L'obertura de tombes al monestir de Pedralbes revela detalls fins ara desconeguts de la reina Elisenda

L’obertura de vuit tombes del segle XIV al Reial Monestir de Pedralbes ha permès revelar nous detalls sobre la vida i la mort de la reina Elisenda de Montcada. El monestir ha presentat aquest dijous els primers resultats del projecte de recerca, restauració i conservació de les sepultures del període fundacional, impulsat coincidint amb la commemoració dels 700 anys de la institució. Els treballs han permès estudiar de manera integral vuit sepulcres medievals i analitzar les restes de 25 individus vinculats a l’entorn de la reina.

La investigació ha permès revisar algunes de les atribucions històriques de les tombes del monestir. Els equips científics han exhumat i analitzat els sepulcres atribuïts a la reina Elisenda, Sobirana d’Olzet, Artau de Foces, Elionor de Pinós, Constança de Cardona, Beatriu de Fenollet, Francesca Saportella i Romià de Sarrià, així com una tomba descoberta sota el paviment de la capella de la Feina. Alguns dels resultats han sorprès els investigadors. És el cas del sepulcre atribuït a Artau de Foces, on no s’hi ha localitzat cap home, sinó les restes de dues dones i tres infants.

Les troballes a la tomba de la reina

L’estudi de la tomba de la reina Elisenda ha aportat algunes de les conclusions més destacades de la investigació. Les restes atribuïdes a la darrera muller de Jaume II s’han localitzat dins d’una caixa de fusta d’època medieval, acompanyades de fragments tèxtils que apunten a un enterrament sobri, probablement relacionat amb l’hàbit monàstic. Les anàlisis genètiques han confirmat que es tracta d’una dona d’uns 70 anys que patia diverses patologies associades a l’envelliment, entre elles una hiperostosi esquelètica idiopàtica difusa (DISH), una malaltia que provoca l’ossificació progressiva dels lligaments de la columna vertebral fins a limitar-ne greument la mobilitat. 


Els investigadors també han pogut avançar en la confirmació dels vincles familiars de la reina amb Constança de Cardona i Beatriu de Pinós, de qui seria cosina. Les tres dones compartien una constitució robusta i una alçada d’entre 1,61 i 1,66 metres, notablement superior a la mitjana femenina de l’època, situada al voltant dels 1,53 metres.

Reobertures posteriors del sepulcre

La recerca també ha deixat descobertes a la tomba atribuïda a Francesca Saportella, en què els investigadors han identificat restes corresponents a almenys nou individus de cronologies diferents, tot i que cap d’ells no correspondria a la mateixa abadessa. Entre les troballes més singulars hi ha sis cranis masculins amb lesions compatibles amb armes blanques, un element que apunta a possibles episodis de guerra.