Alguns els consideren una plaga tan infecta i llefiscosa que se'ls ha atorgat l'apel·latiu de 'rates de l'aire', però realment són perillosos? Barcelona ha tallat en sec la seva reproducció. Els coloms ja no tenen carta blanca. Abans l'Ajuntament feia batudes per caçar-los a cops, amb resultats immediats. Ara les esterilitzen. Malalties? Podem donar-los menjar? Què és el pitjor que pot passar pels coloms i plagues similars? Noves epidèmies? Compte amb les cagades dels coloms.
Coloms / Pixabay
En la mesura que és millor prevenir que curar, Francesc Monné exposa la seva experiència amb nosaltres. Ha exercit de president i Degà del Col·legi de Veterinaris de Barcelona durant 16 anys. També ha exercit de president del Consell de Veterinaris de Catalunya i és expert en avicultura.
Barcelona i les grans ciutats estan gairebé impregnades de coloms. Això pot derivar en algun problema?
Sí, i per dos motius:
Com es podria exemplificar?
Si féssim un càlcul dels quilos d'excrements que cada dia produeixen aquests coloms quedaríem esgarrifats (vídeo). S'aprecia fàcilment que els excrements són corrosius. Podem observar-ho als terres de la ciutat. Porta molt àcid úric i sulfúric i això és corrosiu. Són dels animals que tenen un excrement més corrosiu. A mi em fa patir.
Apunt per al lector: Segons les aproximacions de Francesc Monné, els coloms evacuen 9 tones d'excrement diari (si cada colom excreta 90 grams al dia). Al mes serien 279 tones d'excrement corrosiu. A l'any 3.285 tones.
Només com a recordatori, per no embogir i relativitzar-ho, a Barcelona es generen 177.354 tones d'excrement humà a l'any, aproximadament.
Què en pensa de donar menjar als coloms?
A les persones que els donen menjar als coloms sempre els dic que no ho facin. Per què? Perquè aquests animals s'engreixaran i es reproduiran. Un colom pot pondre uns quatre - cinc ous l'any. Multiplica. Si s'alimenten bé, més coloms, és senzill.
Invasió de coloms a Barcelona. L'Ajuntament ha reduït recentment un 50% la seva població
L'Ajuntament té un bon programa per prevenir tot això. Però no ho ha de deixar. Jo faria una crida en aquest sentit. Encara no és suficient. Tenen un pressupost força important -uns 250.000 euros-.
Amb què s'ho gasten?
Posen Nicarbazina -medicament per esterilitzar- a dins el blat de moro i hi ha dispensadors d'on els animals mengen. La ingesta d'aquest medicament provoca que l'ovari no es desenvolupi.
Abans l'Ajuntament feia batudes. Caçaven coloms a cops i amb xarxes i fins i tot els gasejaven
Hi havia una associació encarregada d'això i se'ls hi donaven molts diners per fer aquestes batudes. Era molt més car -pressupost d'uns 400.000 euros- però més efectives. Els animalistes es queixaven dels mètodes i afortunadament de la forma que es fa avui es fa molt millor. El que passa és que és un mètode a llarg termini. De quatre a set anys, els resultats d'esterilitzar no són imminents.
Més plagues. Gavines i cacatues. Són igualment perilloses?
Són també possibles portadors de malalties per a les persones:
Quin és l'escenari més devastador per aquestes plagues?
Tots aquests animals són exòtics i poden portar qualsevol mena de zoonosi (malalties que els animals transmeten a l'home). Pandèmies:
Els veterinaris han de formar equip en aquest nucli de treballadors i especialistes per tractar una pandèmia. Nosaltres sabem què és una pandèmia. Hem d'estar al costat de l'estament que regeix avui la professió sanitària.