Hi ha llocs on sembla que el temps no avanci. És el cas de la Casa Buenos Aires, un edifici modernista del barri de Vallvidrera (Barcelona) ocupat per un grup de veïns i veïnes des de ja fa un any. Fins al moment, l’ocupació ha estat l’única manera d’aturar el permís d’enderroc i la construcció d’un hotel de luxe, així com de posar en marxa les vies per catalogar l’edifici com a patrimoni històric.
Durant aquest any, el projecte ha enfortit el teixit comunitari i associatiu del barri de Barcelona. Però aquesta setmana, el Grup de Suport de la Casa Buenos Aires ha fet pública la notícia de l’imminent desallotjament de l’edifici, una decisió ferma del magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, José Maria Planchat.
Una història modernista
L’any 1886, l’edifici modernista de l'actual Mont d’Orsà (i antic carrer Sant Màrtir) obria les seves portes per primera vegada com a hotel sota la propietat de Josep Juanet i Camps. De fet, en aquella època, l’hotel es trobava fora la ciutat de Barcelona, quan la zona era encara un poble rural i habitual lloc d’estiueig de la burgesia barcelonina.
Joan Bruguera i Díaz va ser l’arquitecte modernista encarregat de dissenyar l’edifici, i de fet, el responsable de la façana blanca amb sanefes granades que segueix present encara a dia d’avui. Però un anys més tard, al 1902, el propietari Juanet moria i deixava la casa en herència dels seus quatre fills. Sota el nom de “Hermanos Juanet” s’encarregarien d’administrar l’hotel durant els anys següents.
L'edifici, amb paviment hidràulic, sòcols ceràmics, vitralls policromats i làmpades de ferro forjat, deixaria de ser un hotel per passar a ser un refugi de malalts durant la Guerra Civil. Poc després, es convertiria en una residència universitària. Però no va ser fins el 1960 que la Congregació de Sant Vicenç de Paül (Pares Paül) adquiria l’edifici, convertint-lo al 1976 en la Llar d’avis Betània, que mantindria les portes obertes fins el 2012.
Interior modernista de la Casa Buenos Aires / casabuenosaires.org
Arribats a aquesta data, l’edifici Buenos Aires deixava la seva activitat i es convertia en un edifici totalment buit. Però aleshores, en quin moment aquesta casa acaba convertint-se en un hotel de luxe? En realitat, si tirem enrere en el temps podem entendre la situació des d’una altra perspectiva.
Un hotel de luxe
L’any 2017, amb la intenció de posar fi a aquest gran buit, un grup de veïns de Vallvidrera s’ajuntaven per presentar un projecte de cohabitatge, conjuntament amb la cooperativa Sostre Cívic. Així, la organització confiava en comprar l’immoble modernista amb l’esperança de “recuperar l’esperit comunitari i cooperatiu” que tenia l’espai. Però l’ordre religiós Pares Paüls va rebutjar la proposta de dos milions d’euros que oferien els veïns i veïnes.
De fet, el març del 2019 la mateixa congregació va vendre la Casa Buenos Aires per tres milions d’euros al fons inversor London Private Company. Al mateix mes, la representant de London Private Company, Anna Bruguera, assegurava que l’empresa estava conformada per “petites famílies de Sarrià reunides per fer la inversió”, insistint en que no eren “grans tenidors, sinó petits socis agrupats en la societat”. Segons el registre mercantil, la firma és liderada per l’accionista Nestor Francisco Bautista.
Per altra banda, poc després de la compra, Bruguera ja alertava que en funció de la catalogació, “nosaltres farem un ús o un altre”. “Si la catalogació ens fa preservar l’alçada de l’edifici i la distribució interna, no podrem fer segons què”. “Ens haurem de limitar al que podem fer”, assegurava la representant.
Pancarta a l'edifici Buenos Aires en contra de la construcció d'un hotel de luxe / Elena Bulet
En aquest sentit, una vegada iniciat el procés de compra, la nova propietat sol·licitava a l’ajuntament de Barcelona dues llicències: una d’enderrocament i obres majors, i una hotelera. Però, com les aconseguia? En realitat, el permís es feia possible perquè la Casa Buenos Aires se situa en un terreny dins les zones on es permet el creixement turístic establert pel PEUAT, el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics aprovat per l’Ajuntament de Barcelona el gener del 2017.
En aquest sentit, el grup de defensa Recuperem Buenos Aires es queixa que “el govern de Barcelona en Comú - PSC és responsable de potenciar el turisme a un barri que ja es veu afectat pel flux de visitants del Tibidabo”. D’aquesta manera, el projecte dels inversors locals era demolir l’edifici modernista per construir-hi, en el seu lloc, un hotel de luxe amb capacitat per a 150 persones.
Una vida en comunitat
Una vegada assabentats de la idea del projecte, un grup de veïns i veïnes ocupava l’edifici per evitar que el Buenos Aires es convertís en un hotel. “L’edifici no està catalogat com a patrimoni històric i encara té terreny edificable, a més que se li pot donar un ús tant residencial com comercial. La casa, doncs, es converteix en un caramel”, critica la portaveu de Recuperem Buenos Aires, Eulàlia Castelló, qui insisteix en la necessitat de la catalogació patrimonial.
Però protegir l’edifici no és l’únic objectiu de la reivindicació. “Hem de donar resposta a les dificultats per accedir a un habitatge digne dels més vulnerables”, insisteix Castelló. L’edifici compleix amb els requisits de ser catalogat patrimoni, i els veïns busquen protegir-lo per “evitar que es converteixi en un aparador turístic més de Barcelona”.
Tot i això, una vegada iniciat el conflicte entre propietaris i veïns arran de l’ocupació, el 12 de juliol del 2019 la jutgessa d’instrucció número 8 de Barcelona condemnava als ocupats a "penes de multa i desallotjament imminent" segons informen els activistes. Així, s'assenyalava la vista oral per la querella interposada per Pares Paüls i London Private Company contra els ocupants del Buenos Aires.
Els veïns de Vallvidrera al jardí de la Casa Buenos Aires / casabuenosaires.org
“Es vulnera el dret de defensa de les persones que viuen a la casa, que no han estat identificades ni denunciades i no han participat al procés judicial”, asseguraven els condemnats. A més a més, veien la sentència com quelcom que vulnerava “els drets fonamentals de la llibertat ideològica, d’expressió i de manifestació de les persones condemnades”.
Una sentència ferma
Ara l’Audiència de Barcelona ha ratificat el desallotjament de la Casa Buenos Aires. El Grup de defensa de la casa ha informat, a través d’un comunicat, que el magistrat de la secció vuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona, José Maria Planchat, ha desestimat el recurs presentat per la defensa, de manera que la jutge d'instrucció número 8 podrà fer ferma la sentència gràcies a l’aval de la instància superior i executar el desallotjament de l’edifici.
Les al·legacions de la defensa es basaven, entre d’altres, en la indefensió de les persones que habiten l’edifici, que no han estat jutjades però es troben afectades per la sentència: que les persones acusades no viuen a l’immoble i en l’atac a la llibertat d’expressió que suposa condemnar a la portaveu del grup de defensa per ser la única cara visible del projecte.
El grup denuncia que "la complicitat de l'ajuntament i els agents immobiliaris" contribueix a la elitització de Vallvidrera", el sisè barri amb els preus de lloguer més alt de la ciutat, el que segons la seva opinió "expulsa les persones amb menys poder adquisitiu, a les més joves i a la gent gran ".
Un futur borrós
El projecte social ja fa més d’un any que arrela al barri i l’edifici s’ha convertit en la llar d’una vintena de persones: “No som prou conscients que això es pot acabar en qualsevol moment”, expliquen. A banda de ser motor d’un projecte de vida comunitària, hi ha nascut el casal de Joves de Vallvidrera i és epicentre de la distribució de la cooperativa de consum Can Pujades.
A més, s’hi apleguen entitats i col·lectius del barri com la coral de Vallvidrera i s’hi han organitzat grans jornades culturals per a totes les edats amb programació infantil musical, jornades de poesia, presentacions de llibres o micròfons oberts entre d’altres. A banda, s’han recollit les necessitats d’espai per a col·lectius, agrupaments escoltes, grups de música, moviments socials i entitats d’arreu de Catalunya. La Casa Buenos Aires ha sigut epicentre de les necessitats associatives d’un barri amb una evident falta d’espais.
El 14 de març el projecte celebrarà un any de resistència veïnal i vida en comunitat amb unes jornades culturals de la mà del festival cooperatiu de Barcelona Say It Loud. Sempre amb l’objectiu de crear “un espai obert al barri que donés vida, dinamitzés i servís d’aixopluc per a tothom”.
Per aplegar les veïnes i col·lectius, el grup de defensa ha convocat una manifestació i roda de premsa on revelaran més informació del procés el 28 de febrer a les 17h davant del centre cívic Vázquez Montalbán.
Les vistes des de la Casa Buenos Aires / Elena Bulet