Les colles castelleres de Barcelona són un dels nervis de la cultura popular i ciutadana. Fan ciutat i fan barri, però fan molt més, fan cohesió social, creen comunitat i són un factor d’introducció de nouvinguts a la llengua i la cultura catalanas. Aquests valors, però, xoquen amb la crua realitat de part de les colles, que es troben amb una important manca de locals d’assaig que s’adaptin a les seves necessitats i que siguin assumibles des del punt de vista econòmic per a aquestes entitats que no tenen ànim de lucre. La situació ha arribat a un punt en que algunes colles han hagut d’arribar a fer accions de reivindicació, des de tallar carrers fins a difondre que es veuen obligats a assajar sota la pluja.
💬 Xerrameca castellera, tot el que cal saber sobre castells
Cal tenir en compte que la casuística respecte als locals d’assaig és força diversa, des dels que tenen espais cedits per l’ús fins als que estan de lloguer, passant pels que paguen una hipoteca o, simplement, no tenen local i assagen en espais d’altres entitats. Després de fets cridaners com l’assaig dels Castellers de Sarrià en un dia de pluja o els talls del carrer Entença per part de la colla Esquerdats per assajar a la via pública, la problemàtica arribarà a l’Ajuntament de Barcelona per la via d’un prec d’Esquerra Republicana que reclamarà al consistori que posi a disposició de les colles castelleres espais municipals.
En aquest sentit, els locals d’assaig de les colles castelleres han de tenir uns requisits bàsics, com és el fet evident que necessiten espais amb una alçària suficient per a poder aixecar les seves construccions i on, a més, es puguin instal·lar xarxes de seguretat, a poder ser de forma fixa. També els calen vestuaris i sales polivalents, on poder mantenir reunions, per a ús de la canalla o per assaig dels músics, així com magatzem per a materials i arxius. A més, cal tenir present que les colles creixen, i allà on fa un temps podien assajar una trentena de persones ara és inviable que s’ajuntin un centenar, i també que a més gent, castells més alts, i per tant caldrà un sostre més alt. En tot cas, alguns d’aquests requisits poden ser compartits amb altres tipus d’entitats, però d’altres són específics del món casteller, i algunes colles s’han vist en la necessitat de difondre la precarietat de la seva situació.
Castellers de Sarrià: assaig sota la pluja
La colla Castellers de Sarrià és una de les que més pateix aquesta situació de precarietat, ja que no compta amb local d’assaig propi. De normal assagen a l’entrada del Teatre de Sarrià i en un gimnàs, però com ara està en obres ho han de fer a l’exterior i es van trobar que per preparar l’actuació de Santa Eulàlia, el passat febrer, ho van haver de fer sota la pluja. Va ser la gota que va fer vessar el got: “No volem seguir assajant a l’aire lliure amb vent, pluja i fred”, detalla la presidenta de la colla, Bibi Solanes, en declaracions a ElNacional.cat, que resumeix la demanda de la colla en el fet de tenir “un local amb condicions, amb un sostre a 9 o 10 metres i xarxa de seguretat”.
De fet, Solanes indica que ja han plantejat al districte de Sarrià-Sant Gervasi una localització idònia al carrer del Sagrat Cor, però com es tracta d’un espai privat hauria de ser l’Ajuntament qui assumís el cost. “Les entitats de cultura popular del barri entenem que s’hagi de pagar un cànon, però cal tenir en compte que si no tenim un lloc podem acabar per desaparèixer”, apunta. A més, els Castellers de Sarrià han fet una proposta per posar una carpa provisional al carrer del Cardenal Sentmenat i com apunta a aquest mitjà Eduard Llorens, cocap de la colla sarrianenca, “hem presentat fins a vuit projectes d’espais i la vuitena és una carpa temporal, com les que han col·locat per la Copa Amèrica de Vela.
Llorens apunta que aquest projecte de carpa ha estat acceptat, però “no tenim calendari" i, en tot cas, apunta que la carpa hauria de ser "provisional", mentre no es troba un espai consolidat. “Hem d’assajar en condicions”, reitera Solanes, que apunta que actualment assagen davant la seu del districte, un espectacle públic que encara fa més evident la situació d’aquesta colla castellera.
Esquerdats: talls de carrer com a protesta
Una altra colla amb problemes és la dels Esquerdats, de l’Esquerra de l’Eixample. El seu ‘local d’assaig’ és l’àmbit de l’antiga presó Model, o bé el pati a l’exterior o bé la zona del panòptic a l’interior. Ara bé, com assenyala a ElNacional.cat Arnau Mallén, copresident de la colla, els llocs on poden assajar tenen “deficiències, tant a nivell de seguretat, perquè hauríem d’instal·lar xarxes, com a nivell d’espai, perquè cada cop som més gent”. De fet, lamenten que durant els assajos “la canalla ha de sopar a terra” i que els cal espai per emmagatzemar el seu material.
A més, el fet d’assajar a la Model els implica compartir espai amb altres usos, i sovint això ho fa incompatible amb els assajos i “com és un edifici patrimonial, tampoc podem posar xarxes”. Asseguren que l’Ajuntament està al cas de la seva reivindicació i que “un local no es fa de la nit al dia”, però lamenten que “les mesures a curt termini són pegats perquè no ens acaben de solucionar tots els problemes”. És per això que ja han fet accions reivindicatives, com la del passat 5 d’abril, quan van decidir tallar el carrer Entença i fer l’assaig a la mateixa via pública.
“Signaríem anar a un altre local del mateix barri”, apunta Mallén, que reclama “propostes amb sentit”, tot apuntant que una proposta ha estat la de tenir cabuda al soterrani del futur Institut-escola que s’ha de construir en el mateix àmbit de l’antiga presó, “però no sabem quina altura tindrà ni de quant espai parlem”. “Si a la Model ens instal·len una xarxa, estaríem encantadíssims”, afegeix, per concloure que, de moment, les mobilitzacions serveixen “per visibilitzar el problema i moure propostes”.
Bandarres: un lloguer de 20.000 euros l’any
Per la seva banda, els Bandarres, Castellers del Poble Sec, es troben amb que el local del que disposen actualment, al carrer de Blesa, se’ls ha quedat petit, però sobretot que han de fer front a un lloguer anual de l’entorn dels 20.000 euros. El president de la colla, Hèctor Iburo, apunta a aquest mitjà que s’ajunta el problema de la precarietat en l’espai que ara ocupen, “perquè la propietat ens renova el lloguer cada mes i per tant ens podria fer fora quan volgués”, amb el fet que van curts d’espai perque la colla ha crescut.
En aquest cas, una solució seria que l’Ajuntament de Barcelona compri i reacondicioni el local com a espai cívic, i Iburo recorda que l’operació immobiliària que es va fer amb el pròxim edifici de les Tres Xemeneies “hauria de tenir un retorn per al barri”. Per això reclamen un “espai municipal” que podria servir també per a altres entitats, però que complís els requisits d’una colla castellera. De moment, ja han fet algunes accions reivindicatives, com el desplegament d’una pancarta amb el lema ‘Volem un local’ durant la jornada castellera de les festes de Santa Eulàlia.
Castellers de Barcelona: local hipotecat
Els Castellers de Barcelona configuren un altre vessant del problema. En el seu cas, sí que disposen de local propi, però els costa uns 2.500 euros mensuals d’hipoteca, que juntament amb altres despeses arriben a un cost de més de 30.000 euros anuals, amb la singularitat que la colla és propietària del local però sobre sòl cedit per l’Ajuntament. Gregori Samper, president de la colla, apunta a ElNacional.cat que les subvencions que reben “no arriben a cobrir la meitat de les despeses” i això els comporta fer “actuacions per a clients particulars”, quan el que hauria de prevaldre en una colla castellera és “l’actuació popular a les places, amb la gent del carrer”.
“Assumim que hem de pagar el crèdit, però demanem que ens donin un cop de mà en el manteniment”, afegeix Samper, que rebutja la suposició que “als de la cultura popular se’ns regala tot”. “Amb tenir local no s’acaba tot”, insisteix el president dels Castellers de Barcelona, per reclamar que l’administració ha de ser “conscient de l’esforç que suposa mantenir activitats de cultura popular com els castellers”.
Castellers de Sagrada Família: literalment han tocat sostre
Finalment, i pel que fa als Castellers de la Sagrada Família, el problema amb que es troba aquesta colla ha crescut i, per tant, el local s’ha quedat petit. Guillem Herrero Giuseppe, president de la colla, apunta a aquest mitjà que després de quinze anys, “el que era la colla abans no s'assembla en res al que som ara”. “No podem fer castells més grans perquè hem tocat sostre, literalment parlant”, afegeix, per afegir que no hi ha espai independent per als músics i que per la seva situació en un passatge privat, el passatge de Sant Pau, estan afectats per una “limitació horària”.
En aquest cas, la colla disposa d’un local de cessió de l'Ajuntament compartit amb altres entitats de cultura popular del barri com diables i gegants i reclamen poder reubicar-se “en un espai que s'adeqüi a les necessitats purament castellers i socials” i recorden que en el seu moment van demanar traslladar-se al local del cinema Niza, finalment reconvertit en un interior d’illa amb un supermercat. “No hem abandonat la lluita i cada any li reclamem al partit polític que governa un espai”, afegeix Giuseppe, que rebla que “fa anys que ens prometen un lloc però mai sembla avançar, tot acaba en paper mullat”.
ERC reclama una resposta “de ciutat” a la situació
Tots els representants de colles castelleres amb que ha contactat aquest mitjà defensen el valor intrínsec de dedicar-se a la cultura popular, i per això consideren que l’administració pública els ha d’ajudar en aquesta problemàtica dels locals. En aquest context, ERC presentarà aquesta setmana un prec a l’Ajuntament de Barcelona en el que es demana que el consistori “acordi amb les colles castelleres de la ciutat i posi a la seva disposició uns espais municipals adients perquè puguin assajar i desenvolupar les seves activitats en òptimes condicions i acabar així amb la situació de provisionalitat en què es troben algunes colles”.
La regidora d’ERC Rosa Suriñach, impulsora d’aquesta proposta, apunta a ElNacional.cat que aquesta sorgeix de comprovar que moltes colles estan en una situació similar i de la necessitat de reivindicar-les pel seu “valor en la transmissió de la cultura i la llengua i el seu paper transformador de la ciutat”. “Som conscients de la dificultat de trobar espais, però considerem que no es posa la prioritat necessària per trobar una solució òptima”, apunta, i per això també reclama la necessitat de tenir un posicionament “de ciutat” sobre la qüestió i portar la problemàtica de cada colla amb el seu districte a una presa de decisions més global.
“Encara que les casuístiques de cada colla són diferents, cal tenir una mirada més global del món casteller per tenir un diàleg més fàcil”, apunta Suriñach, que confia que l’actual govern municipal els accepti el prec i “doni explicacions de per què a determinades colles no se’ls ha pogut donar resposta”. En tot cas, la proposta servirà també per fer un toc d’atenció per evitar noves imatges com les dels castellers tallant carrers o assajant sota la pluja.
Imatge principal: Assaig dels Esquerdats a la zona del panòptic de l'antiga presó Model, on no poden posar xarxes de seguretat i han de compartir l'espai amb altres activitats / Foto: Esquerdats