La celebració de l’Any Vicent Andrés Estellés, en commemoració del centenari del naixement del poeta de Burjassot, deixarà una obra a Barcelona en la forma del mural inspirat en el poema ‘M’he estimat molt la vida’, un esclat de formes i colors a càrrec de la muralista japonesa Mina Hamada que aquests dies l’està pintant en una paret exterior de la Biblioteca Mercè Rodoreda, al barri del Baix Guinardó. El mural serà inaugurat aquest mateix divendres, 12 d’abril, i forma part també de la celebració del Dia Mundial de la Poesia. L’obra compta amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i Biblioteques de Barcelona.
Hamada és una artista japonesa resident a Barcelona, que ha col·laborat en la celebració de l’any Estellés i que ara s’encarrega de fer aquest gran mural, al qual només li queden els últims retocs i, especialment, la plasmació de la lletra del poema. Pel mural, l’autora assegura que està “posant molts objectes que surten dins del poema, també com a resultat amb el taller amb gent i barrejat amb el meu estil”, assegura en declaracions a ElNacional.cat just abans de posar-se a treballar en l’obra. De fet, el disseny s’ha elaborat amb la col·laboració de veïns i entitats del barri, que han participat en tallers sobre el poeta. “Hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia, el 24 de març i el tema és la poesia d’Estellés sobre la vida”, afegeix.
“Ara estic posant les paraules vida, perquè el poema té com a tema la vida, en diversos idiomes, en italià, ucraïnès…”, apunta l’autora, que ja està en la fase final del mural, que substitueix un d’anterior dedicat a rodoreda ja força deteriorat i també fet malbé per grafiters. L’autora espera que la seva obra sigui respectada i compta amb que sigui molt admirada, ja que es troba en un lloc de pas per als usuaris de la Biblioteca Mercè Rodoreda així com per la gent que utilitza el Parc de les Aigües.
Lletra del poema
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant