Gairebé un terç dels boscos de la demarcació de Barcelona, concretament el 29%, veurà agreujada "de forma significativa" la mortalitat per estrès hídric entre el 2040 i el 2050, tal com indica el mapa amb el grau de vulnerabilitat a la sequera dels boscos de la Xarxa de Parcs Naturals, presentat aquest dijous per la Diputació de Barcelona. Segons aquest estudi, el 2050 el nivell d'estrès hídric més elevat serà a la façana litoral metropolitana (Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc de la Serralada de Marina i Parc de la Serralada del Litoral). Cal tenir en compte que un 64% de la superfície de les comarques de Barcelona és forestal, de la qual un 9% és de propietat pública i la resta, un 91%, privada. A més, els boscos ocupen el 72% de la superfície de la Xarxa de Parcs Naturals i un terç són alzinars.
El mapa, elaborat amb la col·laboració del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, representa la vulnerabilitat d’aquests espais naturals davant del canvi climàtic en funció de l’augment del nombre de dies anuals en què es preveu que l’estrès hídric superi la capacitat de resistència de l’espècie arbòria principal: molt alta (més de quatre dies addicionals a les condicions actuals), alta (de dos a quatre dies), mitjana (fins a dos dies) i baixa (sense augment de dies). La comparativa es realitza entre els períodes 2010-2020 (condicions actuals mesurades) i 2040-2050 (previsió futura).
“La Diputació de Barcelona promou projectes punters per a l’adaptació dels diferents territoris i sectors econòmics al canvi climàtic seguint els objectius de desenvolupament sostenible”, ha subratllat el diputat de la DiBa Xesco Gomar en la presentació del visor amb les dades, que s’ha donat a conèixer en el marc de la jornada “Canvi climàtic i boscos a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Evidències. Experiències. Life eCOadapt50”, que el mateix Gomar ha definit com “una jornada per compartir coneixement entre la ciència i els gestors dels espais naturals protegits”.
Davant aquesta situació, la gestió forestal adaptativa podria ser una de les eines per fer els boscos més resilients. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb el centre d’investigació i entitats, ha impulsat diferents actuacions, com les intervencions silvícoles sanitàries als boscos del Maresme i del Vallès Oriental, és a dir, la reducció de la competència entre arbres amb l’eliminació selectiva d’aquells més febles, o la realització d’aclarides en boscos de pi blanc en fase de regeneració després dels incendis al Parc del Foix dels anys 80 i 90.