L’exarquitecte en cap de Barcelona Vicente Guallart s’ha mostrat aquest dimarts crític amb un dels projectes estrelles pel que fa a política urbanística de l’Ajuntament d’Ada Colau, les superilles. “Barcelona necessita un gran pla, no petits projectes com les superilles”, ha mencionat en un acte  celebrat a la seu de Foment del Treball. Segons aquest prestigiós arquitecte, la capital catalana necessita un nou pla urbanístic; una remodelació de la ciutat que passi per definir grans projectes amb grans pressupostos. Tot això per adaptar Barcelona als nous reptes econòmics i socials que plantegen les crisis relacionades amb aspectes com el clima.

“Si volem decidir el nostre futur, hem d’aconseguir que les ciutats tornin a ser productives i accedir a recursos bàsics de producció. Hem de ser més ecològics i resilients, cosa que implica produir a casa nostra, potenciar l’economia local i utilitzar matèries pròpies per a la reindustrialització digital de la ciutat”, ha afirmat Guallart durant l’acte. Així mateix, l’arquitecte ha criticat que el model actual de ciutat es basi en la importació de productes i la generació de residus. “Hem de reivindicar el desenvolupament industrial i fer un capitalisme ecològic”, ha manifestat. Ha proposat, doncs, “habilitar baixos en els quals es dugui a terme la producció ecològica d’elements necessaris per al nostre dia a dia, definint les plantes d’habitatge industrialitzat amb fusta i promovent terrats on hi hagi capacitat de produir energia i aliments”.

Així mateix, Guallart ha insistit en la necessitat que la Barcelona del futur ha de passar per projectes que vagin acompanyats de grans pressupostos. Ha posat com a exemple “d’èxit” la zona del 22@. “Però ara hem de veure que la nova economia que tenim des del 2020 es basa en la tecnologia aplicada per a produir coses físiques. La nova economia és de coses que es toquen i que s’han de fer a les ciutats, provinents de productes reutilitzats i que venen del territori. Això és ser intel·ligents, sostenibles i permet la connexió al món mitjançant xarxes d’informació”, ha afegit. Ha tornat a deixar ben clar, doncs, que cal defugir de les accions petites, per tal que la transició al nou model de ciutat sigui possible.

Cal tenir en compte que Guallart és un arquitecte de prestigi dins del gremi. Fa dos anys va rebre l’encàrrec, per posar un exemple, de construir el primer gran projecte arquitectònic de la Xina posterior a la pandèmia del coronavirus. El seu equip va guanyar un concurs internacional per dissenyar una nova àrea residencial a uns 100 quilòmetres de la capital del país, Beijing. El projecte va en línia amb el que ha dit aquest dimecres a la seu de Foment del Treball. Es tracta d’un conjunt de quatre illes de cases autosuficients on conviuen espais per a viure, treballar, cultivar aliments i produir energia.