Barcelona tanca tres anys de creixement demogràfic i estabilitza la seva població. Segons l’estudi del padró fet públic per l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament, la ciutat té 1.729.963 habitants, un 0,1% menys que l’any anterior. Tot i aquest lleuger descens, es tracta del segon valor més alt dels darrers 40 anys. La població autòctona ha seguit baixant i s'ha situat en el 44%, mentre que l'estrangera ha crescut fins a 460.409 persones, el 26% del total. La fotografia demogràfica de la capital catalana mostra una ciutat marcada per tres grans tendències: forta mobilitat migratòria, baixa natalitat i envelliment progressiu. Maria Jesús Calvo, responsable del Departament d’Estadística i Difusió de Dades, ha advertit que darrere d’aquesta aparent estabilitat hi ha una “mar de fons” vinculada als moviments d’entrada i sortida de població. “Veiem que l'emigració i la immigració, tot i no estar en nivells màxims perquè han baixat una mica, continuen sent fluxos molt importants, al voltant de les 135.000 persones les emigracions i les 150.000 persones les immigracions”, ha assegurat en declaracions a l’ACN. Així, segons l’informe, el saldo migratori i administratiu durant el 2025 va ser positiu (+11.383).
Barcelona, porta d’entrada
Durant el 2025, Barcelona va registrar un saldo migratori i administratiu positiu d’11.383 persones. Les immigracions es van situar al voltant de les 150.000 persones, mentre que les emigracions van fregar les 135.000. Tot i que aquests fluxos s’han moderat respecte als anys anteriors, continuen sent molt elevats i confirmen el paper de Barcelona com a porta d’entrada al territori. “Hi ha molta gent que no arrela a la ciutat, que arriba, però després marxa”, ha resumit Calvo. L’estudi també reflecteix un procés de regularització del padró, amb baixes de persones que constaven com a empadronades a Barcelona, però que ja no hi vivien realment.
Mínim de naixements i més persones centenàries
Un dels factors que explica l’estancament de la població és el saldo natural negatiu. El 2025 van néixer 11.012 infants, la xifra més baixa des del 1900 —amb l’excepció de 1939—, mentre que es van registrar 14.557 defuncions. El resultat és un saldo natural de -3.549 persones. Aquest descens de la natalitat també es nota en l’estructura de les llars. Les cases amb menors continuen perdent pes i ja només representen el 21,4% del total, mentre que gairebé un terç dels domicilis són unipersonals. Al mateix temps, l’edat mitjana de la població puja fins als 44,6 anys. L’envelliment també deixa una dada històrica: Barcelona arriba al màxim de 1.196 persones centenàries, amb una presència clarament majoritària de dones, que representen el 82% d’aquest col·lectiu. Calvo ha destacat que la feminització de la població també és evident en les franges d’edat més avançades, on la presència de dones és àmpliament majoritària.
Una ciutat cada vegada més diversa
La població nascuda a Barcelona continua disminuint i ja representa el 44,6% del total, una tendència que s’arrossega des de fa més de dues dècades. En canvi, la població amb nacionalitat estrangera creix fins a les 460.409 persones, el 26,6% dels residents, amb un increment del 0,7% respecte a l’any anterior. La ciutat compta amb veïns de 181 nacionalitats diferents. Les persones nascudes a l’estranger sumen 626.924, amb una majoria procedent del continent americà (53,2%). Argentina, Colòmbia i Pakistan es mantenen entre els principals països d’origen. La distribució, però, és desigual. A Ciutat Vella, la població estrangera ja representa el 54,8% del total, molt per sobre de la mitjana de la ciutat.
Més formació i petits canvis per districtes
L’informe també constata l’augment del nivell formatiu. El 37,4% de la població de 16 anys o més té estudis superiors. El percentatge és més alt entre les dones, amb un 39,6%, que entre els homes, amb un 35%. Entre la població estrangera, el nivell d’estudis superiors arriba al 42,7%, i entre els nous residents se situa en el 44%. Per districtes, set dels deu registren lleugeres pèrdues de població. En canvi, Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu experimenten petits increments. En conjunt, les dades dibuixen una Barcelona pràcticament estable en xifres globals, però profundament dinàmica en la seva composició social i demogràfica.