La situació del patrimoni històric de Barcelona és un dels punts foscos dels dos mandats de l’alcaldessa Ada Colau i una queixa recurrent de l’oposició. En els darrers mesos han sovintejat les mostres de vandalisme i degradació en molts punts de la ciutat, en especial al districte de Ciutat Vella, on s’acumula especialment el patrimoni històric. La plaça de la Vila de Madrid, el baluard de Migdia o l’església de Santa Maria del Pi són només alguns exemples d’una situació decadent que Junts per Catalunya ha denunciat en diverses ocasions. Aquest divendres, el candidat Xavier Trias ha fet un pas endavant i s’ha compromès a protegir el patrimoni si torna a ser alcalde després de les eleccions municipals 2023.

🔴 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
📆 Calendari de les eleccions municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

L’exalcalde Trias ha aprofitat una visita al barri de Sant Andreu de Palomar per recordar que “fa 8 anys que el govern de la ciutat de Barcelona no té com a prioritat la defensa, recuperació i conservació del nostre patrimoni històric, cultural i urbanístic. I això també ha de canviar després de les eleccions”, i per això ha anunciat que si guanya les eleccions crearà una Oficina en defensa, preservació i difusió del Patrimoni de Barcelona, tot assegurant que “no podem permetre la degradació patrimonial que s'ha produït aquests últims anys a la ciutat”. “L’Ajuntament té la responsabilitat de vigilància i actuació immediata per garantir que Barcelona no veurà més perdre o malmetre el seu patrimoni històric, artístic i cultural”, ha afegit.

Trias ha anunciat que aquesta nova oficina revisarà el Catàleg de Patrimoni a cada districte per tal que cap obra de valor arquitectònic i patrimonial es perdi, així com exercir controls en obres noves i reformes per tal que no es perdi cap valor patrimonial o arqueològic. A més, en el marc del projecte de la Muntanya dels Museus de Montjuïc es desenvoluparà un Pla de Recuperació i Manteniment del patrimoni per tal de defensar, restaurar, informar i posar en context tot el patrimoni històric, artístic i natural de la muntanya. Un tercer eix de la nova oficina serà un Pla de Recuperació i Manteniment del Patrimoni de la Serra de Collserola a desenvolupar amb la resta de municipis de la serralada en un projecte que ha de ser metropolità per tal de defensar, restaurar, informar i posar en context tot el patrimoni històric, artístic i natural de la muntanya.

Així mateix, Trias ha anunciat un treball conjunt amb Memòria Històrica per tornar a fer valdre la importància del conjunt patrimonial del Born, Centre de Cultura i Memòria així com del Baluard del Migdia, el Baluard de Sant Antoni, el Fort Pius i la Ciutadella, a més de treballar en mecanismes per tal d’agilitzar la inclusió en el catàleg del patrimoni que es consideri vulnerable o d’interès. Finalment, i respecte a Sant Andreu ha reivindicat la recuperació i restauració la Capella dels Segadors -precisament, aquest divendres mateix el govern municipal ha anunciat que hi destinarà diners procedents de la taxa turística-, la reivindicació del traçat del Rec Comtal i la creació d’un pla de conservació del patrimoni industrial i popular dels segles XVIII, XIX i XX.

Patrimoni perdut o malmès en el mandat municipal:

A més, Junts ha fet un repàs del patrimoni perdut o malmès durant els mandats d’Ada Colau, amb exemples com el Centre del Born, amb poca activitat, sense continuïtat, durant molt temps sense llibreria i bar que eren tancats; el Baluard de Mar a la Barceloneta, abandonat, brut i ple de brutícia, fins i tot amb assentaments ocasionals; el Palau de Vilana-Perles, una joia del barroc al Gòtic que s’ha perdut; el Palau Moxó, l’únic palau que conservava el mobiliari del segle XVIII i que l’ajuntament el podia haver comprat però no va voler, ara s’ha venut a un particular, ha desaparegut el mobiliari i s’hi ha fet pisos de luxe; el patrimoni de la Muntanya de Montjuïc, totalment abandonat i sense manteniment, amb exemples com el monument a la Sardana, que va estar trencat durant dos anys.

També s’hi ha referit al patrimoni de Collserola, sense cap mena de manteniment, amb moltíssimes fonts ornamentals tancades, trencades o plenes de brutícia; el Parc del Laberint d’Horta, amb greus problemes de manteniment i el palauet totalment abandonat. A més s’han perdut diversos murals artístics de finques privades per falta d’interès i protecció de l’Ajuntament, com el de Josep Guinovart al Carrer Bach 11 i molts monuments, com els de Narcís Monturiol o el Memorial del Camp de la Bota, han sigut vandalitzats i no s’han reparat.