L’anunciada visita del rei Felip VI aquest dilluns, 23 de juny, al monestir de Montserrat, es complementarà a la tarda amb una segona visita a un dels municipis més peculiars de Catalunya. Si al matí el monarca espanyol visitarà l’abadia més icònica de Catalunya, a la tarda, i com a curiositat semàntica, es desplaçarà a un indret de nom molt semblant, Badia del Vallès, una població de més de 13.000 habitants situada al Vallès Occidental que té una història singular però, especialment, una geografia urbana realment molt específica: la seva trama de carrers es va dissenyar com si es tractés d’una península Ibèrica en miniatura.
Anem a pams: aquest municipi és de constitució força recent, ja que va aconseguir l’autonomia municipal el 1994, en territori fins a aquell moment a cavall entre els municipis de Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell, i fins a aquell any es va governar en règim de mancomunitat per part de Cerdanyola i Barberà. Amb tot, l’origen d’aquesta localitat se situa als anys setanta, quan s’urbanitzen el que havien estat camps de conreu per l’edificació a preu fet d’un polígon residencial en el marc del desarrollismo de finals del franquisme, pensat per acollir les onades d'immigrants procedents sobretot del sud d'Espanya. És així com neix Ciudad Badia, una ciutat dormitori a l’extraradi de Barberà que pren el nom d’una de les famílies propietàries dels terrenys, els Badia.
Aquesta ciutat dormitori, amb uns 12.000 habitatges projectats, no desentonarà gens al costat de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat), Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat) o Ciutat Meridiana (Barcelona) o el que pel mateix temps es volia fer a Gallecs (Mollet del Vallès i Parets del Vallès) i que finalment es va frenar. Ara bé, si una cosa marca la diferència respecte dels altres polígons esmentats va ser la seva articulació urbanística, ja que en el moment de dissenyar els seus carrers es va prendre una decisió curiosa, però perfectament comprensible dins els cànons polítics del moment: la seva trama urbana, vista a vol d’ocell, reprodueix, a grans trets, el mapa d’Espanya i Portugal, i on hi ha espai també per a les Illes Balears.
Un mapa singular
Com a polígon d’habitatges i no com a nucli poblacional tradicional, Ciudad Badia va ser dissenyada des de Madrid, on es va decidir adaptar el terreny disponible per dibuixar uns carrers que recorden la península i que, a més, tenen noms que remeten als referents en un mapa real. Així, les avingudes que envolten el nucli central de Badia del Vallès tenen els noms de Costa Brava, Mediterrània, Via de la Plata i Cantàbric, i els carrers interiors, són els de Burgos, Bètica, la Manxa i Saragossa, ubicats aproximadament on pertocaria geogràficament dins d’aquesta Espanya en miniatura. A l’esquerra d’aquest nucli central se situen els carrers de Porto i l’Algarve, allà on a escala real hi ha Portugal, i a la dreta, els carrers que remeten a les Illes Balears, és a dir, els de Mallorca, Menorca i Eivissa. Ja al límit del municipi, una avinguda de la Costa Blava remet a un camí cap a França que, en realitat, porta a Barberà del Vallès.
Tot aquest polígon residencial de pisos de protecció oficial, que al final va comptar amb 5.372 habitatges -menys de la meitat dels previstos- va ser inaugurat el 14 de juliol del 1975 per l’aleshores príncep Joan Carles -que acabaria aquell any coronat rei-, per tant, enguany se celebra el cinquantè aniversari, que és l’excusa oficial per a la visita de Felip VI aquest mateix dilluns. Però encara van passar gairebé vint anys fins que es va aconseguir una autonomia municipal amb la que es va adoptar primer el nom de Badia i, poc després, ja el 1995, l’actual de Badia del Vallès, un municipi molt marcat per la seva mateixa idiosincràsia com a polígon residencial.
De fet, segons indica el web del mateix Ajuntament de Badia del Vallès, ja a l’acabament de les obres dels habitatges, “es van detectar tota una sèrie de dèficits d'equipaments i d'infraestructures que van originar que durant les dècades dels setanta i dels vuitanta es definissin els trets més característics de Badia”, entre els quals, “un fort caràcter reivindicatiu” i “un important moviment veïnal associatiu que va anar creant un sentiment de poble” generat, sobretot, per la “lluita per assolir les mancances de serveis que patia la ciutat”. De fet, com altres polígons d’aquest tipus, es dissenyaven per acollir molta població, però sense pensar que els nous veïns necessitarien escoles, mercats, biblioteques, centres sanitaris…
Badia del Vallès en l’actualitat
Actualment, resideixen a Badia del Vallès 13.109 persones (Idescat, 2024), en un territori de 0,93 km² -aproximadament la mateixa superfície que el barri del Fort Pienc del districte de l’Eixample de Barcelona- i compta amb una densitat de 14.095,7 hab./km² -menor que la de Barcelona, que és de 16.637,5 hab./km²-. Ara bé, cal tenir en compte que el terme municipal de Badia del Vallès pràcticament es limita a l’espai que ocupa el polígon d’habitatges -tret d'una zona esportiva situada fora del mapa-, la qual cosa limita la seva capacitat de creixement en cap àmbit, ni poblacional, ni empresarial. Dit d’una altra manera, Badia del Vallès, que està integrat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), no compta amb cap polígon industrial, ni cap gran centre comercial, ni zones forestals ni agrícoles.
És a dir, es tracta d’un municipi que malgrat comptar “amb àmplies avingudes, zones verdes i d'agradables passejades”, compta amb pocs recursos propis, més enllà dels que generen els comerços existents, ni té capacitat per engegar plantejaments estratègics que permetin generar ingressos -com seria el cas d’un polígon industrial-. Tampoc té cap al·licient pel turisme i ni compta amb estació de tren pròpia, ja que la més propera és la de Barberà del Vallès i això que bona part de la població treballa fora del municipi. A més, actualment enfronta els problemes derivats de la presència d’amiant als edificis, construïts en la dècada dels anys setanta. Això sí, tot i les dificultats, enguany celebra el cinquantè aniversari del polígon -no de la constitució com a municipi- amb diversos actes, on se circumscriu la visita de Felip VI. Fora de Badia, però, el municipi és conegut per aquest peculiar urbanisme amb la forma del mapa d’Espanya.