La masia de Can Garcini —també coneguda com a Casa Garcini, Torre Garcini o Torre de la Concepció— és un dels pocs referents que queden al barri del Guinardó d’un passat rural, amb poques edificacions i conreus —camps de blat i vinyes— que ja formen part d’un passat quasi extingit. Amb tot, la masia ha sobreviscut en un entorn envoltat de pisos i encara conserva un petit jardí que ha aguantat fins a l’actualitat malgrat les amenaces d’enderroc que van estar a punt de dur-se a terme fa uns anys. Propietat de l’Ajuntament de Barcelona des del 2018, ja s’ha presentat el seu projecte definitiu, un casal per a la gent gran.
La finca, que els darrers anys ha format part del circuit d’arquitectura 48 Open House, conté una edificació de planta basilical, l’estructura típica de les masies catalanes, de planta baixa i dues plantes pis d’alçada, i s’organitza en tres volums, amb coberta a dues aigües al cos central i plana als laterals. A l’interior, les golfes es van habilitar com a habitatge i la planta principal distribueix les habitacions al voltant d’una gran sala. Les reivindicacions veïnals van aconseguir que l’edifici passés a ser propietat municipal l’any 2018, ja que anteriorment va estar a punt de sucumbir a la piqueta immobiliària. La rehabilitació se suma a l'anunciada fa uns dies de can Miralletes, al Camp de l'Arpa.
Projecte del nou casal / AjBCN
Amb torre, pou i restes d’altres edificacions i envoltada d’un jardí, la masia es troba limitada actualment per una tanca que dona al passatge Garcini i al carrer Xiprer. La volumetria actual de la masia, que va estar habitada fins a l’any 2010, és el resultat de diverses reformes i ampliacions realitzades al llarg dels segles, essent la darrera reforma la realitzada als anys 80 amb l’objectiu de subdividir l’edificació en tres habitatges. Posteriorment, la finca va ser venuda i l’empresa propietària va sol·licitar una llicència per al seu enderroc que va ser prorrogada en diverses ocasions fins que el 31 de desembre de 2015 va ser anul·lada.
Reivindicació veïnal
Fruit de la reivindicació veïnal per a recuperar la finca per al barri, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la redacció de la Modificació del Pla General de l’Àmbit de Can Garcini que preveia l’expropiació i que va ser aprovada definitivament el 14 d’abril de 2016. El 2 de març de 2017 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va acordar iniciar l’expedient d’expropiació forçosa de la finca que, finalment, es va convertir en un bé de domini públic, de manera que només quedava pendent definir el seu ús, que permetrà salvar el patrimoni i alhora inserir-lo en la vida veïnal.
El projecte de convertir la finca en un espai veïnal s’ha concretat aquesta setmana, un cop la regidora del districte d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, ha presentat als veïns i a les entitats del barri del Guinardó la proposta guanyadora del concurs per la redacció del projecte de rehabilitació i adequació de la finca de Can Garcini per acollir el nou casal de gent gran. Es tracta del projecte que duu per lema 'Passatge Garcini 15' i és obra de l’estudi Carles Enrich Studio, S.L.P. L’objectiu del concurs era disposar d’una proposta global i integral per tal d’abordar la remodelació d’aquest futur equipament.
Preservació del patrimoni
La finca objecte de l’actuació està situada al carrer Xiprer 40-46, al barri del Guinardó, al districte d’Horta-Guinardó, a l’extrem nord de l’illa delimitada pels carrers Xiprer, passatge de Garcini i carrer d’Escornalbou. La totalitat de la finca, incloent-hi la part edificada i els espais exteriors, és de titularitat municipal, té forma d’hexàgon irregular i, una superfície de 1.569 m². En la presentació, que va tenir lloc dilluns, Alarcón va voler destacar que “gràcies a la reivindicació veïnal, l’Ajuntament de Barcelona fa un pas endavant més per preservar patrimoni i donar-li un ús social per la gent gran al barri del Guinardó”.
Imatge virtual del futur casal / AjBCN
El jurat del concurs l’han integrat experts en projectes i disseny urbà i representants municipals que han valorat la proposta guanyadora perquè trau profit de la masia de Can Garcini i destaca per ser molt curosa amb el tractament que se li aplica, sent respectuosa i sensible amb els seus principals valors i amb els elements patrimonials. També s’ha ressaltat la reutilització de materials i el seu llenguatge d’austeritat i simplicitat. S’ha valorat positivament l’estratègia general de la proposta de donar valor de façana i caràcter diferencial a la mitgera, integrant així les obertures d’accés i de relació amb l’era i les de la gelosia de tancament. L’ordenació del jardí s’ha fet responent a criteris clars i a una definició detallada i coherent de la vegetació.