L’acord al qual van arribar entitats comercials, patronals i sindicats amb l’Ajuntament de Barcelona per permetre l’obertura dels establiments comercials de part de la ciutat -una trentena de barris concentrats sobretot al centre- els diumenges i festius entre el 15 de maig i el 15 de setembre amb un horari de 12 a 20 hores, no ha generat tots els llocs de treball que el govern municipal va prometre en el seu moment. De fet, el govern Colau va arribar a xifrar en 3.200 els llocs de treball que generaria l’acord, però fins a principis d’aquesta setmana no s’havia concretat el nombre, i quan ho ha fet, ha estat per sota de les previsions i amb diversos agents socials dubtant de la veracitat de les xifres.

Cal recordar que el passat 16 de novembre i en el marc de la Comissió d’Economia i Hisenda, el govern municipal va evitar donar resposta clara a una pregunta formulada pel grup municipal d’Esquerra Republicana sobre la creació d’ocupació, alhora que es va comprometre a desvetllar la xifra aquesta mateixa setmana, cosa que es va produir en el marc d’una trobada de la Comissió de Seguiment de l’Acord d’horaris comercials a Barcelona, on es va difondre un document al qual ha tingut accés elNacional.cat, on la xifra de llocs de treball queda sensiblement rebaixada, de 3.200 a 2.633, amb altres dades igual de demolidores, com que només un 15,7% de les botigues que podien obrir van decidir-se a aixecar la persiana, enmig de diverses protestes dels treballadors que acusaven les empreses de no respectar el principi de voluntarietat acordat per treballar en diumenge o festiu.

En aquest sentit, no només ERC, que ja va demanar la xifra concreta de creació d’ocupació, sinó també el sindicat UGT, força crític amb l’aplicació dels acords en l’aspecte laboral, i Barcelona Comerç, han posat en dubte que l’acord d’obertura s’hagi acomplert i que siguin bones les xifres de generació d’ocupació aportades per l’Ajuntament de Barcelona ni que hagi afavorit al comerç local, tenint en compte que, segons l’informe, la majoria de botigues obertes s’han localitzat al districte de Ciutat Vella. “El comerç local no s’ha beneficiat de res perquè només han obert les botigues de luxe, les grans marques i els centres comercials”, afirma amb contundència el vicepresident de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, en conversa amb aquest mitjà.

“Fem una valoració gens positiva”, apunta Puig, que considera que pel que fa al petit comerç hi ha hagut un “increment d’obertura zero”, ja que “en tot cas han obert els mateixos que podien obrir amb la llei”, que permet l’obertura cada dia de locals de menys de 300 metres quadrats. Això porta a una conclusió clara: “Evidentment, no hi ha hagut augment de llocs de treballs”. “Tenim la sensació que no s’ha fet cap contractació”, i en aquest punt cal recordar que l’informe del govern municipal parla de 2.633 contractacions, però sota l’epígraf explícit: “Durant el període de vigència de l’acord s’han contractat al sector comerç de la ciutat 2.633 persones”, és a dir, no els vincula directament a l’obertura en diumenges i festius, sinó a tot el període de maig a setembre, feiners inclosos.

“Si el treball hagués estat voluntari, les empreses haurien hagut de contractar”

De fet, aquest important matís és el que fa arrufar el nas al sindicat UGT, que en el seu moment va signar l’acord però després va decidir sortir-ne en creure que no es complien els acords, entre els quals el que feia referència a la voluntarietat dels treballadors, un fet que va provocar diverses protestes durant l’estiu. “Diuen que han creat 2.600 llocs de treball, però no és veritat, perquè les empreses han obligat a treballar les plantilles”, apunta en declaracions a elNacional.cat el representant d’UGT Comerç Óscar López, que afegeix que “si el treball hagués estat voluntari les empreses haurien hagut de contractar, però no ha estat així”. Per aquest representant sindical, la xifra dels 2.600 llocs de treball s’ha de relacionar amb les dinàmiques dels anys anteriors, és a dir, “contractar per suplir vacances i per al principi de rebaixes, que no estan vinculats a l’acord i fets per empreses que, potser, no han obert els diumenges”.

També rebutja aquestes xifres el regidor d’ERC Jordi Castellana, que ja ha presentat un prec al govern municipal perquè se’ls faciliti l’informe presentat a la Comissió, a més de demanar tota la informació disponible sobre el compliment dels acords “corresponents a drets laborals, impactes en el comerç de proximitat i patrons de consum” presentats en la reunió d’aquest dilluns. “Collboni va prometre 3.200 llocs de treball”, ha afirmat Castellana a aquest mitjà preguntat per la xifra aportada pel govern municipal de 2.600 contractacions: “Fan una trampa, perquè posen la contractació dels diumenges dins d’una contractació que segur que té els comportaments d’altres anys”, i, per tant, “estableixen una causalitat entre l’increment de llocs de treball amb l’obertura en diumenge que ens sembla errònia”.

Què cal fer l’any vinent?

En aquest context, i tenint en compte que l’acord d’obertura és per quatre anys i encara en queden tres, des d’UGT defensen que s’inclogui a l’acord “un annex on s’especifiqui que els establiments han de complir al cent per cent l’acord independentment del que digui el seu conveni i si no ho fa, que no puguin obrir”, i per això López llança un advertiment: "Si no es fa això, UGT no hi estarà d’acord i anirem tots els diumenges a protestar davant les botigues que obrin". Per a Barcelona Comerç ha quedat en evidència que “els acords no s’han complert”, i per això reclama que es treballi per ajustar-lo, i demana que els sindicats “ho vigilin, perquè hi tenen molt a dir”.

Finalment, per a ERC, i a l’espera d’obtenir dades més detallades, és evident que no s’ha complert l’acord en aspectes com la voluntarietat, però a més demanen revisar l’acord en tres aspectes, primer “l’àmbit territorial, ja que cal ajustar més el que és la zona realment turística, perquè l’actual agafa centres comercials amb més públic local”; el segon, “analitzar si el nombre de diumenges han de ser menys”, i finalment el “diàleg social, que vol dir que ha d’haver-hi paper actiu de l’Ajuntament per garantir que es compleixin els acords”. De moment, en tot cas, la xifra de 2.633 llocs de treball nous continua en dubte.