El deute de Barcelona amb Ildefons Cerdà és incalculable, ja que el seu pla d’urbanització de l’Eixample va transformar una ciutat tancada per les muralles en una metròpoli moderna, instrument necessari per colonitzar tot el pla de Barcelona i engrandir l’urbs a costa dels municipis adjacents. Sense Cerdà, Barcelona seria irreconeixible. Malgrat tot això, Barcelona tenia un deute amb l’enginyer i urbanista, a qui només se l’homenatja amb una plaça perifèrica i sense personalitat, més aviat un nus de comunicacions, a la cruïlla entre la Gran Via i el passeig de la Zona Franca, en tot cas situada fora de l’Eixample i de la trama que ell mateix va crear. 

Barcelona li devia a Cerdà un monument, perquè el que es va instal·lar el 1959 a la mateixa plaça, format per un conjunt de blocs i barres metàl·liques i que mai va gaudir de l’entusiasme popular, va desaparèixer sense pena ni glòria en ocasió d’una reforma urbanística el 1971. De fet, l’Ajuntament ja havia anunciat la intenció de dedicar-li un monument per agrair els serveis prestats, i l’any 2023 va anunciar que aquest homenatge es faria a la plaça de les Glòries Catalanes, aleshores encara en obres. Ara bé, tot i que aquesta plaça forma part del llegat cerdanià, que la va dissenyar com el centre de la Barcelona moderna, una categoria que mai ha assolit, l’elecció d’aquest espai tampoc no va ser rebuda amb gaire entusiasme.

Tant és així que el gener del 2025, en ocasió de la descoberta d’una placa de memòria a l’immoble del carrer Bruc on va viure Cerdà, el cronista Lluís Permanyer -que va morir a finals d’aquell any- va fer una proposta d’ubicació alternativa, la de situar-lo a la cruïlla entre la Gran Via i el passeig de Gràcia, on ara hi ha una font monumental que, en temps de sequera, segons el mateix Permanyer, “sembla una gran palangana”. El mateix alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, present a l’acte, va apuntar que malgrat l’anunci de fer-ho a les Glòries, “no està dita l'última paraula”, amb la promesa de resoldre la ubicació en aquest mateix mandat.

El monument, a la plaça Universitat

Finalment, ha estat la celebració de l’Any Cerdà, que commemora el 150è aniversari de la seva mort, l’ocasió propicia per desencallar aquesta qüestió. Dijous al vespre, en el marc de l’acte celebrat al Saló de Cent amb motiu de la inauguració de l’Any Cerdà, Collboni va anunciar que la ciutat instal·larà un monument en homenatge a Ildefons Cerdà a la plaça de la Universitat. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona farà un encàrrec per a la realització del projecte d’una intervenció artística en homenatge a Ildefons Cerdà a través d’una convocatòria restringida en què es convidarà a participar tres artistes de trajectòria reconeguda. El projecte consistirà en una intervenció a l’espai públic, amb voluntat de caràcter permanent, i adaptada a les condicions urbanístiques, històriques i socials de la plaça de la Universitat. L'emplaçament ha estat acordat amb el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. a la plaça Universitat, per cert, ja hi havia hagut el monument al doctor Robert, actualment a la plaça Tetuan.

Durant la seva intervenció a l’acte Collboni va afirmar que “és el moment Cerdà, l’any de reivindicar la vigència del seu llegat i de rendir-li el més gran homenatge, amb l’obertura de l’Any Cerdà i l’anunci de la instal·lació d’un monument en honor seu a la plaça de la Universitat”. “Allà es va començar a construir l’Eixample i allà homenatjarem Cerdà, perquè pugui mirar la ciutat que va desplegar”, va afegir Collboni. El jurat que valorarà les propostes i en decidirà la guanyadora estarà format per membres del Consell d’Art Públic de Barcelona. El concurs es convocarà a principis de maig, amb la voluntat de disposar d’una proposta guanyadora durant el mes de juliol i que el monument estigui instal·lat a la plaça durant el primer semestre de l’any 2027. El pressupost de producció i instal·lació del monument serà de 400.000 euros.