L’objectiu bàsic del plànol d’una xarxa de Metro és oferir a l’usuari el màxim d’informació amb tota la claredat que es pugui conferir a un sistema complex. Això suposa acceptar algunes renúncies, com el sacrifici de la realitat geogràfica en favor d’una simplificació que permeti l’usuari trobar amb relativa senzillesa la informació que busca, que principalment és la d’ubicar les estacions d’origen i destí i traçar el desplaçament més senzill possible. L’important, en tot cas, és que es faciliti al màxim la comprensió a fi i efecte, que la informació sigui útil i que, en definitiva, l’usuari no es perdi.
Ara bé, aquesta necessitat de simplificació sovint comporta que la informació donada sigui només aquella que és més necessària -línies i estacions- i que no hi hagi lloc per a altres detalls que poden semblar complementaris però que per a alguns usuaris també poden tenir el seu interès. En el cas de la xarxa de Metro de Barcelona, més enllà del plànol oficial, n’hi ha d’altres que donen informació poc convencional però que permeten tenir una visió molt més àmplia de la realitat de la xarxa. Aquests són alguns dels plànols alternatius, amb informacions poc convencionals i fins i tot, desconcertants.
Acabat de sortir del forn, aquest plànol és una actualització d’un anterior del 2018 elaborat per l’entitat Promoció del Transport Públic (PTP) que té la particularitat d’informar de les dates d’inauguració -i quan s’escau, de tancament- dels diferents trams de tota la xarxa ferroviària de Barcelona, incloent-hi Metro, FGC, Renfe, Tram i funiculars. Així, el tram més antic de tots és el de la línia de tren Barcelona-Mataró, inaugurat el 1848 i desaparegut a la capital de Catalunya el 1986. Pel que fa al Metro, el tram més antic és el de Lesseps-Catalunya, del 1924, però la gràcia del plànol és que permet resseguir el creixement de la xarxa a través de les successives ampliacions.
Vet aquí un plànol de la xarxa de Metro que el que proposa és, curiosament, desincentivar el seu ús. I no perquè el servei no sigui òptim, sinó perquè el que es proposa és fer els trajectes a peu. El plànol es va difondre al portal mèdic 'Treated' l’any 2018, i tot i que ja no és accessible en aquell portal, encara circula la imatge per Internet. La gràcia d’aquest plànol és que indica les calories que es poden cremar fent els trajectes a peu, això sí, calculat a partir d’un pes mitjà de 70 kg que camina a una velocitat mitjana de 4,82 km per hora, una velocitat habitual en un medi urbà.
Si el plànol oficial de la xarxa de Metro es destaca per donar informació funcional per ajudar l’usuari en els seus desplaçaments, el que es pot trobar en aquest és informació amb un nivell de detall molt més gran, com ara la ubicació de les andanes de cada estació o aspectes amagats per a l’usuari convencional, com la situació de les cotxeres i tallers on es fa el manteniment dels combois. Tot això s’ha d’agrair a Florence Jarrier, un exfuncionari francès que ha elaborat al web Cartometro plànols acurats de força xarxes de metro d’arreu del món. A banda d’estar actualitzat, inclou també els perllongaments programats pel futur.
Un dels reptes d’un bon servei de Metro és el de portar els usuaris d’un punt a un altre de la ciutat en el mínim temps possible i en això, més enllà de la freqüència de pas del Metro, el que té més importància és el temps estimat entre una estació i una altra. En aquest sentit, és força útil el plànol editat fa un temps per la PTP, que calcula el temps que es triga d’una estació a una altra en minuts. D’aquest estil també es pot consultar el que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) mostra a totes les estacions un plànol on marca, amb minuts i segons, el temps de recorregut en diversos trams. La pega del de TMB és que no inclou els recorreguts d’FGC.
Ara bé, si hi ha un plànol de Metro que en comptes de donar informació clara i útil, bàsicament el que fa és desconcertar, aquest és el que es pot consultar al web Tourist Guide Barcelona. El seu principal defecte, o si es vol, aspecte més cridaner, és que no respecta la convenció geogràfica que en el cas de Barcelona, mana que els plànols no estiguin orientats en l’eix nord-sud habitual en els mapes, sinó que usualment s’utilitza una configuració més simple, amb la muntanya a la part de dalt i el mar a la part de baix. Més enllà d’alguns errors, el que més crida l’atenció és que no té l’orientació convencional, sino que compta amb un gir de noranta graus que situa Badalona i Santa Coloma dalt de tot i el Baix Llobregat a sota. Cal mirar-se’l un parell de cops abans d’entendre’l.
