Dels errors s'aprèn i aquest reportatge és, en certa manera, un acte de rescabalament. Fa una setmana qui signa aquestes paraules va publicar un article on feia un recorregut per cinc vies de la ciutat de Barcelona dedicades a cinc il·lustres barcelonins amb un punt en comú, el carrer no feia honor als mèrits dels personatges, ja que es tractava d’atzucacs, carrers sense cap encant o espais més semblants a solars per aparcar que a vies on resideix la gent. Com a propina, es feia esment d’un ‘oblit’ de l’Ajuntament de Barcelona: l’absència al nomenclàtor de Ramon Casas. El fet, i és just reconèixer-ho, és que Casas està prou reconegut, tot i que no amb un carrer amb el seu nom i cognom, sinó fent referència al seu ofici.
I és que si bé no hi ha un carrer Ramon Casas, sí que existeix el carrer Pintor Casas, potser com a mostra d’una certa arbitrarietat a l’hora de designar els noms dels carrers. N’hi ha prou de recordar que a Barcelona també tenim el carrer del Pintor Fortuny, però, en canvi, hi ha el passeig Picasso i els Jardins Joan Miró. També sembla capriciós que hi hagi carrers com Nicaragua, Perú, Sevilla i Almeria i, en canvi, n’hi hagi de dedicats a la República Argentina i a la Ciutat de Granada. En tot cas, com l’eficient entitat Arxiu Històric Roquetes Nou Barris va alertar de l’error, el més correcte és explicar la història d’aquest carrer, que, d'altra banda, és per si mateixa fascinant, perquè explica la doble vinculació de Ramon Casas amb el barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, al districte de Nou Barris.
Ramon Casas (Barcelona, 1866 - 1932) és una figura clau de la pintura modernista, cèlebre pels seus quadres del tàndem i el cotxe amb Pere Romeu, les seves dones decadents, el cartellisme publicitari i també per escenes costumistes barcelonines com ‘Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria’, a més de ser un dels clients habituals de la taverna ‘Els Quatre Gats’, punt zero del modernisme. A més de tot això, va estar vinculat per partida doble amb Vilapicina, d’una banda, en la parcel·lació dels terrenys de la masia Sabastida, on té un carrer dedicat, i de l’altra a la zona del passatge de Santa Eulàlia, on encara romanen un conjunt de cases baixes construïdes en terrenys propietat del pintor.
Els Quatre Gats de Vilapicina
Jordi Sànchez, president de l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris, rep a ElNacional.cat a la cantonada entre els carrers Sabastida i Pintor Casas, tocant al passeig Maragall, al límit entre Nou Barris i Horta-Guinardó. Ho fa amb l’afany d’explicar que en aquesta zona del barri hi ha carrers dedicats a clients habituals d’Els Quatre Gats. Es tracta d’uns terrenys urbanitzats els anys quaranta del segle XX a la finca ocupada per la masia de Can Bastida o Sabastida, una zona encara rural que havia quedat encaixonada entre les urbanitzacions de la Font d’en Fargues i l’altra banda del carrer Cartellà, per on passava la riera d’Horta.
“Sabastida és el nom de la masia que hi havia al carrer de Santiago Rusiñol i era propietat del baró d’Albi, nascut aquí i d’una família que tenia terrenys a tot arreu de Catalunya”, apunta Sánchez, que relata com aquell mas va aguantar dempeus fins als anys vuitanta, ja que tot i estar catalogada, el propietari va aconseguir que “la descataloguessin” i es va poder acabar de parcel·lar tota la zona. Abans, als anys 40, va prendre forma la urbanització de bona part dels terrenys agrícoles, i tal com pot acreditar Sánchez amb documentació de l’època, a principis d’aquella dècada ja es van posar noms als nous carrers.
Cal recordar que en les noves urbanitzacions, com és el cas de bona part de Vilapicina, inicialment s’atorgaven lletres per identificar els carrers, fins que finalment l’Ajuntament els posava nom. De fet, en aquest barri queda un vestigi, el carrer de la Jota, que inicialment era, simplement, el carrer J. En tot cas i pel tema que ens ocupa, el 30 d’abril del 40 va ser aprovat el nom del Pintor Casas pel carrer C, que no es faria efectiu fins al 1942, i es va col·locar en un conjunt de carrers que, a banda de Sabastida en honor a la masia, es van dedicar a l’entorn artístic d’Els Quatre Gats.
“No sabem si va ser buscat o casual però el cert és que van batejar quatre dels carrers amb els noms de clients habituals d’Els Quatre Gats”, apunta Sánchez. Formen aquests Quatre de Gats de Vilapicina Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Mir i Josep Llimona, però mentre que el primer s’identifica amb nom i cognom, la resta reben el nom de l’ofici, és a dir, Pintor Casas, Pintor Mir i Escultor Llimona. “Rusiñol era polifacètic i devia ser més difícil identificar-lo amb una dedicació, mentre que la resta sí que tenien un ofici clar”, assenyala Sànchez. En tot cas, el de Ramon Casas compta amb tres plaques, una de les quals fa esment que està dedicat al ‘Pintor Casas Barcelona 1866 1932 Pintor i dibuixant’. Per tant, fora de tot dubte, es tracta d’un carrer en homenatge a Ramon Casas.
Les casetes del passatge de Santa Eulàlia
La segona vinculació de Casas amb Vilapicina està situada a l’altre extrem del barri, ja a tocar de la Meridiana. Entre els carrers Riera d’Horta, Pardo, Escòcia i Antoni Costa es troba el passatge de Santa Eulàlia, on encara es conserven un conjunt de cases unifamiliars de planta baixa i pis, que contrasten amb els blocs residencials de l’entorn. Sánchez, que és veí d’aquest carrer i precisament això el va motivar a investigar, apunta que es tracta d’una finca propietat, precisament de Ramon Casas. De fet, bona part d’aquests terrenys eren de Maria dels Àngels Puig i España, cosina segona de Ramon Casas i empresària i propietària de la fàbrica tèxtil i colònia de Sant Benet, al Bages, on també tenien participació els cosins Casas. De fet, el mateix Ramon la va retratar a ella i a Antònia Puig i España en un dels seus quadres, Retrat de les senyoretes N.N.. Val a dir que malgrat la coincidència en els dos cognoms, Maria dels Àngels i Antònia no eren germanes, sinó cosines, ja que els germans Puig es van casar amb les germanes España.
El cas és que Puig i Espanya era la propietària de la finca de can Garrigó, l’epicentre de la qual seria l’actual plaça Garrigó, i els Casas es van convertir en propietaris d’una part, que el 1912 es va repartir entre els germans Montserrat, Ramon i Elisa Casas i Carbó. Un nebot del pintor, Santiago Codina i Casas, va decidir edificar amb les casetes baixes que encara es conserven. L’actuació s’havia de fer en diverses fases a partir del 1928, però “el 1932 amb la mort de Ramon Casas, es va paralitzar el projecte”, segons explica el president de l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris. Això explica que no s’acabés la construcció de totes les cases previstes inicialment.
En tot cas, el mateix Sánchez recorda que durant dècades va existir el perill que el passatge i les seves casetes desapareguessin, ja que el Pla General Metropolità del 1976 preveia el seu enderroc per construir-hi edificis. No va ser fins al final d’una llarga lluita veïnal que es va cloure el 2017 que es va aconseguir la desafectació i, per tant, salvaguarda d’aquestes construccions, edificades encara en vida de Ramon Casas. Els mateixos veïns hi van posar una placa de recordatori el 2012, un element més que certifica aquesta doble vinculació del Pintor Casas amb el barri de Vilapicina i que permet cloure aquest reportatge-rescabalament.