Carles García Hermosilla (Tàrrega, 1972), antropòleg i museòleg i durant vint anys director del Museu del Ter de Manlleu, va prendre possessió el passat 1 de desembre del 2024 del càrrec de director del Museu d’Història de Barcelona en substitució de Joan Roca, jubilat després de disset anys al capdavant d’aquesta institució. Després d’uns mesos d’aclimatació, que li han permès conèixer a fons la institució que ara dirigeix, el passat 10 d’abril va transmetre les primeres passes d’aquesta nova etapa, entre els quals l’adopció de la denominació de Museu d’Història de Barcelona, deixant de banda l’acrònim MUHBA, i la integració definitiva del Born, que perd l’etiqueta de Centre de Cultura i Memòria.
En aquest context, García Hermosilla rep ElNacional.cat a la seu central del Museu d’Història de Barcelona, al complex de la Casa Padellàs, la plaça del Rei i el Palau Major, per parlar dels eixos de la nova etapa que tot just ara comença a caminar i per destacar aquells punts de més interès del conjunt museístic, destacant la subseu del Bon Pastor, anunciant novetats a la Fabra i Coats, a Sant Andreu, i a la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova i anunciant que, respecte al Born, la seva voluntat és treballar-hi “des de l'estima pel patrimoni i per l'espai, des del rigor històric i des del respecte a la seva significació”, tot assegurant que “el Born és un lloc de memòria, i no deixarà de ser un lloc de memòria”.
Amb el seu nomenament, el Museu d'Història de Barcelona comença una nova etapa, de la qual una part molt visual és el canvi de nom. Deixen enrere l'acrònim MUHBA per adoptar el nom de Museu d'Història de Barcelona. Pot explicar per què aquest canvi?
En realitat no és un canvi de nom. MUHBA era l'acrònim de Museu d'Història de Barcelona i el museu continua dient-se Museu d'Història de Barcelona. És un canvi de denominació, això sí. I el motiu és perquè vam valorar que el nom complet del Museu d'Història de Barcelona era més proper, més comprensible per la ciutadania. Els acrònims moltes vegades queden limitats a cercles de coneixedors i nosaltres, en el nostre projecte, el que volem és posar l'accent en la rellevància del museu pel conjunt de la ciutadania. Per tant, em semblava que el nom complet, que a més inclou una de les marques més potents d'Europa que és Barcelona, era un bon instrument. Si a això li afegeixes que ara ja fa un any i mig el Born es va incorporar al Museu d'Història de Barcelona, ens semblava que en el procés d'integració del Born al MUHBA, canviar el conjunt era més coherent amb la importància del Born.
Pel que fa al seu projecte, podria resumir quin és el seu pla director i quins seran els grans eixos de la seva acció com a director del Museu d'Història?
Jo arribo a una institució que ja té 82 anys d'història. De fet, aquest any celebrem el cinquantenari de la mort de qui va ser el fundador del Museu d'Història, així com de l'Arxiu Històric de la Ciutat, Agustí Duran i Sanpere. Per tant, és un equipament amb molts anys de recorregut, amb una direcció que m'ha precedit durant disset anys i, evidentment, s'han de posar en valor totes aquelles coses que s'han fet bé i que penso que són moltes, entre elles, per exemple, el rigor, la capacitat de programació de qualitat, una capacitat també per tenir cura del patrimoni, la xarxa d'equipaments o espais patrimonials que s'ha anat estenent per la ciutat i que penso que converteix aquest museu en un model singular que hem de cuidar i mantenir. El punt de partida és aquest. A partir d'aquí, quins són els elements en els que jo crec que cal incidir amb més força? Crec que un dels més importants és la comunicació i l'estratègia digital. Hem de fer un esforç per incorporar aquest museu mitjançant la comunicació al segle XXI amb més força, fer-lo més rellevant en aquests àmbits i el canvi de denominació jo crec que és un bon element en aquest sentit. També tenim molt interès a impulsar i aprofundir en la participació que crec que també ha sigut una marca d'aquest museu però creiem que s'hi pot aprofundir més i incorporar al relat del museu, sobretot col·lectius que tradicionalment no formen part dels relats, de les històries que expliquem des d'aquests espais i bé, estem en procés de redacció d'aquest pla director, de fer una bona diagnosi de la situació fins a l'actualitat i esperem al llarg d'aquest any poder-ho presentar.
Em podria posar algun exemple d'acció concreta que ja s'estigui preparant dins del que és la seva nova gestió?
Jo arribo en un moment del museu en el qual, i probablement és poc conegut, hi ha molts projectes oberts i de dimensions importants. Per exemple, tenim un projecte amb fons Next Generation a la Fabra i Coats, en la qual s'està fent el Centre d'Interpretació del Món del Treball, que és un projecte de dimensions importants, 1.700 m² d'exposició a la nau F de la Fabra i Coats. I estem treballant en el projecte museogràfic, també amb Next Generation, de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, al districte de Nou Barris, on inaugurarem segurament a finals d'aquest any, l'exposició permanent Barcelona Clima i Ciutat, un projecte de dimensions importants que incorpora l'arribada de la col·lecció Gavarró, una col·lecció sobre aigua molt important. Realment, estem en un procés de tancament de projectes i el que em toca desenvolupar a partir d'ara és com establim una nova programació que s'adeqüi més a les línies que jo vull treballar, que inclogui la participació amb les entitats i col·lectius, que inclogui una mirada contemporània des de la història, però buscant projectes rellevants que també ens facin reflexionar sobre el present i sobre el futur.
A la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova inaugurarem a finals d'aquest any l'exposició permanent Barcelona Clima i Ciutat, un projecte de dimensions importants que incorpora l'arribada de la col·lecció Gavarró, una col·lecció sobre aigua molt important"
Parla de projectes participatius i contemporanis i això em porta a pensar en les Cases Barates del Bon Pastor, que es va inaugurar fa dos anys. Com està funcionant?
Extraordinàriament bé des del punt de vista simbòlic, des del punt de vista de representació. Els museus hem de parlar molt d'accessibilitat, però també hem de parlar molt de representació, i les Cases Barates del Bon Pastor són un exemple extraordinari de com un museu aconsegueix parlar de parts de la ciutat, de territoris de la ciutat i de gent de la ciutat que tradicionalment han quedat fora del relat dels museus. En aquest sentit, les Cases del Bon Pastor són un projecte extraordinari.
Pel que fa a la incorporació del Mercat del Born al Museu d'Història: el Mercat del Born com espai expositiu amb el seu jaciment, va néixer com a memorial en ocasió del Tricentenari del 1714 amb uns components historiogràfics, però també patriòtics o polítics. S'ha enterrat aquest projecte inicial?
L'espai del Born té una dimensió simbòlica important que és pròpia del patrimoni. Quan parlem de les Cases del Bon Pastor també és un acte simbòlic del reconeixement, és evident, oi? El que passa és que en aquest cas el meu paper és desplegar els discursos i els projectes des de l'estima pel patrimoni i per l'espai, des del rigor històric, fent-ho amb els especialistes, i des del respecte a la significació que té per diferents col·lectius, amb diferents mirades d'aquell espai. Nosaltres no podem anar més enllà d'aquestes tres dimensions, però les hem de tenir sempre absolutament presents. Jo crec que el Born és un lloc de memòria, i no deixarà de ser un lloc de memòria. Com és un lloc de memòria el Palau Major amb el Saló del Tinell i tants altres espais que té el Museu d'Història de Barcelona.
Vostè ve de dirigir durant vint anys el Museu del Ter de Manlleu. En què li servirà aquesta experiència en la direcció del Museu d'Història de Barcelona?
El Museu del Ter és un museu de territori, un museu local que no té les dimensions del Museu d'Història de Barcelona, però és un espai des del que hem pogut desplegar infinitat de projectes de memòria i de relació amb l'entorn. És un museu que s'ha articulat molt bé territorialment i socialment, amb una mirada sobre el seu entorn rica i a mi el que m'agradaria és que tota aquesta experiència i tot aquest treball desplegat al Museu del Ter vinculant-se sempre a xarxes de tot tipus: d'etnologia, ciència i tècnica i ciències naturals, a mi m'agradaria traslladar tota aquesta experiència a aquest context nou.
Té experiència demostrada en gestió de museus, en canvi, no té experiència en el que és estrictament la història de Barcelona. Com ho pot superar, això?
No diria que sigui un desconeixedor de la història de Barcelona, això per començar. És cert que jo soc antropòleg, llicenciat en geografia i història, especialitat en antropologia, però la meva especialització real professional és la museologia. I en l'àmbit de la museologia jo tinc molta experiència en el context de la història, en el marc acadèmic de la història. Per tant, per mi no és un problema, és evident que l'erudició és una cosa que també es pot adquirir, però l'experiència professional la tinc.
Una característica del Museu d'Història és el model que s'ha anat desenvolupant durant els anys amb la creació de subseus. Aquesta línia d'actuació està prevista que continuï? Hi haurà algun canvi en aquest sentit?
Ara mateix no hi ha cap previsió de creixement de la xarxa. De fet, jo acabo d'arribar i en aquest sentit no tenim cap proposta immediata. El que sí que penso és que és un bon model. És un bon model de partida, jo crec que les administracions públiques hem de trobar fórmules de treballar per fer sostenible allò que gestionem i les economies d'escala, les xarxes, jo crec que són un bon format. És una bona experiència. M'agradaria intentar aprofundir en el model de gestió, millorar l'afluència de visitants, ampliar o millorar els horaris, buscar fórmules de gestió que facin més rellevants aquests espais i aquesta xarxa.
En aquests moments hi ha dues iniciatives ciutadanes que demanen més museus que d'alguna manera poden estar relacionades amb la història. La primera demana un Museu del Transport a Montjuïc, amb vehicles de transport, serveis urbans, neteja, etcètera, que d'alguna manera és patrimoni històric. Té alguna previsió o opinió sobre aquest museu?
N'he sentit algun comentari, però no és un projecte que tinguem sobre la taula. Evidentment, si ens arriben propostes s'han de valorar, s'han d'estudiar i s'ha de reflexionar també des d'una perspectiva de la sostenibilitat. Però no en tinc més informació. El tema em sembla fascinant, això sí.
I un altre: la Comunitat Jueva de Barcelona demana o proposa un museu de la Xoà que hauria d'estar a Montjuïc, perquè Montjuïc al final vol dir mont dels jueus. Entenc que la Xoà no és estrictament espai patrimonial de Barcelona, però sí que és veritat que el Museu d'Història té una seu al Call, específica per la història dels jueus de Barcelona, on s'explica precisament el pogrom del 1391, que és un precedent històric de la mateixa Xoà. Com ho veuria vostè això?
No ho he reflexionat prou, sincerament em sembla un tema complex i que no es pot decidir immediatament. Com has dit, el Museu d'Història de Barcelona, des de la perspectiva històrica, ha posat en relleu la dimensió històrica de la relació de la ciutat amb la comunitat jueva. Però una proposta d'aquest tipus a Montjuïc s'allunya dels objectius del Museu d'Història.
El Museu d'Història de Barcelona, des de la perspectiva històrica, ha posat en relleu la dimensió històrica de la relació de la ciutat amb la comunitat jueva"
Què ha de veure, tant sí com no, un visitant puntual del Museu d'Història de Barcelona? Quina és la joia de la corona?
Dels disset espais, a mi m'agradaria que ho veiessin tot. Però és evident que les dues peces, des d'una perspectiva més canònica, històrica, del museu, són el conjunt de la plaça del Rei amb la Casa Padellàs, el subsol romà i el Palau Major, que és un element que hem de posar cada vegada més en valor. I el Born, no cal dir-ho, és l'altra joia de la corona, i si hagués de destacar una tercera, ja n'hem parlat abans, les cases del Bon Pastor. Crec que les cases del Bon Pastor és un espai que mereix que els barcelonins hi dediquin una mica de curiositat i s'hi acostin a visitar la intervenció que ha fet allà el museu conjuntament amb el districte i les entitats de veïns del Bon Pastor.
Després de la joia de la corona, ve la delicatessen, què ha de veure aquell públic ja més especialitzat, que ja té coneixements d'història, algú ja amb formació concreta?
El Palau Major. Ha estat el gran centre del poder històric dels comtes catalans de la Corona d'Aragó i és l'espai que a mi m'agradaria recuperar-li la seva importància en el seu conjunt, que ara el tenim molt disgregat per diferents espais. Per tant, que vinguin a veure aquells elements que des del museu podem mostrar del Palau Major, que en aquest cas són sobretot el Saló del Tinell i la Capella de Santa Àgata.
Fa una setmana es va descobrir un derelicte a les obres del Mercat del Peix, les restes d'un vaixell naufragat els segles XV o XVI, el Ciutadella I. Quin és el futur que li espera? Tindrem ocasió de veure'l al Museu d'Història Barcelona al costat del Barceloneta I?
El procés del patrimoni és lent i complex. Però al costat del Barceloneta I ja et puc dir ara que no, perquè no hi cap, és molt més gros i, per tant, és molt difícil que el plantegem aquí. Però no hi ha cap previsió de quin és el lloc on pot anar a parar aquest vaixell. En tot cas, ara el que es farà són els processos formals que es fan en qualsevol procés de recuperació de patrimoni. Ja s'està excavant des del Servei d'Arqueologia de Barcelona, que és qui se'n cuida, i en algun moment segurament aquest vaixell passarà a formar de les col·leccions del Museu d'Història de Barcelona i, a partir d'aquí s'ha de pensar quin és el seu futur, però en aquests moments no hi ha cap decisió concreta.