L’obertura de vuit tombes del segle XIV al Reial Monestir de Pedralbes ha permès revelar nous detalls sobre la vida i la mort de la reina Elisenda de Montcada. El monestir ha presentat aquest dijous els primers resultats del projecte de recerca, restauració i conservació de les sepultures del període fundacional, impulsat coincidint amb la commemoració dels 700 anys de la institució. Els treballs han permès estudiar de manera integral vuit sepulcres medievals i analitzar les restes de 25 individus vinculats a l’entorn de la reina.
La investigació ha permès revisar algunes de les atribucions històriques de les tombes del monestir. Els equips científics han exhumat i analitzat els sepulcres atribuïts a la reina Elisenda, Sobirana d’Olzet, Artau de Foces, Elionor de Pinós, Constança de Cardona, Beatriu de Fenollet, Francesca Saportella i Romià de Sarrià, així com una tomba descoberta sota el paviment de la capella de la Feina. Alguns dels resultats han sorprès els investigadors. És el cas del sepulcre atribuït a Artau de Foces, on no s’hi ha localitzat cap home, sinó les restes de dues dones i tres infants.
Les troballes a la tomba de la reina
L’estudi de la tomba de la reina Elisenda ha aportat algunes de les conclusions més destacades de la investigació. Les restes atribuïdes a la darrera muller de Jaume II s’han localitzat dins d’una caixa de fusta d’època medieval, acompanyades de fragments tèxtils que apunten a un enterrament sobri, probablement relacionat amb l’hàbit monàstic. Les anàlisis genètiques han confirmat que es tracta d’una dona d’uns 70 anys que patia diverses patologies associades a l’envelliment, entre elles una hiperostosi esquelètica idiopàtica difusa (DISH), una malaltia que provoca l’ossificació progressiva dels lligaments de la columna vertebral fins a limitar-ne greument la mobilitat.
Els investigadors també han pogut avançar en la confirmació dels vincles familiars de la reina amb Constança de Cardona i Beatriu de Pinós, de qui seria cosina. Les tres dones compartien una constitució robusta i una alçada d’entre 1,61 i 1,66 metres, notablement superior a la mitjana femenina de l’època, situada al voltant dels 1,53 metres.
Reobertures posteriors del sepulcre
La recerca també ha deixat descobertes a la tomba atribuïda a Francesca Saportella, en què els investigadors han identificat restes corresponents a almenys nou individus de cronologies diferents, tot i que cap d’ells no correspondria a la mateixa abadessa. Entre les troballes més singulars hi ha sis cranis masculins amb lesions compatibles amb armes blanques, un element que apunta a possibles episodis de guerra.