L'escriptora marroquina Najat El Hachmi és l'encarregada de llegir el pregó de la Mercè 2023, que marca l'inici de la Festa Major de Barcelona. La lectura té lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, aquest divendres 22 de setembre a partir de les 19.00 hores. L'elecció de l'autora com a pregonera d'enguany, proposada directament per l'alcalde Jaume Collboni, ha resultat polèmica pel seu posicionament amb relació a les persones trans —de manera que és possible que hi hagi protestes durant el pregó. Seguim en directe a ElNacional.cat el minut a minut del pregó de la Mercè 2023, a càrrec de Najat El Hachmi.
- Pregó de La Mercè 2023: horari i on veure l'inici de la Festa Major de Barcelona
- La Mercè 2023: programa complet de la Festa Major de Barcelona
- Concerts de la Mercè 2023: horaris i artistes invitats
- Portes obertes la Mercè 2023: qué es pot visitar gratis a Barcelona?
- Castellers per la Mercè 2023: colles invitades i horaris de la diada castellera
- Les millors activitats per la Mercè 2023 a Barcelona
La pregonera de la Mercè 2023, l’escriptora Najat el Hachmi, no s’ha deixat intimidar per les crítiques rebudes per diversos col·lectius pel seu suposat discurs trànsfob i en la lectura del text que ha donat el tret de sortida de la festa major de Barcelona s’ha reivindicat com a dona lliure i independent que esperona les dones a alliberar-se del domini masculí, en especial les musulmanes.
"Volem que Barcelona sigui una ciutat hospitalària i acollidora? Siguem-ho en els nostres actes", ha assenyalat l'escriptora durant el pregó.

Aquesta era la vista de la plaça Sant Jaume des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona en el toc d'inici de la Mercè.

Després del pregó i el toc d'inici ha arribat el moment dels balls del seguici popular, que, com és habitual, inauguren les festes de la Mercè.

"És molt sorprenent que defensar els drets fonamentals sigui considerat polèmic, que les persones que anomenem la violència i discriminació siguem considerades incòmodes", ha assenyalat la pregonera en un altre moment del discurs, en què ha repassat situacions de discriminació i manca de llibertat que nenes, adolescents i dones viuen a Barcelona.
Un dels moments més destacats del discurs de la pregonera ha estat la fèrria crítica al vel islàmic, que ha definit com un "símbol molt poderós de sotmetiment.
L'elecció de l'escriptora El Hachmi com a pregonera va ser molt polèmica, ja que una part del moviment feminista la va acusar de trànsfoba. Tot i que no hi ha hagut cap referència directa a la qüestió, l'alcalde, Jaume Collboni, ha fet una crida a favor de la llibertat d'expressió i en contra de la censura. Aquest ha estat el moment:
Malgrat que El Hachmi ha criticat amb duresa la toxicitat present en comunitats on s'oprimeix les dones, com va ser en el seu cas, en el final del seu discurs ha demanat crear comunitat a Barcelona per garantir la llibertat de totes les persones i lluitar contra la situació desfavorable de molts ciutadans, com ara la gent gran, que pateix soledat no desitjada.
La pregonera, Najat El Hachmi, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i l'alcalde de Kíiv, surten al balcó de Barcelona per presenciar el toc d'inici.

"No hi ha festa sense pregó ni pregonera, i no hi ha festa d'inici sense toc d'inici. Així que sense més, que comenci la festa, visca la festa major de Barcelona. Gaudiu-la tots i totes", afirma Collboni, que dona el tret de sortida a la Mercè
Els assistents al pregó al Saló de Cent es posen dempeus per aplaudir la pregonera.
"Celebrem els que fem Barcelona, escoltem-nos i trobem-nos. Visca Barcelona, visca la llibertat de les dones, i visca les festes de la Mercè", conclou El Hachmi.
La pregonera se surt del guió del seu pregó i afirma que "l'explotació sexual no és una feina, és un malson". Una frase que rep un fort aplaudiment al Saló de Cent.
"Barcelona serà la ciutat de la llibertat, si protegeix, garanteix i difon la llibertat de les nenes", adverteix.
El Hachmi es dirigeix a les joves que pateixen una situació com la que ha descrit: "Les que us veieu obligades a triar entre la llibertat i la pertinença, no us deixeu enganyar, no deixeu que us sotmetin a aquest xantatge injust. No som traïdores ni reneguem de la nostra procedència per voler la independència".
El Hachmi carrega contra una "idea d'inclusió" que "expulsa" les dones provinents de la cultura islàmica "de la condició d'éssers humans de ple dret".
"És molt sorprenent que defensar els drets fonamentals sigui considerat polèmic, que les persones que anomenem la violència i discriminació siguem considerades incòmodes. Us molesta que us digui que hi ha adolescents preocupades per la seva virginitat, dones que s'esforcen a presentar el certificat de bona conducta vestint-se de manera decent per poder tenir dret a sortir de casa, noies espantades perquè les duguin al Marroc per obligar-les a casar-se? Us incomoda això? Doncs imagineu-vos com els incomoda a elles", afirma la pregonera.
"Ni mig metro de tela ni un mil·límetre de la nostra llibertat", exclama la pregonera entre aplaudiments.
"Estem acostumats a pensar en la manca de llibertat en la forma més terrible, però el sotmetiment comença en coses més petites", diu El Hachmi, i critica amb duresa el vel islàmic, que, afirma "no és una simple peça de roba", sinó un "símbol molt poderós de sotmetiment".
"Quan penso que hi ha noies que han nascut aquí i han de passar per aquest tràngol tan injust, quan penso que elles han de batallar per guanyar els drets que altres dones tenen guanyats, sento molta ràbia", assenyala.