L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha signat aquest dijous el decret per declarar la ciutat com a zona de mercat d’habitatge tensionat, un “requisit previ per aplicar de forma immediata la llei d’habitatge”, segons ha declarat el mateix alcalde just després de la celebració de la comissió de govern, que també ha completat el cartipàs polític del nou consistori. “Barcelona serà la primera ciutat d’Espanya a aplicar la llei d’habitatge de Pedro Sánchez”, ha anunciat l’alcalde, a més d’afegir que aquesta primera mesura “no serà suficient, però és del tot necessària” per poder solucionar un problema “estructural, el d’accés a l’habitatge”. Collboni ha insistit que la mesura servirà “per topar la pujada de preus de lloguer”, però que serà important acompanyar-la d’un augment de l’oferta.

Cal tenir present que la nova llei espanyola de l’habitatge preveu quatre requisits per tal que un territori o municipi pugui ser declaradt zona de mercat tens, amb la condició que se’n compleixi almenys un. En el cas de Barcelona se’n compleixen tres, en concret que el percentatge de renda de les llars dedicat al pagament del lloguer i de la hipoteca, més els subministraments, supera el 30% en tots dos casos, i alhora l’increment de preus del lloguer els darrers cinc anys és superior en tres punts percentuals a l’evolució de l’IPC.

Pel que fa al segon requisit, respecte al percentatge de les rendes que es dedica al pagament del lloguer, els veïns de Barcelona dediquen el 36% dels seus ingressos a pagar el lloguer. Pel que fa al pagament de la hipoteca, amb una quota mitjana de 1.210 euros, el percentatge se situa en el 43,3% dels ingressos. I pel que fa al tercer requisit, l’evolució del preu del lloguer ha experimentat els darrers cinc anys un increment del 21,1%, pujant dels 889,60 euros mensuals de mitjana el quart trimestre del 2017 als 1077,50 i el quart trimestre del 2022.

El següent moviment l'ha de fer la Generalitat

Amb tot, la declaració de Barcelona com a zona de mercat d’habitatge tensionat no suposarà l’aplicació automàtica de la llei d’Habitatge, sinó que és un pas necessari per a un nou pas que ara correspon al Govern. En aquest sentit, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha aclarit que l’Ajuntament fa arribar a la Generalitat “el decret, acompanyat d’un informe on es constaten el compliment dels requisits, ho acreditem i fem arribar propostes en habitatge”, però que ara dependrà del Govern, de qui dependrà formalitzar l’aplicació en 140 municipis. Tot això, sense calendari i amb la possibilitat que el nou govern espanyol que sorgeixi de les eleccions del 23-J freni en sec el desenvolupament de la llei.