Si pensem en comerç local, el més segur és que imaginem una tassa de ceràmica una bossa de ganxet o una tote bag pintada a mà. I sí que és cert que dins del sector, cada vegada més petit, de comerç de barri, aquests són articles força populars. Però un producte local no té més secret que tenir origen al mateix lloc on es comercialitza. Ciutat Vella, però, té un racó on els seus productes sí que tenen algun altre secret més, els gots que venen, siguin o no de ceràmica, fan desaparèixer boles i els seus mocadors no són de ganxet, però canvien de color. Es tracta de El Rei de la Màgia, al carrer de la Princesa, 11 de Barcelona, la botiga de màgia més antiga del món, on es fabriquen trucs, es formen mags i es creen il·lusions en els espectacles que hi acullen.
🛍️ Mostaza, la botiga d'artesania local del Born que té prohibida la paraula `Barcelona´
La façana de la botiga hi porta inscrit “casa fundada el 1881”, aquest possiblement és el primer truc en què cau tothom que s’hi acosta. El Rei de la Màgia realment es va fundar el 1878, quan el mag Joaquim Pertegàs va instal·lar-se a Barcelona i va batejar l’establiment amb el seu nom artístic, però el segon propietari de la botiga, que desconeixia les seves dades històriques, va pensar que un número capicua donava encant al negoci. A més, tot i que el local amb el nom actual dati de 1878, Pau Martínez, actual propietari, explica que saben “que l’establiment ja existia com a botiga de màgia, però amb un nom diferent”. Les dades exactes, de moment no les han pogut trobar per falta de registres oficials. “Tenim informació a partir del 1879, quan es troben anuncis als diaris”, diu Martínez.
En entrar a l’establiment, es barreja l’olor de fusta antiga amb la sensació que et trobes enmig de l’escenari d’un espectacle. Les llums són focus i la paret de darrere l’aparador és un teló que delimita la botiga amb el magatzem i el taller. Miris on miris, es veuen baralles de cartes de tota classe. És fosc, però les parets adornades amb fotos de visites a la botiga de mags i personatges reconeguts com Leonardo DiCaprio o el mag Teller queden ben il·luminades. A les prestatgeries hi ha col·locats una infinitat de jocs de màgia. “Fem tot allò que tingui a veure amb el món de l’il·lusionisme”, explica en Pau, tenen des de material d’iniciació fins a productes per a professionals. “Som la ferreteria dels mags”, afegeix.
Una part del seu catàleg el fabriquen des de zero, n’és un exemple la caixa de màgia per a nens, que inclou cartes trucades o cubilets, que són gotets de fusta per fer desaparèixer boles, a part d’un videotutorial que explica com utilitzar el seu contingut. Un altre tipus de producte original són aquells que es compren a manera de col·leccionisme pel públic més avançat, els mateixos cubilets tenen la seva versió prèmium, que inclouen més detall, i són més estètics. Altres trucs els compren a distribuïdors i fabricants de tot el món. “També hi ha coses que no tenim a la botiga, però les encarreguem”, informa en Pau.
Pel que fa a la part creativa i d’ideació, l’actual propietari explica que donen “tocs personals als jocs clàssics en l'àmbit de trucatge per a potenciar l’efecte”. Pel que fa al material més bàsic, tot i no inventar res pel que fa a la metodologia, sí que fan una tria del material que volen oferir. “És difícil, hi ha molta cosa, el primer és buscar allò que sigui bo i que estigui ben explicat”, recalca en Pau. També tenen en consideració seleccionar productes estables en el mercat, “la màgia té una part de col·leccionisme, hi ha productes que duren tres anys i no els tornes a veure, intentem que si són productes potents, buscar una producció més estable, perquè els mags els demanden”, puntualitza.
Es diu que el secret de la màgia és que continuï sent precisament això, un secret. Però hi ha alguna cosa que realment la protegeixi? Tot i que és cert que alguns jocs estan patentats, són una minoria, “la patent internacional val diners i a més és una arma de doble fil, t’estàs protegint, sí, però reveles el secret en informar de com està fet i quin és el truc”, explica en Pau. Segons el propietari, la clau és el respecte que hi ha en el sector, tot i que puntualitza que “les falsificacions del mercat asiàtic ho trepitgen tot, hi hagi patent o no”. Plataformes com YouTube també han estat font de contradiccions, “tot i que pot ser un lloc on es revelen secrets, és alhora una porta d’entrada a la màgia”, confirma en Pau. Gran part de la gent que ve a la botiga ha començat interessant-se i aprenent per vídeos penjats a les xarxes. “Venen aquí quan s'adonen que allò no és suficient i volen ampliar els recursos”. En aquest sentit, El Rei de la Màgia ha estat bressol de mags àmpliament reconeguts, “el Mag Lari, el Mago Pop, Màgic Andreu..., tots han començat aquí”, explica en Pau.
Escola de màgia
Justament perquè saben que la gent els visita per a endinsar-se en el món de la màgia, ofereixen cursos i tallers adreçats a joves i adults. El seu primer consell és prendre-s'ho amb calma. “La màgia té una cosa que és que hi ha jocs molt senzills de fer, llavors de seguida saps tres coses i dius, soc mag, però no, no ets mag, t’estàs aficionant, igual que quan comences a tocar la guitarra i saps tocar tres cançons no dius soc músic”, corregeix. Segons en Pau, això passa perquè és un món més desconegut del que poca gent sap alguna cosa, però la realitat és que és també un món ampli. “Cal paciència perquè la iniciació és molt assequible, però a la que vols pujar una mica de nivell, t’hi has d’esforçar”, detalla.
Espectacles i esdeveniments
Igual que alguns dels productes que venen, la mateixa botiga és capaç de desaparèixer. En aquest cas no la poden amagar darrere un dit, però la transformen per convertir-la en un escenari. “Retirem tot el material i canviem la il·luminació”, explica en Pau. D’aquesta forma el local es converteix en un petit teatre on l’altre soci de la botiga, l’il·lusionista i còmic Pere Rafart, hi condueix un espectacle per a fins a catorze persones. El negoci també ofereix la possibilitat de fer contractacions privades o actuar en festes d’empresa, esdeveniments corporatius o altres actes i celebracions.
Segurament, el Rei de la Màgia és molt diferent de qualsevol altre comerç de la zona, el propietari la defineix com “un imant de personatges”, un lloc on es troba amb clients que demanen pintura per tornar-se invisibles. Tot i que a les botigues del costat les preguntes siguin més normals, hi ha una cosa que l'uneix amb els comerços de barri. En Pau diu que el més màgic de la botiga és que “venen avis amb els seus nets i expliquen que també portaven els seus pares”. “Per això val la pena tenir un comerç de barri”, conclou.