Barcelona ha estat, històricament, una ciutat industrial. De tot aquell patrimoni històric en queden unes poques fàbriques -can Batlló, can Ricart, l’Escola Industrial, Fabra & Coats…- però sí que queden, omnipresents per molts punts de la ciutat i especialment als districtes més industrials -Sant Martí, Sant Andreu, Sants-Montjuïc- elements molt concrets que testimonien el passat fabril. Són les xemeneies industrials, de les quals el geògraf i urbanista nord-americà Brian Rosa n’ha catalogat seixanta-set, un nombre, que, amb tot, no és definitiu. El més insospitat de tot és que totes elles tenen un tret distintiu que les fa encara més barcelonines, i és la manera com s’han integrat a la ciutat.
“Conservar xemeneies industrials enderrocant la resta del conjunt fabril és un fet molt específic de Barcelona, i crec que això la gent no ho sap”. Així de contundent s’expressa Rosa, que demostra com a vegades, els ulls d’un estranger veu el que no veuen els habitants d’una ciutat. De fet, l’investigador ha donat forma al seu projecte de recerca en l’exposició 'Obeliscs industrials. Xemeneies/BCN', on es planteja la manera com s’han conservat aquests elements industrials a la ciutat i perquè hi ha aquesta especificitat a Barcelona, després d’haver fet investigacions en altres punts com els Estats Units i la Gran Bretanya.
“A Manchester queden moltes menys xemeneies que a Barcelona, quan històricament n’hi havia moltes més. En canvi, queden molts més complexes fabrils sencers”, apunta en conversa amb elNacional.cat al MUHBA Oliva Artés, on es pot veure l’exposició fins al 5 de juliol, on detalla que es va començar a interessar per les xemeneies barcelonines en una primera estada a Barcelona, on vivia prop de Can Ricart. Voltant per la ciutat en bicicleta es va adonar, “com a estranger, però també com a persona amb formació de patrimoni urbà”, que aquesta pràctica d’enderrocar les fàbriques però conservar les xemeneies “com a monuments, és específic de Barcelona”.
De fet, també es fa en altres parts de Catalunya i el País Valencià, tanmateix, també depèn molt de les pràctiques municipals, i per exemple, a Terrassa i Sabadell s’han conservat força fàbriques. “Als Estats Units o Anglaterra o es conserva tot o s’enderroca tot”, i precisament per aquesta diferència, Rosa va passar “de la curiositat a demanar una beca postdoctoral Marie Curie” que li ha permès treballar el tema de les xemeneies industrials i en concret, la “memòria pública de la desindustrialització i la reurbanització”. La voluntat era centrar-se en Barcelona, els entorns de Manchester i també en zones industrials de Polònia, però la covid el va fer renunciar a la tercera part.
L’exposició és eminentment fotogràfica, amb imatges del mateix Rosa, que ha volgut transmetre com s’han integrat les xemeneies a l’àmbit urbà de la ciutat per plantejar un debat amb els visitants, a qui se’ls demana a través d’una enquesta, que forma part de la investigació, quines relacions hi ha entre les xemeneies i la vida veïnal. Per això mateix, entre imatges fotogràfiques es troba un mapa del patrimoni de xemeneies de Barcelona dels anys 1960, 2000 i 2022, on es pot constatar el que s’ha conservat i com hi ha dues zones, Sants i Poblenou, on es concentren la majoria.
Primer catàleg de xemeneies de Barcelona
A més, Rosa recorda que fins al moment “no existia cap catàleg de les xemeneies de Barcelona, el meu és el primer”, i per això no ho dona per tancat. De fet, ell n’ha localitzat 67, però visitants a l’exposició ja li han fet notar que se n’ha descuidat alguna, com una de propera a la plaça Tetuan. “Jo n’he trobat seixanta-set, no obstant això, pot ser que en realitat hi hagi setanta i escaig”. Les imatges i projeccions de l’exposició busquen que el visitant s’interrogui sobre com les xemeneies interactuen en “el paisatge urbà i el context paisatgístic”, sovint situades en parcs, jardins i places.
També recorda que en la majoria de casos no estan prou contextualitzades -una excepció seria la gran xemeneia de Macosa- però que els veïns, especialment la gent gran, conserven memòria del passat i entenen perquè hi ha una xemeneia en un lloc concret, “fins i tot alguns hi havien treballat”, mentre que per la gent jove “hi ha molta menys connexió amb la història industrial de la ciutat”. En el marc de la seva investigació, Rosa prepara articles acadèmics i obre la porta a publicar un llibre en un futur, que ben segur seria una peça a afegir a tota bona biblioteca centrada en el patrimoni de Barcelona.
