Des que el desembre del 2016 l’Ajuntament de Barcelona va decidir abandonar la pràctica de captures de coloms per sacrificar-los per passar, des de gener del 2017, a alimentar-los amb pinso anticonceptiu s’ha aconseguit una significativa reducció de la població d’aquestes aus urbanes, que el mateix consistori xifra en un 60%, però no en tota la ciutat, sinó en aquelles àrees en que s’ha començat a donar-los aquest tipus d’aliment. Ara, per aprofundir en aquesta necessària reducció de la població de coloms i aconseguir un control ètic que eviti els sacrificis, l’ajuntament fa una crida a la ciutadania a no donar-los menjar.
Des del gener del 2017 que en diferents punts de la ciutat, preferentment a l’entorn dels mercats municipals, hi ha instal·lats alimentadors per a coloms amb pinso anticonceptiu amb nicarbazina a fi i efecte de reduir la natalitat en les colònies de coloms. Amb tot, això només és un dels eixos de la política municipal per reduir el nombre d’aquestes aus, que es calcula que a l’àrea de Barcelona és d’uns 103.000 exemplars. Altres eixos d’actuació impliquen dificultar la nidificació, especialment en edificis en desús, perquè comporten problemes de salubritat i convèncer la ciutadania que no és necessari alimentar-los.
Superpoblació de coloms
De fet, es considera que quan la densitat de coloms d’una ciutat supera la mitjana de 300-400 coloms per km² es fa necessari establir mesures per controlar-ne la població, i a Barcelona la densitat s’estima entre 1.300 i 1.700 coloms per km², el que suposa una superpoblació per la ciutat. Per això un objectiu estratègic recau en reduir significativament la quantitat d’aliment que els ciutadans els hi proporcionen i és per això que ha posat en marxa una campanya que fa una crida a la corresponsabilitat de la ciutadania per no proporcionar-los menjar.
Disminució de coloms en colònies alimentades amb pinso anticonceptiu / AjBCN
Pel que fa als resultats específics del tractament amb pinso anticonceptiu, des de l’inici del tractament el 2017, la reducció total de coloms allà on s’ha administrat el fàrmac és del 60%. En concret, s’ha produït una reducció de 2.278 exemplars, respecte als 3.801 tractats a l’inici del projecte. Pel que fa als resultats concrets de l’últim any, al llarg del 2021, mostren una reducció del 27% de la població de coloms gràcies al tractament administrat. Aquestes xifres manifesten l’eficàcia del sistema com a eina de gestió ètica per la ciutat, on la disminució de la natalitat ha permès reduir un 60% el nombre de coloms de les zones tractades sense necessitat de fer cap captura. Els resultats mostren una aturada en la reproducció dels coloms tractats.
Actualment, la ciutat compta amb 44 dispensadors, que cobreixen 36 colònies de coloms, i estan situats segons criteris de densitat i de les molèsties ocasionades per aquestes colònies. Aquest mes de març s’ha ubicat un dels dispensadors a la plaça de la Gardunya, darrere el mercat de la Boqueria. A més, durant el 2021 es van fer mesures als Mercats de la Mercè, Barceloneta, Ninot, Sants, Vall d’Hebron-Taixonera i la Marina, essent actuacions recurrents any rere any. I durant el 2022 s’han realitzat mesures puntuals o de reforç al Mercat de Sant Antoni i està previst realitzar, actuacions importants a Boqueria i a Santa Caterina, aquesta última ja està en execució.
En la majoria de mercats la presència de coloms és molt habitual en alguns casos generant greus problemes, en altres incidències puntuals. És per això, que es continua fent seguiment de tots els Mercats per fer recull d’incidències i trobar les solucions específiques per cada mercat. Resta per donar resposta al costum dels coloms d’entrar caminant per les portes en estar molt acostumats als humans. Aquesta forma d’accedir és de molt difícil solució.
Campanya en contra d’alimentar-los
Pel que fa a la campanya en contra de donar-los menjar, l’objectiu és dissuadir els grans alimentadors (que poden arribar a proporcionar més de 5 kg de menjar diari) i els alimentadors regulars (estarien entre 1 i 5 kg). Per això ha impulsat un programa de formació als informadors municipals, agents cívics, educadors socials i agents de policia de barri dels districtes per identificar als alimentadors (grans, regulars i esporàdics) i la freqüència i les quantitats d’aliment que hi proporcionen. L’objectiu és poder interaccionar amb aquestes persones per tal d’aconseguir que redueixin la quantitat d’aliment aportat o fins i tot que deixin d’alimentar. També es planteja fer extensiva la campanya al sector de la restauració, una mesura que caldria encara treballar amb districtes, per evitar que les terrasses siguin punts d’alimentació dels coloms.
Campanya en contra d'alimentar els coloms barcelonins / AjBCN
L’altra actuació que també impulsa l’Ajuntament és per evitar la nidificació dels coloms. La Direcció de Serveis de Drets dels Animals (DSDA) emet informes d’avaluació d’incidències i propostes d’actuació a petició dels diferents Serveis i Districtes de l’Ajuntament. Això inclou per exemple actuacions per instal·lar mesures que evitin el repòs dels coloms i que rebaixin les molèsties derivades de la seva presència, per exemple en espais o equipaments municipals. També es busca dificultar la nidificació en locals i edificis abandonats o pendents de rehabilitació a on es poden concentrar gran nombre de nius generant molèsties i problemes de salubritat
Augmenta el volum de queixes ciutadanes
Un altre motiu per buscar la corresponsabilitat ciutadana per anar a l’arrel del problema és poder donar resposta a la creixent preocupació de la ciutadania envers la presència de coloms a la ciutat. El total d’incidències i queixes registrades a l’IRIS vinculades amb coloms ha estat de 1.504 durant l’últim any, 241 de les quals relatives a alimentadors de coloms en via pública. Això suposa un increment del 67% respecte de l’any anterior, amb un total de 897 queixes registrades el 2020.
Aquest increment s’explica, en part, per la recuperació de la vida ciutadana després de la pandèmia, atès que durant el confinament hi va haver certa dispersió dels coloms en recerca d’aliment en el seu àmbit natural, és a dir, en les zones verdes de la ciutat i en espais naturals dels voltants del nucli urbà. La conducta natural d’aquesta espècie és destinar unes 8 hores diàries a la recerca d’aliment i, a més, són capaces de mantenir una velocitat de 50km/h durant hores, per la qual cosa no requereixen la intervenció humana per alimentar-se.
Les 1.504 incidències registrades responen en bona part a ciutadans o ciutadanes que reclamen solucionar problemes generats per l’alta densitat de coloms relacionades amb la presència d’alimentadors i també per nidificacions en edificis. En aquest balanç també hi ha comptabilitzades sol·licituds d’intervenció per part dels districtes i serveis municipals, en punts o equipaments concrets, com podrien ser els mercats alimentaris.