La mort de l’arquitecte Ricard Bofill Levi als 82 anys deixa Barcelona i Catalunya sense un dels seus grans arquitectes, de fet el que ha tingut més projecció internacional després d’Antoni Gaudí, i s'afegeix a la recent pèrdua d'Oriol Bohigas. El seu llegat a la ciutat pren la forma d’edificis prou coneguts com l’Hotel Vela (o W Barcelona), el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) o l’edifici de l’INEFC, als quals cal sumar alguns fets ben a prop de la capital de Catalunya, en especial el paradigmàtic Walden 7 de Sant Just Desvern.
L’empremta d’aquest arquitecte, que té obra a Andorra, Madrid, Tòquio, Chicago, Praga, Luxemburg, Casablanca, Houston, Bordeus, París i Montpeller, entre molts altres llocs, també es pot observar en edificis d’habitatges com els situats als carrers Nicaragua, 97-99, i Johann Sebastian Bach, 28, de Barcelona.
Ricard Bofill, davant la maqueta de l'edifici Ikon de València, en una imatge del 2019 / Efe
A continuació, una selecció de cinc obres situades a Barcelona i rodalia (Baix Llobregat i Garraf), que suposen una mirada ràpida a l’obra de Bofill, clar representant de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània. Entre ells destaquen els que va fer amb el Taller d’Arquitectura, fundat el 1963 i que comptava amb un equip multidisciplinari format no només per arquitectes, sinó també per altres professionals i artistes, com el crític literari Salvador Clotas, el poeta José Agustín Goytisolo i l'economista Julia Romea.
El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és l’obra d’estil clàssic més singular de Ricard Bofill. Es va començar a construir el 1991 i va ser inaugurat el 1996 en un nou complex cultural que inclou també l’Auditori. Bofill va triar una façana principal a tall de temple clàssic grecoromà, amb una escalinata senyorial que n’engrandeix els volums i imita un espai de trobada a l’estil de les àgores gregues. La Sala Gran, amb capacitat per a 847 butaques, té la disposició d’un amfiteatre grec, en una altra projecció de l’estil clàssic en un edifici modern. La primera obra que s’hi va representar va ser Àngels a Amèrica, sota la direcció de Josep Maria Flotats.
Façana neoclàssica del Teatre Nacional de Catalunya / José María Rodríguez Rodríguez
L’obra més representativa de Bofill a la capital de Catalunya és el W Barcelona, més conegut com a Hotel Vela, que des del 2009, any de la inauguració, compta amb un lloc destacat en l’skyline barceloní. Va ser començat a construir el 2004 en l’àmbit de la nova bocana del port, ben a prop del solar que espera si mai arriba a construir-se l’Hermitage. Amb 99 metres d’altura —Bofill el volia de 160— no és dels més alts de la ciutat, però la seva singular figura el converteix en fàcilment identificable. Va rebre el primer premi dels Prix Villégiature l'any 2010 en la categoria de Millor Arquitectura Exterior d'Hotel d'Europa.
L'Hotel Vela, integrat a l'skyline de Barcelona / ACN
Aquest edifici d’apartaments modulables és una de les feines cabdals de Bofill en el context del grup de treball multidisciplinari Taller d'Arquitectura. Construït entre 1973 i 1975 a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) en els terrenys d’una antiga fàbrica de ciment, destaca per la seva volumetria exterior i la seva composició interior, fet a partir de mòduls de 30 metres quadrats connectables entre si. Concebut més com un barri vertical que un simple edifici d’habitatges, al Walden 7 en l’actualitat viuen un miler de veïns. La construcció fuig de la grisor dels habituals blocs d’edificis construïts durant el tardofranquisme per esdevenir tot un exercici d’imaginació i practicitat. L’any 1995 va ser rehabilitat.
Imponent estructura del Walden 7 de Sant Just Desvern / JordiFerrer
L’empremta de Ricard Bofill a l’Aeroport del Prat és visible a les dues terminals. A la primera, actualment T2, Bofill va ser l’encarregat de la seva modernització i ampliació de cara a la celebració dels Jocs Olímpics del 1992. Així mateix, l’arquitecte va dissenyar la nova torre de control, inaugurada el 1996. Pel que fa a la nova terminal o T1, inaugurada el 2009, Bofill en va ser responsable del seu disseny, amb la coneguda forma d’espasa que permet la connexió directa del màxim d’avions possibles en el mínim espai. La nova terminal va permetre augmentar l’operativa de l’aeroport fins a una punta de 90 vols per hora.
Interior de la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat / Pop9000
En aquest treball previ al Walden 7, Bofill i el Taller d’Arquitectura ja van donar pistes de la capacitat de fer una arquitectura postmoderna alhora trencadora i útil. Es tracta d’un edifici d’apartaments situat a Sant Pere de Ribes (Garraf) finalitzat el 1968 i que, més enllà de l’homenatge a una de les obres de Franz Kafka, se singularitza pel seu disseny de cubs prefabricats i modulables que acull un complex de 90 apartaments a més d’equipaments com piscina, sauna, bar i restaurants. Els cubs del Castell de Kafka s’obtenen a partir d’equacions matemàtiques que generen al seu torn les connexions amb la resta d’estructures i en generen la composició final.
El Castell de Kafka pren la seva forma a partir de cubs / RBTA