L'aparició sobtada, dimarts passat, d'un esvoranc al barri de Sant Gervasi-la Bonanova de Barcelona, a tocar de l'estació d'FGC d'El Putxet, s'ha saldat, per sort, sense haver de lamentar danys personals, tot i que ha calgut desallotjar vuit finques i els residents de 93 habitatges encara no han pogut tornar a les seves llars. Ara bé, aquest esvoranc, a més de despertar els fantasmes del Carmel, ha fet aflorar un altre record, el d'un tràgic accident que va tenir lloc l'any 1962, també causat per un esvoranc, i que va provocar la mort d'un jove obrer, el cadàver del qual, a sobre, no es va poder recuperar fins al cap d'un mes.
Aquell luctuós succés va tenir lloc el 9 de març del 1962, a la cantonada del carrer Castanyer amb Teodora Lamadrid, és a dir, a uns 150 metres de l'esvoranc actual en direcció muntanya, en una zona caracteritzada per un canvi del subsol de granits a pissarres, com també pel pas de corrents subterranis i el sediment d'antigues rieres. En aquest context, davant del número 10 del carrer Castanyer la matinada del 19 de març, i després d'uns dies de fortes pluges, es va produir un esvoranc que va provocar un ensurt considerable als veïns, que ràpidament van desallotjar l'immoble. La tragèdia arribaria unes hores després, quan una quadrilla d'obrers va arribar per apuntalar l'immoble afectat.
Va ser en aquell moment que un jove obrer, Leoncio Aranda Otero, de 25 anys, va ser engolit per un nou moviment de terres mentre treballava en les tasques d'apuntalament. Així ho recordava el Diario de Barcelona en la seva edició de l'endemà, on relacionava l'esvoranc amb una "corriente de agua subterránea considerablemente aumentada con motivo de las lluvias de estos días" i feia una cronologia dels fets amb els següents passos: un primer esvoranc cap a dos quarts de quatre de la matinada; desallotjament immediat de les deu famílies residents a Castanyer 10; arribada a primera hora del matí d'una brigada per apuntalar l'immoble, i unes dues hores més tard, "inopinadamente, se produjo un nuevo hundimiento, quedando sepultado el obrero". En aquell moment les tasques d'apuntalament van ser assumides pels bombers com també els intents de salvament de l'obrer desaparegut, "cuya suerte se desconocía alrededor de las diez de la noche, hora en que redactamos estas líneas".
Un malagueny a punt de casar-se
El mateix diari ampliava la informació en l'edició de l'endemà, el diumenge 11 de març del 1962, amb una notícia titulada Tragado por la tierra, desapareció un obrero de veinticinco años de edad, on aclaria que els tècnics municipals "determinaron sin duda alguna que la existencia de una mina de agua subterránea, reventado su cauce por las continuas lluvias caídas días atrás, había provocado el socavón". A més, oferia més detalls de l'incident, amb un altre obrer ferit i Aranda desaparegut per un clot que "se calcula tiene unos dieciséis o veinte metros de profundidad", una mesura obtinguda, atenció a la dada, a causa de que "los gritos de angustia del hombre que allí cayó se fueron oyendo cada vez más lejanos y durante varios segundos".
Los gritos de angustia del hombre que allí cayó se fueron oyendo cada vez más lejanos y durante varios segundos"
De la víctima, de qui ja es presagiava el desenllaç mortal, s'explicava que era natural de Màlaga, de 25 anys, que portava sis mesos de residència a Barcelona i que havia de casar-se el mes següent. "Vivía este joven en Esplugas de Llobregat, en compañía de su madre y un hermano, casado, que se encontraba a su lado al producirse el doloroso accidente, y estuvo a punto de caer en la sima con él", continuava el Diario de Barcelona, que assenyalava que el germà encara va estar a temps de llançar-li una corda, "a la que se aferró Leoncio, pero las arenas movedizas que le envolvieron enseguida le debieron obligar a soltar aquella cuerda, dominado por la asfixia".
La mateixa informació afegia com a molt possible que es trigués dies a recuperar el cos del "infortunado trabajador", obrint la porta a no trobar-lo mai, ja que el terreny del subsol era pantanós i les feines d'apuntalament es feien amb cinturons de seguretat, "en previsión de nuevos hundimientos". Afegint un toc truculent a tot plegat, la crònica acabava advertint que en cas de caure a causa d'un nou enfonsament, els operaris acabarien en un "misterioso abismo de infinitas cavernas, agua y arenas".
Una nova informació, del mateix mitjà, datada el 22 de març, reproduïa una nota dels serveis tècnics municipals, on, en el llenguatge administratiu del moment, s'especificava que tot i els esforços duts a terme, "no ha podido ser rescatado hasta ahora el cuerpo del productor que quedó sepultado". Així mateix, s'assenyalava que continuaven les tasques per assegurar l'edifici afectat, anunciant que es reompliria el forat, això sí, sense abandonar "la búsqueda del productor sepultado, que se preoseguirá por todos los medios".
Un mes i mig després, apareix el cadàver
En tot cas, el cos de Leoncio Aranda va acabar per aparèixer, això sí, un mes i mig després. El 20 d'abril, el Diario de Barcelona obria la seva plana de successos amb aquest titular: Se recupera el cadàver del obre que hace alrededor de un mes desaparició bajo tierra al producirse un socavón en la calle Castañer. Es tractava de l'epíleg tràgic però esperat de l'accident que es va endur el cos del jove Aranda el 9 de març anterior. La crònica afirmava que el 19 d'abril es va recuperar el cadàver un cop "el cuerpo del obrero sepultado se había localizado en el fondo de un pozo de unos nueve metros y medio de profundidad". Els bombers van recuperar el cadàver i tancar aquest episodi.
El cuerpo del obrero sepultado se había localizado en el fondo de un pozo de unos nueve metros y medio de profundidad"
Precisament, un resum de tots els fets es pot recuperar per mitjà de la revista ¡Alarma!, editada pel mateix cos de Bombers de Barcelona, que al número corresponent al mes d'abril del 1962 ofereix una narració dels fets, afegint detalls des de la perspectiva dels bombers, afegint, a més a més, diverses fotografies dels fets, inclosa una en què es veu el moment de recuperació del cadàver. La crònica finalitza amb la narració del rescat i es tanca amb un epíleg on, a més de lamentar la mort de Leoncio Aranda, es conclou que es va poder salvar el cos "para poderle dar cristiana sepultura". Per sort, en l'esvoranc del 2026 no s'ha hagut de lamentar cap dany personal.
