La Ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona és l’ens que s’ocupa de l’hodonímia de Barcelona, és a dir, els noms dels carrers, places i altres tipus de vials de la ciutat. La seva feina consisteix a batejar els nous vials, però també a efectuar canvis, sovint a petició de la ciutadania i de vegades per oficialitzar noms populars, i en altres ocasions per substituir noms que per una raó o altra ja no són considerats com a pertinents, i els últims anys amb la voluntat de prioritzar els noms de dona, que encara són minoritaris enfront dels carrers dedicats a homes.
En aquests dos anys de mandat, s’han aprovat 63 noves nomenclatures de vials, 34 de les quals corresponen a dones, 16 a homes i 13 dedicats a topònims i altres. En aquesta seixantena de canvis s’inclou l'última tongada de novetats, anunciada aquesta mateixa setmana i que compta amb una dotzena de canvis, entre els quals n’hi ha de ben curiosos, com el de l’actual plaça de Theolongo Bacchio, al barri del Besòs i el Maresme, que passarà a dir-se plaça de Gerda Taro, i d’altres que fins i tot, arriben ben bé cinquanta anys tard, com el carrer del colpista Jordi Girona, al barri de Pedralbes, en honor d'un militar que es va aixecar en armes contra la República i que a partir d’ara durà el nom de Bet Figueras.
Qui va ser (o no) Theolongo Bacchio?
Amb el nom de plaça de Theolongo Bacchio es coneix un espai situat a la Rambla de Prim a l’altura del carrer Mogent. La Ponència de Nomenclàtor ha decidit canviar aquest nom pel de la fotògrafa Gerda Taro, una de les primeres dones que va exercir i va gaudir de reconeixement com a fotoperiodista de guerra, i va desenvolupar la major part del seu treball durant la Guerra Civil espanyola. Ara bé, més enllà del merescut reconeixement a Taro, el que és realment sorprenent és la rocambolesca història de Bacchio i el fet que fins ara tinguès un vial dedicat a Barcelona.
L’origen d’aquesta singular història s’ha de situar en la redacció de la Crónica general de España, escrita per l’historiador Florián de Ocampo al segle XVI. En ella apareix per primer cop la figura de Theolongo Bacchio, un líder iber de la tribu dels laietans -és a dir, de la zona de Barcelona i el Maresme-, que durant el segle III aC, probablement en el marc de la Segona Guerra Púnica (218 aC - 201 aC), s’hauria aliat amb Roma i es va enfrontar als cartaginesos d’Amílcar Barca prop de Blanda, actual Blanes -localitat on també compta amb un carrer-, o bé a Baetulo, actual Badalona. Ara bé, segons es detalla en un escrit dedicat a Bacchio del mateix web de l’Ajuntament de Barcelona, De Ocampo va escriure la vida i miracles de Bacchio “amb tanta aparença de veracitat que d’altres historiadors posteriors van donar-ho per bo sense sospitar que era una fabulació”.
I és que aquell cabdill laietà que es va enfrontar als cartaginesos, senzillament, no va existir mai. Va ser un heroi fals que va sobreviure fins que la historiografia va poder demostrar que tot havia estat una invenció de l’autor de la Crónica general de España. Ara bé, si aquesta falsedat ja justifica per si mateix el canvi de nom, encara hi ha un segon capítol també prou rocambolesc, el de com va arribar el fals Bacchio a tenir una plaça al seu nom. L’origen s’ha de trobar en un monument, encara existent, en aquest espai de la Rambla Prim, bàsicament una gran pedra en memòria al líder laietà.
Aquell monument es va instal·lar el 1973 seguint un disseny de Joan Fontanillas, a partir d’una proposta sorgida els anys seixanta amb la voluntat de monumentalitzar aquell barri aleshores de nova construcció, format per grans blocs d’habitatges construït les dues dècades precedents per acollir les grans onades d’immigrants espanyols que arribaven a Catalunya. En el context d’aquells anys i donat que la proposta del monument va sorgir d’una entitat falangista, es va proposar dedicar l’espai a José Antonio Primo de Rivera, creador de la Falange Española, Carmen Polo, esposa del dictador Francisco Franco o José María de Porcioles, alcalde de Barcelona.
“Finalment -diu el web de l’Ajuntament- es va optar per una idea historicista que despolititzava el monument i li donava un caràcter èpic”. És a dir, es va preferir un heroi llegendari abans que un nom relacionat amb la dictadura feixista espanyola, encara que els franquistes eren ben reals i el cabdill laietà, en realitat, no va existir mai. En tot cas, el 1993 i donada la popularitat del nom, es va oficialitzar la denominació de plaça de Theolongo Bacchio, i així fins a aquest 2025, quan encertadament s’ha optat per canviar el nom a plaça de Gerda Taro.
Un colpista del 36 es queda sense carrer
Si en el cas de Theolongo Bacchio es va preferir un fals heroi abans que un franquista, un segon canvi de carrer és l’altra cara de la moneda. Barcelona encara té carrers dedicats a personatges sòrdids relacionats amb el feixisme, com l’aviador Ruiz de Alda, un dels fundadors de la Falange, o el que ens ocupa, el carrer de Jordi Girona, situat al barri de Pedralbes i que segons el mateix web de nomenclàtor de Barcelona, està dedicat a “Jordi Girona i Salgado (Barcelona, 1903 - 1936). Participà activament en la preparació de la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936, on va prendre part com a alferes de complement. Carrer situat on els seus familiars tenien propietats”.
És a dir, fins ara, el mateix nomenclàtor admetia, per bé que amb l’excusa que la via està situada en terrenys de propietat familiar, que el carrer estava dedicat a un militar colpista, i així s’ha mantingut fins ara, quan ja s’ha pres la decisió de substituir-lo pel de Bet Figueras, arquitecta i paisatgista que va intervenir en la transformació de la ciutat l’any 92, en el Parc de Cervantes, el Jardí Botànic i el disseny d’illes de la Vila Olímpica i que va morir el 2010. Cal tenir en compte, a més, que la denominació que serà substituïda incomplia la Llei de memòria democràtica 20/2022.
Altres canvis aprovats
Pel que fa a la resta de canvis, destaca l'oficialització d’un nom popular, el de la plaça de l’Esvoranc al barri del Carmel (Horta-Guinardó), allà on ara fa vint anys es va produir l’esfondrament de diversos blocs d’habitatges a causa de les obres del Metro. Aquesta plaça està situada entre els carrers de la Conca de Tremp i de Sigüenza i el passatge de Calafell. A Sant Andreu, a proposta del centre d’Estudis Ignasi Iglesias amb el suport de les entitats del barri i el districte s’aprova atorgar el nom de plaça de L'Avenç de l'Sport a la plaça de nova creació, que en el seu moment formava part del camp de futbol, a l’espai entre el carrer de Virgili i la rambla de l'Onze de Setembre. Així s’anomenava l’entitat que actualment és la UE Sant Andreu.
Al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou (Sant Martí) un nou espai entre el carrer de Sancho de Ávila i el carrer de Tànger portarà el nom de plaça de Felicitat Duce. La proposta de l’escola LCI de moda amb el suport del districte vol reconèixer aquesta modista pionera en la democratització de l’ensenyament de moda i en la igualtat en el sector a principis del segle XX.
Altres canvis, motivats per l’actualització i revisió dels noms o esmenes d’errors històrics i ortogràfics, són el canvi del passatge Aymà pel de passatge Aymar, un espai entre el carrer del Taulat i el passeig de Calvell, al barri del Poblenou (Sant Martí). Una esmena que respon a restituir el cognom real del propietari dels terrenys, Agustí Aymar i Gelabert. Pel mateix motiu la plaça Sant Bernat Calbó serà la de Sant Bernat Calvó. També s’esmena el carrer d’Alcalá de Guadaira, que passa a ser el carrer d’Alcalá de Guadaíra, situat entre el carrer de Menorca i la rambla de Guipúscoa a Sant Martí de Provençals a proposta de la Societat d’Estudis de la Verneda i el districte. A Ciutat Vella, entre el barri del Raval i la Barceloneta, el nou espai entre la plaça de les Drassanes i el carrer del Doctor Aiguader s’anomenarà Túnel del Port Vell. Amb aquesta nomenclatura el departament de túnels i espai urbà demana regularitzar la denominació del nou túnel del Port Vell, sorgit de la unificació de diferents trams de túnel.
A Pedralbes (les Corts) a tocar entre el carrer batejat ara en homenatge a Bet Figueras i el carrer de John M. Keynes hi ha un espai que rebrà el nom de Jardins de Joan Triadú, l’escriptor nascut a Ribes de Freser 1921 i que va morir a Barcelona el 2010. Al districte de Sarrià-Sant Gervasi el carrer de Sant Liguori passa a ser el carrer de Víctor Grífols i Lucas. Situat a la Bonanova és un vial entre el carrer dels Dominics i el carrer de Jesús i Maria. Amb aquest canvi es vol reconèixer el químic i empresari farmacèutic posant el seu nom al carrer on ja es troben el Museu Grifols i la seu de l’empresa i la seva fundació. Al mateix barri entre el carrer d'Isaac Newton i el carrer de Teodor Roviralta hi haurà els Jardins de Francesc Moragas i Barret en record de l’advocat i economista fundador de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis.
A Nou Barris es dedica una plaça Maria Antonia Canals i Tolosa, una reconeguda pedagoga nascuda el 1931, que es va dedicar a l’ensenyament i la formació de mestres i va fundar l’escola Ton i Guida, una experiència pedagògica renovadora sorgida l’any 1962 al barri de Roquetes. Estarà entre el carrer de Llopis i el carrer del Pla de les Cireres d’aquest barri. Per la seva trajectòria en l’activisme pels drets educatius va rebre, entre d’altres, la Medalla d’Honor de la Ciutat, la Creu de Sant Jordi i el premi President Macià.
Plaques de memòria
Finalment, també s’han aprovat la col·locació de plaques de memòria. A l’Eixample i a petició del COAC i la seva família es col·locarà una placa a l’edifici on va néixer l’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas Guardiola (Barcelona 1925 – 2021) al carrer Casanova, 71. A Ciutat Vella es posarà una placa de memòria a Pau Caldés Calvet. (Terrassa 1912 – Barcelona 2015), el que fou mossèn de l’Església Sant Miquel del Port. El reconeixement es fa a petició de l’Associació de Veïns de la Barceloneta. També en tindrà una l’actor Jose Sazatornil Saza (Barcelona 1925 – Madrid 2015) al carrer Alt de Sant Pere número 74bis, edifici de propietat municipal.