell. Això ocorre, per exemple, en les persones que pateixen trastorns d'estrès posttraumàtic.
En aquesta investigació duta a terme a Finlàndia, els experts van descobrir que diferents emocions estaven associades amb diferents sensacions corporals que generalment eren les mateixes per als participants en tots els àmbits. Per exemple, la ira, la por i l'ansietat van mostrar una activitat més gran al pit i la part superior del cos.
Aquestes emocions també poden impulsar el sistema nerviós simpàtic a crear una resposta ràpida al cos. Per això el cor batega més ràpidament o els músculs es tensen quan una persona es posa nerviosa o estressada. A més, també es va concloure que la intensitat d'un sentiment es relacionava directament amb la intensitat de les sensacions físiques i mentals.
Però, de quina forma es poden alliberar aquestes emocions reprimides? En els casos en els quals resulta d'alguna manera incapacitant i afecta la vida d'una persona impedint que es desenvolupi d'una manera normal, és necessari acudir a un especialista que ajudi a reconèixer aquests sentiments, treballin amb el trauma i ajudin el malalt a reincorporar-se a la seva vida. En el dia a dia, per a qualsevol persona, és important connectar amb les emocions que ens provoquen els esdeveniments, intentant identificar-les i comprendre-les per digerir-les d'una manera saludable.