Patacada judicial per a Ada Colau pel reglament de participació ciutadana, que regula la figura de les multiconsultes. Segons la resolució a la qual ha tingut accés El Periódico, el Tribunal Suprem ha refusat l'admissió a tràmit del recurs de cassació presentat per l'Ajuntament de Barcelona contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va declarar nul el reglament. A més a més, l'Ajuntament de la capital catalana haurà de pagar els costos del procés judicial, fins a un límit de 2.000 euros, explica el citat diari.

Tribunal Supremo Madrid - EFE

Façana de l'edifici del Tribunal Suprem a Madrid / EFE

El 6 d'octubre del 2017, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar aquest reglament de participació ciutadana. Es plantejava realitzar una consulta anual sobre qüestions de la competència del consistori. Els assumptes a votació els havia d'aprovar el ple i podien ser a iniciativa municipal o ciutadana. Es plantejava que la primera fos al maig del 2018.

BComú, PSC, ERC i dos regidors de la CUP van votar a favor d'aquest reglament. El Grup Demòcrata, Cs i el PP català es van abstenir, i el tercer integrant cupaire va votar-hi en contra perquè les consultes no serien vinculants.

Un recurs poc determinant

Els magistrats de l'alt tribunal han argumentat la seva decisió dient que "no queda justificat" que les infraccions esgrimides pel consistori en el recurs presentat "hagin estat rellevants ni determinants" en la decisió adoptada pel TSJC en la seva sentència.

A finals del 2019, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona perquè no explicitava que cal demanar permís al govern espanyol per aprovar aquest tipus d'iniciatives.

El reglament incloïa una referència al fet que calia complir amb la "legislació aplicable" abans de convocar la consulta, però el tribunal va considerar que "deixar a la interpretació d'aquest precepte el compliment d'aquest requisit permetria la convocatòria de la consulta sense sol·licitar la preceptiva autorització", prevista en la llei reguladora de les bases del règim local. També va al·legar que va faltar un tràmit d'exposició pública quan es van fer certes modificacions en el text.

La sentència de la sala contenciosa administrativa citava l'article 71 de la llei reguladora de les bases del règim local, que apuntava que els alcaldes poden sotmetre a consulta assumptes de competències municipals quan hi hagi una majoria absoluta del ple del consistori i una autorització del govern espanyol.

La denúncia la va presentar l'entitat Advocats Catalans per la Constitució, i estava dirigida contra el consistori, contra l'Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica i contra la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).

Foto principal: L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un ple de l'Ajuntament de la ciutat / EFE

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat