La implementació de grans canvis en la mobilitat a la ciutat de Barcelona, substanciats en noves realitats com els carrils d’urbanisme tàctic, les superilles, els eixos verds, els carrers de plataforma única i els carrers amb limitació de velocitat a 30 quilòmetres per hora, en resum, els carrers pacificats, no han servit per al seu propòsit i no han aconseguit millorar la convivència entre els diferents modes de transport ni de millorar la sensació de seguretat a l’hora de desplaçar-se. Aquesta és una de les dades que apareixen en el demolidor ‘Estudi sobre la convivència de la mobilitat a Barcelona’ que ha presentat aquest dimarts el RACC.

Mobilitat Barcelona moto / Foto: Carlos Baglietto
Una moto circulant per vorera, una infracció habitual que molesta els vianants, segons l'estudi / Foto: Carlos Baglietto

L’informe, que revela que sis de cada deu ciutadans creuen que moure’s per Barcelona és cada vegada més complicat i destaca que els usuaris dels diferents modes de transport analitzats -vianants, ciclistes, VMP (vehicles de mobilitat personal, principalment patinets elèctrics), motocicletes i cotxes- consideren en gran manera perillosos els usuaris dels altres modes, se centra també en la valoració de les infraestructures per mostrar els carrers pacificats no milloren la convivència entre sistemes de mobilitat. Així ho afirma un 51% dels enquestats, mentre que un altre 48% també opina que aquests tipus de carrers tampoc no milloren la seguretat viària.

De fet, és prou coneguda l’oposició del RACC al Model Superilla implementat per l‘Ajuntament de Barcelona, i en aquest sentit, el president d’aquesta institució, Josep Mateu, ha llançat una dura crítica sobre el model urbanístic del govern Colau, en especial l’anomenat urbanisme tàctic que ha creat dificultats als ciutadans: “No sabem si el color blau vol dir vianants o si el groc vol dir bicicletes, hi ha hagut poca planificació i una sensació de precarietat i ha fet que la gent no sabés per on havia de circular” i ha lamentat que el govern municipal no hagi sabut “acompanyar i ensenyar la gent per on havia d’anar”. 

Crítiques a l’Eix Verd de Consell de Cent

De fet, també ha assenyalat un exemple concret i actual, el de la conversió del carrer Consell de Cent en un Eix Verd on ja no es pot travessar de cap a cap en cotxe o motocicleta: “És una decisió que s’ha pres d’una forma una mica imposada”, i ha criticat l’aparició d’informes que “diuen que el trànsit s’ha evaporat”. “El cert és que no hi ha hagut cap mesura de transport públic per entrar o sortir de Barcelona que s’hagi modificat, i en un 70 o 80% els cotxes de l’Eixample són de fora de Barcelona”, ha insistit per afegir que cal veure l’efecte del tall a Consell de Cent “als carrers del voltant, perquè aquells usuaris que es veuen obligats a venir a la ciutat en vehicle privat es veuen obligats a circular per altres carrers a prop”.

Mobilitat Barcelona vianants / Foto: Carlos Baglietto
Un 38% de vianants creua els semàfors en vermell, segons l'estudi del RACC / Foto: Carlos Baglietto

Encara més, segons ha sostingut el director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardagí, l’Ajuntament de Barcelona no ha posat les noves infraestructures al servei de l’usuari. De fet, ho ha explicitat amb dos exemples, el passeig de Sant Joan i el carrer Indústria. En el primer d’ells, tot i tractar-se d’una via regulada a una velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora, “el mateix espai convida a anar a una altra velocitat”, començant per l’amplada dels carrils. Pel que fa al carrer Indústria, “on es va presentar el primer radar escolar”, ha recordat que a Bailén està regulat a 30 km/h, més tard a 50 i al tram final, on hi ha l’entorn escolar, altre cop a 30, tot i que “és un tipus de carrer que a la resta de la ciutat és de 50 km/h.

Ningú respecta la velocitat a la superilla

Altres dades de l’informe se centren en el respecte de les velocitats marcades en cada espai i delaten que a la superilla del Poblenou, que té una velocitat limitada a 20 quilòmetres per hora, el 94% de cotxes i motos superen aquest límit tant en horari diürn com nocturn. En aquest sentit, la cap d’estudis de mobilitat del RACC, Alba Rey, ha estat contundent: “La superilla no està funcionant respecte al límit de velocitat, ni de dia ni de nit". A aquesta dada cal afegir que un altre àmbit pacificat estudiat, el passeig de Sant Joan revela que durant la nit, el 100 per cent de cotxes i motos supera el límit de velocitat, mentre que durant el dia ho fan el 81% dels cotxes i el 48% de les motos.

Mobilitat Barcelona patins / Foto: Carlos Baglietto
Ciclistes i patinadors han de compartir el mateix espai, els carrils bici / Foto: Carlos Baglietto

Així mateix, el RACC destaca en aquest estudi, realitzat a partir de 2.000 enquestes i més de 25.000 observacions, que 4 de cada 10 ciutadans no se senten segurs quan es desplacen per Barcelona i respecte al 2017, quan es va fer un anterior estudi similar, la percepció general d’inseguretat ha pujat 6 punts. A més, 8 de cada 10 ciutadans consideren que no existeix respecte entre els usuaris de diferents modes de transport i el 82% de ciutadans pensa que existeix una falta de civisme general a la ciutat de Barcelona. A més, els usuaris que reben més crítiques són els de patinets elèctrics.