L'històric activista veïnal Andrés Naya ha mort aquest dimarts a Barcelona a l'edat de vuitanta anys, segons han confirmat fonts familiars citades per El Periódico. Naya, activista del barri de la Prosperitat, al districte de Nou Barris, va ser vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i també codirector de la revista Carrer, publicada per la FAVB. Recentment, havia publicat dos llibres sobre la seva trajectòria en les lljuites veïnals: La Prosperitat: una lucha constante i La Prosperitat a cops! Inventario vecinal muy personal (1970-2020).
Adiós Andrés, aún tuviste tiempo de presentar tus dos libros el martes pasado,no somos nada, me has dejado helado,hasta siempre viejo amigo https://t.co/LuuN5BiViv
— Carlos Azagra @cazagra.bsky.social (@cazagra) October 6, 2026
Nascut a Osca, Naya va arribar a Barcelona l'any 1972, i ben aviat es va implicar a fons en el teixit comunitari, marcat per la lluita social en el marc de l'oposició al franquisme dels últims anys de la dictadura. També ha estat vinculat amb les lluites de caràcter urbanístic a la Prosperitat i, per extensió, a Nou Barris. Figura clau de la FAVB durant cinc dècades, va ser un ferm defensor de la idea que la transformació de Barcelona està directament relacionada amb les lluites i triomfs de les lluites veïnals als barris.
Així mateix, va ser un dels impulsors de la històrica revista veïnal La Veu del Carrer, editada per la pròpia FAVB com a altaveu de les reclamacions ciutadanes, i també cronista i escriptor, ja que a través de les seves obres ha recollit la història dels moviments populars, en especial pel que fa a les transformacions i reivindicacions veïnals.
Cal tenir en compte que Nou Barris va ser, en la segona meitat del segle XX, un planter d'activisme veïnal, principalment per la seva especificitat de zona urbana creada a partir de les onades migratòries espanyoles dels anys cinquanta i seixanta en una zona perifèrica del que havia estat l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar. En aquesta part de l'actual Barcelona, que arriba fins a Torre Baró i Ciutat Meridiana, els boscos i camps de conreu es va convertir, gairebé de la nit al dia, en barris creats sense les mínimes infraestructures i equipaments necessaris, que es van anar adquirint al llarg de les dècades, fruit precisament de la lluita veïnal que Naya defensava.
Els principals assoliments de l'activisme es van centrar en la conquesta de serveis bàsics, com clavegueram, asfaltat i enllumenat públics; infraestructures, com millora de carrers i connexions; transport públic —com el conegut cas dels segrestos dels autobusos—; equipaments com escoles, ambulatoris i parcs, i també l'establiment de vida i acció veïnal que han conformat la personalitat de Nou Barris, gràcies, entre d'altres, a Andrés Naya.