El panot de la flor o el de pastilla de xocolata, tan característics de la ciutat de Barcelona, no canvien de disseny, però es reinventen amb novetats industrials i d’enginyeria que els fan més sostenibles, duradors i permeables. Així són els panots del segle XXI que ja s’han començat a instal·lar a Barcelona, de moment en període de proves en un tram que està en obres de reurbanització del carrer Almogàvers, entre Roc Boronat i Ciutat de Granada, al districte de Sant Martí. Segons ha assegurat la primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ara s’obrirà un període d’avaluació de dotze mesos, “per extreure aprenentatges” dels nous models. L'objectiu no és trobar "un guanyador" entre els nous models, sinó mirar quin s'adapta millor, sense excloure la possibilitat que s'acabin instal·lant tots tres.
Com a resultat del concurs llançat per l’Ajuntament l’abril del 2022, s’han escollit tres models, que ara hauran de passar la prova més dura, la de la ciutadania que podrà comprovar la seva eficàcia en tot tipus de condicions atmosfèriques, a més del desgast per l’ús. Aquella crida de l’anterior govern municipal a renovar els panots, tot i provocar una polèmica desencertada per la possibilitat de perdre els dissenys històrics i icònics de la ciutat, demanava que els nous paviments de voreres incorporessin solucions i tecnologies innovadores que permetessin reduir substancialment la petjada de carboni i impulsar l’economia circular. L’aportació municipal ha estat de 240.000 euros de pressupost, un ajut no només econòmic, sinó que incorpora també un entorn real on provar la solució, assessorament, acompanyament i difusió entre l’ecosistema innovador.
Les tres propostes seleccionades, anomenades ‘Panot del s. XXI’, ‘PANOT+’ i ‘R3PANOT’ comparteixen la utilització d’àrids reciclats i ciment provinent d’escòries per a la seva fabricació i la reducció de l’emissió de CO₂ en aquest procés, d’acord amb l’objectiu d’esdevenir una ciutat neutra en carboni el 2030. A més, els nous panots afavoriran la reducció de soroll, esmorteir l’efecte d’illa de calor i neutralitzar gasos contaminants. Els nous panots, que cobriran una superfície aproximada de 2.500 metres quadrats, s’avaluaran durant 12 mesos per tal de valorar-ne la resistència, el grau de trencament de peces, el comportament acústic, el lliscament, el desgast per abrasió, l’estabilitat cromàtica i índex de reflectància, la durabilitat, la filtració d’aigua, i la capacitat de ser netejades i l’adherència de xiclets.
Aquest són els tres nous models de panot
-
Panot del s. XXI
Projecte liderat per Breinco, amb suport i col·laboració d’Esitec, Smart Engineering i els arquitectes Jordi Henrich, Danae Esparza, Javier Vergel, i Antoni Remesar. Destaca el sistema de col·locació de les peces, amb encaixos i sense morter, el qual permet la reutilització de quasi el 100% de les peces en les operacions de manteniment, maximitzant així la seva durabilitat. Aquest sistema facilita també una major permeabilitat a l’aigua de tota la secció constructiva, de manera que el paviment permet una filtració millor i n’evita l’acumulació. Com a dades significatives, aquest panot assoleix una reducció significativa de les emissions de CO₂ de fins al 30%, està compost amb un màxim del 30% d’àrids reciclats, i millora el comportament acústic de fins al 14% (-10 dBA). Per últim, redueix el consum d’energia i aigua en un 19% i 38% per la fabricació en sec.
-
PANOT+
Projecte liderat per Constraula, del grup Sorigué, amb suport i col·laboració de Miren Etxebarria (recerca materials UPC), José Lucas Masero (construcció sostenible ITEC) i Paviments Millaret. Destaca l’optimització de la secció de la peça de panot, mitjançant la composició material, reduint-ne un 25% el gruix alhora que manté les seves capacitats. També destaca la incorporació d’àrids reciclats, de fins al 32%, així com la incorporació de ciment amb menor impacte d’emissions CO₂. Així, redueix un 16% l’ús de ciment i una disminució d’emissions de CO₂ de fins al 42%. A més, es pretén reduir els contaminants atmosfèrics de la ciutat a partir de l’activitat fotocatalítica i autonetejant, gràcies a un producte amb aquestes propietats que s’afegeix a la superfície de les peces.
-
R3 PANOT
Projecte liderat per Escofet, amb el suport de Promsa i Eurecat. Destaca la incorporació de ciment provinent d’escòries siderúrgiques, amb un impacte molt important en la reducció d’emissions de CO₂ equivalent, de gairebé el 70% menys en la petjada de carboni. La utilització de peces de més gruix permet millorar-ne les prestacions, de manera ben justificada, com la durabilitat i la reutilització. Igualment, el panot incorpora un màxim de 30% d’àrids reciclats. A més, aquest model té el 100% de reciclabilitat del residu en matèria primera.