L'escriptora marroquina Najat El Hachmi és l'encarregada de llegir el pregó de la Mercè 2023, que marca l'inici de la Festa Major de Barcelona. La lectura té lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, aquest divendres 22 de setembre a partir de les 19.00 hores. L'elecció de l'autora com a pregonera d'enguany, proposada directament per l'alcalde Jaume Collboni, ha resultat polèmica pel seu posicionament amb relació a les persones trans —de manera que és possible que hi hagi protestes durant el pregó. Seguim en directe a ElNacional.cat el minut a minut del pregó de la Mercè 2023, a càrrec de Najat El Hachmi.
- Pregó de La Mercè 2023: horari i on veure l'inici de la Festa Major de Barcelona
- La Mercè 2023: programa complet de la Festa Major de Barcelona
- Concerts de la Mercè 2023: horaris i artistes invitats
- Portes obertes la Mercè 2023: qué es pot visitar gratis a Barcelona?
- Castellers per la Mercè 2023: colles invitades i horaris de la diada castellera
- Les millors activitats per la Mercè 2023 a Barcelona
La pregonera de la Mercè 2023, l’escriptora Najat el Hachmi, no s’ha deixat intimidar per les crítiques rebudes per diversos col·lectius pel seu suposat discurs trànsfob i en la lectura del text que ha donat el tret de sortida de la festa major de Barcelona s’ha reivindicat com a dona lliure i independent que esperona les dones a alliberar-se del domini masculí, en especial les musulmanes.
"Volem que Barcelona sigui una ciutat hospitalària i acollidora? Siguem-ho en els nostres actes", ha assenyalat l'escriptora durant el pregó.
Aquesta era la vista de la plaça Sant Jaume des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona en el toc d'inici de la Mercè.
Després del pregó i el toc d'inici ha arribat el moment dels balls del seguici popular, que, com és habitual, inauguren les festes de la Mercè.
"És molt sorprenent que defensar els drets fonamentals sigui considerat polèmic, que les persones que anomenem la violència i discriminació siguem considerades incòmodes", ha assenyalat la pregonera en un altre moment del discurs, en què ha repassat situacions de discriminació i manca de llibertat que nenes, adolescents i dones viuen a Barcelona.
Un dels moments més destacats del discurs de la pregonera ha estat la fèrria crítica al vel islàmic, que ha definit com un "símbol molt poderós de sotmetiment.
L'elecció de l'escriptora El Hachmi com a pregonera va ser molt polèmica, ja que una part del moviment feminista la va acusar de trànsfoba. Tot i que no hi ha hagut cap referència directa a la qüestió, l'alcalde, Jaume Collboni, ha fet una crida a favor de la llibertat d'expressió i en contra de la censura. Aquest ha estat el moment:
Malgrat que El Hachmi ha criticat amb duresa la toxicitat present en comunitats on s'oprimeix les dones, com va ser en el seu cas, en el final del seu discurs ha demanat crear comunitat a Barcelona per garantir la llibertat de totes les persones i lluitar contra la situació desfavorable de molts ciutadans, com ara la gent gran, que pateix soledat no desitjada.
La pregonera, Najat El Hachmi, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i l'alcalde de Kíiv, surten al balcó de Barcelona per presenciar el toc d'inici.
"No hi ha festa sense pregó ni pregonera, i no hi ha festa d'inici sense toc d'inici. Així que sense més, que comenci la festa, visca la festa major de Barcelona. Gaudiu-la tots i totes", afirma Collboni, que dona el tret de sortida a la Mercè
Els assistents al pregó al Saló de Cent es posen dempeus per aplaudir la pregonera.
"Celebrem els que fem Barcelona, escoltem-nos i trobem-nos. Visca Barcelona, visca la llibertat de les dones, i visca les festes de la Mercè", conclou El Hachmi.
La pregonera se surt del guió del seu pregó i afirma que "l'explotació sexual no és una feina, és un malson". Una frase que rep un fort aplaudiment al Saló de Cent.
"Barcelona serà la ciutat de la llibertat, si protegeix, garanteix i difon la llibertat de les nenes", adverteix.
El Hachmi es dirigeix a les joves que pateixen una situació com la que ha descrit: "Les que us veieu obligades a triar entre la llibertat i la pertinença, no us deixeu enganyar, no deixeu que us sotmetin a aquest xantatge injust. No som traïdores ni reneguem de la nostra procedència per voler la independència".
El Hachmi carrega contra una "idea d'inclusió" que "expulsa" les dones provinents de la cultura islàmica "de la condició d'éssers humans de ple dret".
"És molt sorprenent que defensar els drets fonamentals sigui considerat polèmic, que les persones que anomenem la violència i discriminació siguem considerades incòmodes. Us molesta que us digui que hi ha adolescents preocupades per la seva virginitat, dones que s'esforcen a presentar el certificat de bona conducta vestint-se de manera decent per poder tenir dret a sortir de casa, noies espantades perquè les duguin al Marroc per obligar-les a casar-se? Us incomoda això? Doncs imagineu-vos com els incomoda a elles", afirma la pregonera.
"Ni mig metro de tela ni un mil·límetre de la nostra llibertat", exclama la pregonera entre aplaudiments.
"Estem acostumats a pensar en la manca de llibertat en la forma més terrible, però el sotmetiment comença en coses més petites", diu El Hachmi, i critica amb duresa el vel islàmic, que, afirma "no és una simple peça de roba", sinó un "símbol molt poderós de sotmetiment".
"Quan penso que hi ha noies que han nascut aquí i han de passar per aquest tràngol tan injust, quan penso que elles han de batallar per guanyar els drets que altres dones tenen guanyats, sento molta ràbia", assenyala.
El Hachmi apunta a la dificultat de triar entre "llibertat i pertinença", venint d'una família que forma part d'una cultura molt estricta amb les dones. "Has d'assumir el preu que et faran pagar o sotmetre't per seguir formant part de la teva família", apunta.
La pregonera destaca les diverses llengües que es poden sentir a Barcelona: "accents de tots els territoris de llengua catalana, castellà de diversos llocs de l'Amèrica Llatina, i l'amazic del Rif, la meva primera llengua materna".
La pregonera explica les dificultats que ha tingut per accedir a la universitat i viure a Barcelona. "El meu pare, això de deixar que una dona agafés sola el tren i vingués a un lloc on podia fer el que li donés la gana no ho podia suportar", lamenta, i afegeix que "la llibertat de les dones de vegades fa por".
La pregonera recorda Josep Pla, Mercè Rodera, García Marquez, Maruja Torreso Salvat Papasseït, que associa a diversos llocs de la ciutat.
"13 anys després d'haver-me mudat a l'Eixample continuo percebent la ciutat en dues dimensions, la dels records reals i la dels records llegits", explica El Hachmi recordant els escriptors que han narrat Barcelona.
"Els immigrants i els seus fills no volem ni fires de la diversitat ni reconeixement de la nostra singularitat, no hem vingut a que ens reconeguin la nostra particularitat, el que volem és viure amb els mateixos drets que la resta de ciutadans. Aspirem a ser ciutadans, no tribu, i per això, al que més esforços dediquem és a aconseguir la nacionalitat", rebla El Hachmi.
El Hachmi critica les dificultats que suposa la burocràcia per a les persones estrangeres. "Ja és curiós que hagis de fer un paper per certificar que existeixes", bromeja en referència al permís de residència.
"La ciutat som els qui hi vivim i de nosaltres depèn el caràcter de la ciutat. Volem que Barcelona sigui una ciutat hospitalària i acollidora? Fem-ho en els nostres actes", apunta.
El Hachmi repassa com va ser el seu camí fins a arribar a Barcelona.
"Durant molts anys, Barcelona representava la llibertat per a mi, són moltes les mores de la perifèria que tenim a Barcelona 'el dorado' de la independència, un lloc on no ens conegui ningú, on ens controlin on hem estat, fins a on arriba la nostra túnica, on no es puguin crear rumors d'abast internacional", explica la pregonera.
"Celebro que ens tenim i us animo a celebrar que teniu els vostres, la xarxa imprescindible per continuar vivint i gaudir les festes", afirma El Hachmi.
"Ningú puja un fill en una barca si no és que l'aigua és un lloc més segur que la terra ferma", assenyala.
El Hachmi recorda les persones que moren al Mediterrani i fa un al·legat contra el racisme: "La nostra solidaritat i empatia sovint discrimina per un element tan aleatori com el fet de tenir més o menys melanina, aquest biaix es pot corregir amb perspectiva si ens acostem a les persones una a una i coneixem les seves històries particulars. De seguida veurem que els altres, en realitat, som nosaltres."
"Vivim un present que és tremendament fosc", lamenta la pregonera, que reivindica la necessitat de gaudir de les festes.
El Hachmi agraeix la invitació per fer el pregó: "Em sento molt honorada de poder disposar d'aquest espai de la paraula, de poder inaugurar les festes de la Mercè".
Collboni dona pas a la pregonera d'enguany, l'escriptora Najat El Hachmi.
"Gràcies Barcelona, gràcies per la vostra amistat i col·laboració, glòria a Kíiv, glòria a Ucraïna, visca Barcelona", conclou Klitxkó, enmig d'un sonor aplaudiment del Saló de Cent.
"Vull agrair a l'Ajuntament de Barcelona el suport i la solidaritat en moments tan difícils", diu Klitxkó, que recorda també l'exalcaldessa Ada Colau.
"Estem agraïts als nostres amics que ens donen suport, ens ajuden i volen mostrar al món què és Ucraïna", afirma Kitxkó, que destaca que els barceolnins tindran l'oportunitat de conèixer la música, l'art, i la gastronomia ucraïneses.
Parla l'alcalde de Kíiv, Vitali Kitxkó: "La capital ucraïnesa està encantada de participar en la festa de la vostra ciutat".
"Fem de la Mercè un cant de confiança en el futur. Gaudiu de la festa com millor sabeu fer-ho, amb alegria, amb respecte, amb civisme. Visca Kíiv, visca Barcelona, i visca la Mercè", exclama Collboni.
Collboni recorda l'empresari Antoni Vila-Cases i el dibuixant Francisco Ibáñez, morts aquest any.
"Fem de Barcelona la ciutat de les oportunitats per a tothom, vinguin d'on vinguin, estimin com estimin, parlin l'idioma que parlin", afirma Collboni, que posa en valor el paper de les ciutats en la construcció de la societat.
Collboni posa èmfasi en la ciutat de Kíiv, primera ciutat convidada a la Mercè que es troba en un estat de guerra.
Collboni celebra que es pugui parlar català al Congrés dels Diputats, i que estigui en vies d'oficialitzar-se a la Unió Europea. També dedica unes paraules a "les dones que obren portes" i fa referència a les jugadores de la selecció espanyola de futbol i a la pregonera, Najat El Hachmi.
"La Mercè som tots, existeixen tantes Mercès com barcelonins, a Barcelona volem que regni la paraula i la llibertat d'expressió, i la Mercè s'inicia amb el pregó, un acte d'amor a la paraula. Parlem i escoltem tothom", reivindica Collboni.
"És un honor viure la meva primera Mercè com a alcalde. Us vull demanar un homenatge en record a totes les víctimes de la maleïda guerra que pateix Ucraïna, el terratrèmol del Marroc, de Líbia, i el drama migratori de Lampedusa. Barcelona estarà al vostre costat", afirma Collboni.
🔴 Comença el pregó de La Mercè 2023. Intervé l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
Aquest serà el primer pregó de la Mercè que es farà amb presència de representants de Vox al Saló de Cent.
En pocs minuts començarà el pregó de Najat El Hachmi, que ha generat polèmica mesos abans de produir-se. És una incògnita si finalment l'escriptora entrarà a respondre les crítiques que ha anat rebent les darreres setmanes.
La plaça Sant Jaume ja és plena de ciutadans que seguiran el pregó des d'una pantalla gegant que l'Ajuntament hi ha instal·lat.
El pregó d'aquest any serà traduït de forma simultània a l'ucraïnès. Això és així perquè aquest any la ciutat convidada és Kíiv.
Grups oposats d'activistes que s'estan manifestant a la plaça de Sant Jaume han hagut de ser separats per agents de l'ordre públic, pocs minuts abans de l'inici del pregó, que aquest any està envoltat de polèmica per acusacions de transfòbia contra la pregonera.
Falten pocs minuts per a l'inici del pregó de la Mercè al Saló de Cent, que es va omplint amb els representants polítics i altres convidats.
Entre les activitats de la festa major en destaquen els concerts. Artistes com The Tyets, Suu, Lildami, Buhos, Abraham Mateo, Doctor Prats o Dani Fernández posaran la seva música als diferents punts d'actuacions repartits per Barcelona. Pots consultar aquí tots els concerts de la Mercè 2023.
Ja ha arribat a l'Ajuntament Vitali Klitxkó, alcalde de Kíiv, ciutat convidada en aquesta edició de la Mercè.
Un cop llegit el pregó, començarà oficialment la Mercè 2023 —que se celebrarà entre el 22 i el 25 de setembre amb moltes activitats i concerts. Focs artificials, jornades de portes obertes, moltes actuacions musicals... Pots consultar aquí el programa sencer de la Festa Major de Barcelona.
L'Ajuntament de Barcelona ha instal·lat una pantalla gegant a la plaça Sant Jaume per poder seguir el pregó en directe, que començarà a les 19 hores al Saló de Cent del consistori.
D'altra banda, un grup d'unes quinze persones assisteix a la convocatòria de Feministes de Catalunya per donar suport a la pregonera.
Una desena de persones es concentra a la plaça Sant Jaume per mostrar el rebuig a la pregonera. Amb banderes de l'orgull trans i una pancarta amb la frase "prou pregons trànsfobs" critiquen la tria de Najat El Hachmi com a pregonera.
L'elecció de Najat El Hachmi com a pregonera de la Mercè 2023 va ser una proposta directa de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i va fer esclatar la primera polèmica al voltant de la festa major. Per què? Pel posicionament de l'escriptora amb relació a les persones trans. Fou l'Observatori Contra l'Homofòbia qui va criticar el nomenament, tot assenyalant que "és absolutament inadmissible que una figura pública obertament contrària a drets i llibertats de les persones trans sigui la pregonera de la Festa Major de Barcelona".
Després de fer-se oficial al juliol que Najat El Hachmi seria la pregonera de la Mercè 2023, l'escriptora va remarcar la importància de Barcelona en la seva vida i a les seves obres. "És un lloc que vaig descobrir abans amb la lectura que en la realitat. És una ciutat que té molt material literari i humà", va subratllar.
Feministes de Catalunya, sector més radical dins del feminisme que defensa l'abolició de gènere i està en contra de la llei trans i la idea de l'autodeterminació de gènere, ha convocat a les 18 hores una concentració per donar suport a la pregonera, que comparteix aquests posicionaments i ha rebut crítiques des d'altres sectors del feminisme i el moviment LGTBI.
Demà 22 de setembre a les 18h l'escriptora #NajatElHachmi pronunciarà el pregó de la Mercè i nosaltres serem a Pl Sant Jaume per escoltar-lo! La Najat és una dona valenta i compromesa amb els drets de les donesi les nenes enfront a patriarcats de tots els origens. Veniu a… pic.twitter.com/Q45Uxovg3T
— Feministes de Catalunya (@feministes_cat) September 21, 2023
Autora d'obres com Dilluns ens estimaran (Edicions 62) o La filla estrangera (Edicions 62), Najat El Hachmi va néixer al Marroc, a la ciutat de Beni Sidel, el 1979. Va arribar a Vic amb només vuit anys i va començar a escriure des de ben petita. El 2004 va publicar el seu primer llibre i, des d'aleshores, ha guanyat premis com el Ciutat de Barcelona o el Nadal, a més del premi de Periodisme María Luz Morales per l'article d'opinió "Confinadas de por vida" a El País.
Bona tarda, comencem la cobertura en directe d'ElNacional.cat del pregó de la Mercè 2023. Enguany, a càrrec de l'escriptora marroquina Najat El Hachmi, que en farà la lectura des del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona a les 19.00 hores.