La insulina ens fa grassos? Contestar a aquesta pregunta amb un rotund sí o no seria poc responsable i poc verídic, més encara sent la insulina una hormona de vital importància en el nostre organisme. Per aclarir tots els dubtes relatius a aquest tema et mostrarem què és la insulina, com actua i sota quines circumstàncies pot interferir de manera negativa en la teva massa corporal.
Què és la insulina
La insulina és una hormona sintetitzada a les cèl·lules beta del pàncrees. La funció principal d'aquesta hormona és permetre el pas de la glucosa del corrent sanguini cap a l'interior de les cèl·lules perquè aquestes puguin obtenir energia.
La insulina és una hormona sintetitzada a les cèl·lules beta del pàncrees
Com actua la insulina
Quan ingerim hidrats de carboni, ja siguin complexos (cereals, pa integral...) o simples (fruita o sucres refinats), els nostres nivells de glucosa en sang augmenten després de metabolitzar aquests aliments. Aquest augment de glucosa en sang és captat pel nostre sistema endocrí que ordena l'alliberament de l'hormona insulina.
Quan aquesta hormona és alliberada la glucosa passa del corrent sanguini a l'interior de les cèl·lules perquè l'energia aportada per aquest nutrient pugui ser utilitzada.
Hidrats de carboni i insulina: una interacció que ens pot fer engreixar-nos
Per explicar com la insulina pot augmentar el nostre pes corporal i el nostre percentatge de greix corporal és imprescindible partir de la següent informació: la insulina no s'engreixa i el consum adequat d'hidrats de carboni tampoc. El problema rau en la qualitat dels carbohidrats que ingerim i en com la naturalesa d'aquests aliments afecta l'alliberament de la insulina i tots els processos que tenen lloc després.
Ho explicarem de forma esquemàtica i senzilla:
- Els hidrats de carboni han de suposar el 55 % dels aliments que ingerim de forma diària. Això s'ha d'acompanyar d'un estil de vida saludable i actiu ja que si no cremem l'energia que ens aporten els carbohidrats, una part es transforma en glucogen però una altra en greix.
- Els hidrats de carboni d'absorció lenta (farina, pasta, cereals, pa, patata...) alliberen la seva glucosa de manera progressiva i això permet que la insulina també exerceixi el seu efecte de manera gradual, sense ingressar de cop grans quantitats de glucosa a la cèl·lula.
- Els hidrats de carboni d'absorció ràpida (fruites i sucres) alliberen la glucosa a la sang de manera ràpida pel que l'alliberament d'insulina es produeix ràpidament i en alts nivells. En ingerir fruita això no és problema perquè amb prou feines aporta calories i en contenir vitamines del grup B la glucosa es metabolitza adequadament sense transformar-se en greix.
- L'acció de la insulina se'ns engreixa quan ingerim carbohidrats d'alt índex glucèmic. L'índex glucèmic d'un aliment és la velocitat amb què aquest allibera la seva glucosa. Les farines i sucres refinats, la pasta de mala qualitat i els productes de brioixeria industrial tenen un alt índex glucèmic.
- Després de la ingesta d'un aliment d'alt índex glucèmic s'eleva ràpidament la quantitat de glucosa en sang. Aquest augment requereix l'alliberament ràpid d'insulina en gran quantitat. Quan la insulina s'allibera sota aquestes condicions i davant d'aquests aliments, afavoreix la transformació d'hidrats de carboni en triglicèrids i és llavors quan ens engreixem.