Quantes coses haurem deixat de fer en la nostra vida per vergonya? El temor de fer el ridícul o que ens vegin literalment qualsevol cosa que no controlem 100% ens genera un rebuig incontrolable que la majoria de les vegades pot amb nosaltres.
Aquesta cançó al karaoke, aquest pla que tant t'agradava, però al qual ningú no podia acompanyar-te... Si ens poséssim a comptar totes les vegades que la nostra ment va dir que no per vergonya, pel què diran, en comptes d'un article escriuríem un llibre.
Quantes coses haurem deixat de fer en la nostra vida per vergonya?
Segur que en la majoria d'aquests llibres hi havia un capítol compartit, el del gimnàs. Si la mandra és un dels principals mals que t'allunyen del gimnàs i de l'exercici, l'altre és la vergonya. El pudor que ens dona anar a qualsevol centre esportiu s'explica generalment des de dos factors: que la resta es fixin en el nostre físic, o que al contrari ho facin en nostra suposada poca destresa a l'hora de fer els exercicis.
En la societat en la qual vivim, en la qual donem importància al físic sobre totes les coses, presentar-nos amb les nostres pintes en el centre neuràlgic d'aquest sistema pot causar-nos pànic. Sabem que, per molt que repetim que tots els cossos són iguals, en el dia a dia pesa no lluir el tipus de figura determinada com a ideal, i es fa costerut anar al lloc en el qual més figures 'ideals' hi ha per metre quadrat.
Una vegada superada aquesta por, hi hauria un segon factor que acaba per fer-nos enrere. Ens agrada tenir-ho tot controlat, i patim amb allò que se'ns escapa o ens és impossible dominar de primeres. Sortir de la zona de confort com a frase feta està molt bé, però el temor a fer el ridícul amb una màquina de gimnàs o corrent a la cinta sol guanyar la batalla.
Aquestes dues raons i moltes més ens porten a rebutjar la idea d'apuntar-nos al gimnàs tot just plantejar-nos. El problema és que, si no combats aquest sentiment i finalitzes el teu debat intern amb un "pas, ja m'apuntaré quan estigui amb més ganes", no faràs més que agreujar la situació i sumar uns metres més una muntanya que ja era difícil d'escalar.
Has de tenir clara una cosa: la salut va per davant de la vergonya. Poca gent va al gimnàs amb ganes, o segura de si mateixa, però és precisament allà on començaràs a treballar per treure'm aquests pensaments negatius associats en gran manera al teu cos. Pren el gimnàs com el lloc en el qual fer el primer pas cap a un nou jo, més còmode amb si mateix. Anant al gimnàs el teu físic i la teva salut milloraran, i això és el que cal prioritzar.