Una quinzena de particulars amb el suport de l’Oficina de Vida Independent (OVI), entitat sense ànim de lucre dirigida i gestionada per persones amb diversitat funcional, han presentat una demanda contra l’Institut Metropolità del Taxi (IMET) per incomplir el decret llei que fixava que a finals del 2017 almenys un 5% de la flota de taxis havien d’estar adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

La demanda, que ja ha estat admesa a tràmit pel Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, reclama que es compleixi el Reial Decret 1544/2007 que fixava un 5% de taxis adaptats i un termini de 10 anys, exhaurit el 2017, per assolir-lo i demostra “l’incompliment flagrant” del decret, segons fonts del Col·lectiu Ronda, representants dels demandants, en conversa amb elNacional.cat. En l’actualitat, en l’Àrea Metropolitana de Barcelona la proporció de taxis adaptats respecte als que no ho estan és amb prou feines d’un 1 per cent.

La demanda recorda que ja han passat tretze anys llargs des que es va aprovar la norma i més de tres anys des que s’hauria d’haver complert. De fet, el mateix col·lectiu va adreçar el 2019 –dos anys després de finalitzat el termini-, una reclamació a l'IMET sense obtenir cap resposta.

Consultat per elNacional.cat, l'IMET ha declinat fer cap valoració sobre la demanda.

Nou termini de sis mesos?

Ara, segons apunta el Col·lectiu Ronda, de la demanda esperen que el jutge “obligui l’IMET a complir la ràtio”, i apunten que una “opció raonable” seria “un termini de sis mesos” per adaptar-se a la nova situació.

A més, en declaracions a l’ACN el grup que ha presentat la demanda assegura que el taxi "no és un luxe ni un caprici sinó una necessitat vital" per desplaçar-se per la ciutat i adverteixen que la pandèmia "encara ha agreujat molt més aquesta situació de manca d'autonomia per la necessitat de reduir al màxim el contacte personal i les restriccions generals a la mobilitat".

Què diu la llei?

El Reial Decret 1544/2007, publicat al BOE el 14 de desembre del 2007 regula les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés i la utilització de les formes de transport per a persones amb discapacitat. Respecte al taxi adaptat especifica, en l’article vuitè, que els ajuntaments “han de promoure que almenys un 5 per cent, o fracció, de les llicències de taxi corresponguin a vehicles adaptats”, i assenyala que “si no es cobreix l’esmentat percentatge, els ajuntaments han d’exigir a les últimes llicències que es concedeixin que el seu autotaxi sigui accessible”. En el cas de Barcelona, és l’IMET qui, en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana, administra i gestiona el servei del taxi.

 

 

A més, també s’aclareix que els vehicles adaptats “han de prestar servei de forma prioritària a les persones amb discapacitat, però, en el cas d’estar lliures d’aquests serveis, han d’estar en igualtat amb els altres autotaxis no adaptats per donar servei a qualsevol ciutadà sense discapacitat”.

Finalment, el mateix article fixa que assolir el percentatge mínim del cinc per cent s’ha d’assolir en un termini de deu anys “després de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret”, és a dir, que hi havia un marge fins el 2017 que ja fa més de tres anys que s’ha exhaurit.

Addicionalment, des del Col·lectiu Ronda apunten que no facilitar l’accés als taxis adaptats vulnera també l’article 14 de la Constitució Espanyola, que afirma que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social” i també la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió del 2013, que recull l'"obligació de les administracions a garantir l'accés universal al transport". A més, la no disponibilitat de transport adaptat també vulneraria la convenció de l’ONU del 2006 sobre protecció de persones amb discapacitat, de la qual és signatari l’Estat espanyol.

 

Imatge principal: Concentració de taxis a Barcelona / ACN