El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat sense efecte la declaració institucional del ple de Barcelona a favor de suspendre relacions amb Israel. El jutjat contenciós administratiu 10 de Barcelona ja havia anul·lat aquesta declaració, que el consistori va aprovar el novembre del 2023. Ara, el TSJC ha estimat parcialment un recurs presentat per l'entitat Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà (ACOM), segons ha avançat l'organització, avança l'ACN. Concretament, el TSJC anul·la la implantació d'una clàusula d'exclusió en la contractació municipal i també la interrupció de relacions institucionals amb Israel.
Un cop coneguda la decisió judicial, la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha dit que el govern recorrerà contra la decisió judicial, alhora que ha assegurat que la posició del govern municipal no ha canviat i és la de "condemnar la violència i el genocidi que està exercint l'Estat d'Israel sobre la població palestina". Per la seva banda, ACOM ha considerat que la declaració "anava molt més enllà" d'una opinió política i ha criticat que "ordenava implantar" en tots els contractes municipals una obligació contractual de caràcter essencial per a "vetar" operadors per les seves activitats econòmiques, com també interrompre les relacions institucionals.
Per a l'organització, la sentència constitueix un "èxit jurídic rellevant". En primer lloc, considera que el tribunal rebutja que la mesura sigui només una declaració política, sinó que considera que té efectes pràctics i aprecia el seu "caràcter discriminatori". "Invocar els drets humans o presentar una decisió com a declaració institucional no permet eludir els límits competencials ni adoptar mesures discriminatòries", afirma ACOM en un comunicat.
El text es va aprovar amb els vots del govern, BComú i ERC
El text, aprovat amb el vot favorable del govern, BComú i ERC, expressava el rebuig i condemna dels atacs contra la població civil, tant israeliana com palestina, com també el desplaçament forçós de població, la destrucció sistemàtica d’habitatges i d’infraestructures civils o el bloqueig dels subministraments de tota mena a la població de la Franja de Gaza. També reclamava un alto el foc permanent i definitiu, com també el cessament de la violència contra la població civil palestina de Cisjordània i l'alliberament incondicional i segur dels ostatges presos per Hamàs i exigia l’establiment de corredors humanitaris per fer arribar ajut a la població civil palestina.
La declaració demanava, a més, el respecte al Dret Internacional i al Dret Internacional Humanitari i l’activació de mecanismes, dins i fora del sistema de les Nacions Unides, incloent-hi els relatius a la Cort Penal Internacional (CPI), per posar fi i perseguir els crims de guerra i de lesa humanitat comesos. El document també recollia la implementació d’una clàusula d’obligació contractual en tots els contractes públics municipals per garantir que cap operador fes operacions financeres, inversions, compres, contractacions, com també altres activitats econòmiques que anessin en contra del Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari. A banda, afegia que l’Ajuntament interrompia les relacions institucionals amb l'actual govern d’Israel, fins a la declaració d’un alto el foc definitiu, la garantia del respecte als drets bàsics del poble palestí i el compliment de les resolucions de Nacions Unides.