Un nou estudi de la Universitat Estatal d'Oregon ha vingut a confirmar la gravetat amb què està afectant la pandèmia a les persones amb discapacitat, que han estat experimentant alts nivells de depressió i ansietat, sobretot a causa de les quarantenes i confinaments.

"Sabem que les persones amb discapacitat estaven socialment més aïllades abans de la pandèmia, per la qual cosa, per una varietat de raons, la pandèmia va amplificar aquesta disparitat", assegura la professora Kathleen Bogart, una de les autores de l'estudi.

L'estudi, publicat a la revista Rehabilitation Psychology, es basa en una sèrie d'enquestes realitzades a un total de 441 adults discapacitats entre octubre i desembre de 2020. En total, el 61% dels participants complien els criteris de probable trastorn depressiu major i el 50% de probable trastorn d'ansietat generalitzada.

Dona cega

Unes xifres molt més altes que les d'abans de la pandèmia. Investigacions prèvies en el camp han trobat que al voltant del 22% de les persones amb discapacitats són diagnosticades amb depressió durant la seva vida.

A més, l'estigma també va influir. Perquè aquestes persones es van considerar a si mateixes com a pacients amb prioritat baixa a l'hora de rebre els recursos sanitaris en el cas que emmalaltissin, la qual cosa es va traduir en un temor més gran de contraure el virus.

A això s'afegeix que, en diferents moments durant la pandèmia, els hospitals i centres d'atenció mèdica han retardat o cancel·lat tota l'atenció mèdica no essencial per limitar la transmissió de covid dins de les seves instal·lacions. Això significa que les persones discapacitades no podien accedir a la seva atenció mèdica programada regularment, inclosa la fisioteràpia o la cirurgia, el que ha fet empitjorar les seves condicions.

Per rescatar una cosa positiva, els experts assenyalen que s'han pogut desplegar mitjans telemàtics. I encara que de vegades no és suficient sí que ha permès treballar en la teleassistència per a aquestes persones. Però també s'ha posat de manifest que els sistemes d'atenció mèdica poden millorar l'accessibilitat en proporcionar subtítols automàtics per a les persones sordes o amb problemes d'audició, proporcionar intèrprets de llenguatge de signes i crear plataformes que els pacients cecs també puguin navegar.

Això no treu que les visites domiciliàries i l'assistència domiciliària també siguin crucials perquè l'atenció mèdica sigui accessible i segura per a les persones amb discapacitats quan el metge necessita tractar-les o examinar-les físicament.