Plasmar sobre un paper el plànol de la xarxa de Metro d’una gran ciutat no és precisament una tasca fàcil. A la necessitat d’incloure un important gruix d’informació cal afegir la necessitat de fer-ho de la manera més clara i entenedora a fi i efecte que l’usuari el comprengui. Els plànols són per facilitar la vida a la gent i no perquè es perdin i per això actualment els de les xarxes ferroviàries mantenen uns codis visuals on la realitat geogràfica de l’entorn passa a un segon pla en favor de la concisió informativa. Si un plànol no s’entén, és que no està ben dissenyat i, per tant, no és útil.
Plànol vigent de la xarxa de Metro de Barcelona, actualitzat i entenedor / TMB
Ara bé, un plànol de Metro també pot arribar a ser desconcertant no pas perquè no doni tota la informació actualitzada i necessària a l’usuari, sinó simplement perquè no respecta les convencions a les que els usuaris estan acostumats. En el cas de Barcelona, la convenció mana que els plànols no estiguin orientats en l’eix nord-sud habitual en els mapes, on el barri de Vallbona estaria situat dalt de tot i la Zona Franca a baix, amb el mar a la dreta i la muntanya a l’esquerra, sinó que usualment s’utilitza una configuració més simple, amb la muntanya a la part de dalt i el mar a la part de baix.
Convenció muntanya-mar
De fet, la immensa majoria de plànols de Barcelona respecta aquesta manera de fer, simplement perquè convencionalment s’ha interpretat que era la manera més fàcil d’entendre la ciutat. És més, un gran nombre de gravats i pintures històriques també dibuixen la ciutat de la mateixa manera, però això no ens ha de portar a l’equivocació de creure que Collserola se situa al nord i la platja al sud. Agafant com a referència la plaça de les Glòries -amb la Meridiana, que apunta al nord en direcció sortida de la ciutat-, la muntanya més aviat se situa al nord-oest i el mar al sud-est.
Tota aquesta disquisició val pels coneixedors de la ciutat, però tampoc té necessàriament valor per a un nouvingut, com ara un turista que en un plànol de Metro busca només la manera més fàcil i senzilla de connectar un punt d’interès amb un altre, sovint sense sortir del centre de la ciutat. Des d’aquest punt de vista, si mai s’ha estat a Barcelona pot ser que un plànol de Metro orientat correctament en l’eix sud-nord no tingui res d’especial, com si ho està amb la muntanya a la part de baix i el mar a la part de dalt, com si es veiés des del Tibidabo -de fet, durant l’època olímpica se’n va arribar a fer un així, sense cap èxit-.
Arribats fins aquí, no es pot dir que el plànol de Metro que es pot trobar al web Tourist Guide Barcelona estigui mal fet, ja que és prou correcte a excepció de petits detalls, com el ramal de la Zona Franca de l’L10, que va en direcció contrària; el nom de l’estació ‘Cases Pubilla’ -el correcte és Pubilla Casas- o que li falten les últimes actualitzacions -Ernest Lluch i les noves de la Zona Franca-. Amb tot, veure’l és absolutament desconcertant. La raó: no té l’orientació convencional. El gir de noranta graus cap a l’esquerra pot comportar que un usuari habitual no l’entengui i es confongui. Ara bé, si l’utilitza una persona que acaba d’arribar, potser no el veu tan estrany…