El xamfrà Llobregat-muntanya de l’encreuament entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el passeig de Gràcia de Barcelona està cridat a convertir-se en una nova icona de Barcelona. Ho serà, si tot va bé, a partir de l’any 2028, quan es preveu que en l’edifici del Palau Marcet, que els últims anys ha acollit el Cinema Comèdia obri portes com a nou Museu Carmen Thyssen, dedicat a exposar la col·lecció privada de pintura catalana de Carmen Cervera. Per fer-ho, l’edifici històric serà totalment restaurat per recuperar l’esplendor original, però amb un nou volum de fins a set plantes amb unes línies singulars, de línies corbades que buscaran mediar entre els edificis adjacents a partir d’un aspecte lleuger i un cromatisme neutre aconseguit amb plafons ceràmics.
La conversió del Palau Marcet en Museu Carmen Thyssen a dos anys vista avança, en bona part gràcies a la llum verda que ha donat l’Ajuntament de Barcelona al projecte, avalat per un acord entre Junts per Barcelona i el PSC, i bona mostra d’això és el fet que els promotors del projecte ja han començat a fer passes per donar a conèixer tot el plantejament. En aquest sentit, aquest dimecres al vespre, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, conjuntament amb el Cercle d’Infraestructures, ha organitzat una presentació que fa que el projecte prengui cos, amb explicacions més acurades que la simple visió d’uns renders que, amb tot, continuen sent la millor carta de presentació del futur equipament cultural.
Pere Calvet, degà del Col·legi d’Enginyers, s’ha referit al projecte de museu com a “excepcional” i ha reivindicat que el futur equipament servirà per “donar sortida a una cantonada complicada”. De fet, una de les principals singularitats de l’actual volum del Palau Marcet és que queda molt per sota de les construccions adjacents, tant al mateix xamfrà com als altres tres, un fet que en marcarà el futur desenvolupament. En aquest sentit, Juan Manuel Sevillano, director d’Stoneweg - Places & Experiences, la línia d’inversió en projectes culturals, ha considerat que les polèmiques entorn del projecte han quedat “superades”, i ha destacat que el futur Museu Carmen Thyssen comptarà amb un “programa museístic, acadèmic, científic i educatiu, com tots els grans museus”, que haurà de combinar l’exposició de la col·lecció permanent amb un “nou espai per a la contemporaneïtat”. Per la seva banda, l’exconseller Santi Vila, en nom del Cercle d’Infraestructures, ha destacat que tot plegat es tracta “d’una iniciativa privada d’interès públic”. A la presentació també hi ha assistit el regidor de Junts per Barcelona a l’Ajuntament de Barcelona i exconseller de Territori Damià Calvet.
Com serà el futur edifici?
La clau de tot plegat, i d’aquí la presentació en un espai professional com el Col·legi d’Enginyers, ha estat la proposta del futur edifici, a càrrec dels despatxos d’arquitectes OUA / Casper Mueller Kneer Architects, representats per Oriol Serret i Àlex Gómez el primer i Vicente Hernández el segon. En la seva exposició han aclarit que un dels reptes era resoldre la situació d’edifici “deprimit en contraposició als edificis de més altura dels voltants”. Per això mateix, han justificat el projecte de nou volum per la necessitat “d’omplir un buit urbà” a partir d’un edifici “desvirtuat a partir de les ampliacions, la conversió en teatre i la incorporació de comerços”.
El plantejament avalat per l’Ajuntament, representat en la presentació per l’enginyer en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Oriol Altisench, implica la recuperació d’elements originals en l’estructura que dona a façana, així com un nou volum de fins a set plantes que es definirà per les seves línies corbades, un volum reculat respecta la façana original, que mantindrà íntegrament les teulades històriques i que busca “dialogar amb el Palau Marcet”. El secret, segons els arquitectes que han desenvolupat el projecte és un volum “lleuger i amb cromatisme neutre” a partir d’una façana de plafons ceràmics que servirà per “mediar entre els edificis adjacents amb línies corbes”, amb una coloració que canviarà segons la intensitat de la llum solar i servirà per “ressaltar” els colors de l’edifici històric.
Pel que fa als usos, es preveu un auditori a la primera planta del soterrani, mentre que la planta baixa es reservarà a l’entrada, zona multiusos i serveis comercials del mateix museu. A les plantes primera i segona, que corresponen al volum ja existent, se situarà l’exposició permanent amb la col·lecció de la baronessa Thyssen, mentre que a la tercera, com a “espai de pausa”, se situarà el restaurant, que no podrà tenir accés directe des del carrer. Les dues plantes següents serviran per a les exhibicions temporals, així com zones de terrassa i mirador i serveis. Tot plegat configura un projecte que busca esdevenir icònic per les formes, però evitant un volum “pesant”, gràcies a les formes arrodonides que volen evitar el xoc visual. En tot cas, els arquitectes treballen en línia amb les intencions de Carmen Thyssen i Stoneweg d’obrir portes el 2028, un any que aquest xamfrà històric del cor de l’Eixample de Barcelona haurà canviat per sempre.