Una dona ha denunciat agressions sexuals d'Adolfo Suárez en els 80 quan ella era menor, segons ha publicat aquest dijous Diario Red —coordinat per Pablo Iglesias i Pablo Echenique. Va ser la setmana passada, el 9 de desembre, quan la dona va registrar una denúncia per un delicte agressió sexual continuat a la Unitat policial especialitzada d'Atenció a la Família i Dona de Madrid contra qui va ser el primer president del govern espanyol després de la dictadura franquista (va governar sota les sigles d'UCD entre el 1976 i el 1981), i que va morir l'any 2014.
L'escrit detalla un seguit de presumptes abusos i agressions sexuals comesos per Suárez entre els anys 1982 i 1985, que haurien començat quan ella tenia 17 anys i ell en tenia 50. Segons la denunciant, els fets es van allargar durant tres anys marcats per una situació d'"intimidació ambiental i un abús de superioritat" en la qual l'aleshores expresident va servir-se de la seva posició de poder per sotmetre la menor.
D'un assessorament a una fel·lació
El primer contracte s'hauria produït el 23 de novembre del 1982, quan la jove —que havia demanat assessorament acadèmic al polític— va ser citada en el despatx del carrer Antonio Maura de Madrid. La denunciant relata que, aleshores, Suárez ja li va fer preguntes d'índole personal i sexual —com ara si tenia parella o si prenia anticonceptius. Després de diverses trobades de caràcter aparentment professional o de mentoria, el primer episodi d'agressió greu hauria estat el 4 de març del 1983: l'expresident es va llançar sobre ella en el sofà del despatx i li va "robar" el seu primer petó. "Va introduir la seva mà per dins de la meva samarreta i sota el sostenidor em va grapejar els pits", afegeix la dona. Tot seguit, la denúncia detalla una fel·lació obligada sota coacció. La noia es va quedar "totalment bloquejada" i no va saber "posar nom al que havia passat": "Pensava que era un home amb molt de poder i que si em negava al que ell volia podria arruïnar-me més la vida".
La denúncia també descriu trobades en el domicili particular de Suárez a la urbanització de La Florida de Madrid, l'agost del 1984. Aprofitant que la família era de vacances, l'expresident la va citar a casa seva. La denúncia detalla una escena en el dormitori d'un dels fills del polític, on l'hauria intentat penetrar "per darrere". "Em feia mal i em vaig girar. Li vaig demanar, si us plau, que no ho fes", relata. Els presumptes abusos haurien acabat a finals del 1985, quan la denunciant va demanar-li per carta que la deixés "en pau". Tanmateix, Suárez li va respondre que "no acceptava la renúncia" i hauria arribat a presentar-se davant del portal del domicili dels pares de la jove.
Dues persones més assenyalades
Suáréz —ja traspassat— no és l'únic assenyalat, sinó que la denúncia també apunta cap al seu entorn professional. La denunciant considera que almenys dues persones, un secretari i una secretària, que van tenir una participació com a "còmplices o encobridores" en tant que gestionaven les cites i facilitaven les trobades al despatx. Ara bé, l'escrit reconeix que és probable que els fets ja hagin prescrit. Pel que fa a les seqüeles, el document detalla un historial mèdic de dècades que inclou depressió, tricotil·lomania i bloquejos emocionals. També ha passat per diversos programes d'ajuda a víctimes. "Fa 43 anys que pateixo una revictimització que per a mi ha estat constant", afirma, fent referència a l'enaltiment públic de Suárez en mitjans de comunicació i, fins i tot, en sèries com l'acabada d'estrenar Anatomía de un instante —i no oblidem el canvi de nom de l'Aeroport de Barajas.
Amb tot, la denunciant sol·licita que s'admeti a tràmit l'escrit i que es practiquin les diligències necessàries per esclarir els fets. El seu objectiu és, al final, que es reconeguin. I si ha trigat tant a denunciar-los, ha estat per la "transcendència social" i la "posició de poder de l'autor principal". Tanmateix, és cert que els fets ja havien estat "verbalitzats" en dates pròximes a quan van tenir lloc. La dona va escriure una carta a Suárez l'any 2003 en la qual li recriminava la violència comesa vint anys enrere. No va obtenir resposta, però dies després d'enviar la missiva va rebre una trucada breu sense veu a l'altra banda del telèfon.