Barcelona ha patit el tercer estiu més tràgic d'Europa, segons càlculs d'un equip liderat per científics de l'Imperial College London i l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres. D'acord amb les estimacions publicades aquest dimecres, 24.400 persones han mort en més de 850 ciutats europees aquest estiu a causa de les altes temperatures. Però n'hi podria haver hagut unes 7.900 menys si el clima no s'hagués escalfat per la crema de combustibles fòssils, fet que significa que la crisi climàtica és rere del 68% de les morts (16.500).
En aquest context, el canvi climàtic ha estat la causa responsable de 2.841 (el 72%) de les 3.893 morts estimades per calor a l'Estat espanyol entre el juny i l'agost. La ciutat més castigada ha estat la capital catalana, on han mort 786 persones per la calor, de les quals 630 són atribuïbles a la crisi climàtica. És a dir, que vuit de cada deu morts (80%) tenen a veure amb la crisi climàtica. Aquestes xifres converteixen Barcelona en la tercera ciutat europea amb més morts addicionals per la calor causada pel canvi climàtic, amb la mateixa xifra que Atenes, i només superada per Roma (835) i Milà (1.156). L'estudi ha destacat la mort de la Montse Aguilar, l'escombriaire que va morir el passat 28 de juny en plena onada de calor.
L'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ha recordat que les ciutats s'enfronten "diàriament a la realitat de la crisi climàtica", sobretot si tenim en compte les següents dades que porta l'estudi: les ciutats poden registrar de mitjana entre quatre i sis graus més de temperatura que les àrees rurals, i el 70% dels europeus viuen en ciutats (una xifra que superarà el 80% cap al 2050). "Les zones urbanes són a primera línia i les comunitats vulnerables són les que paguen el preu més alt", ha afegit Collboni, que ha fet una crida perquè s'impulsi el camí cap a la neutralitat climàtica "a escala local". "Com a ciutat orgullosa de portar l'etiqueta de missió de la UE, hi estem profundament compromesos", ha remarcat. Finalment, ha insistit en la idea que "ha arribat el moment d'actuar per assolir els ambiciosos objectius climàtics de la UE i establir una sòlida col·laboració entre ciutats".
Fa només dues setmanes que destacàvem la següent notícia: Barcelona ha trencat el rècord de nits tòrrides aquest estiu, fet que pot ajudar a entendre la informació d'aquest dimecres. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l'estació meteorològica del Raval ha comptat 36 nits en què la temperatura no ha baixat en cap moment dels 25 graus, una xifra que no s'havia registrat mai des que hi ha registres. Per a més inri, 88 de les 92 nits al Raval han estat tropicals (mai per sota dels 20 graus), cosa que iguala el rècord del 2022. I la cosa no s'acaba aquí: en el conjunt del país s'ha passat dels 35 graus en dos de cada tres dies, i en 17 dies s'ha arribat als 40 graus. Va ser el 16 d'agost quan l'Observatori Fabra de la capital catalana va registrar la temperatura més alta mai registrada.
A la resta dels Països Catalans, destaca el cas de València, amb 173 morts addicionals per la calor provocada pel canvi climàtic. A molta distància, tenim Palma (40), Elx (40), Alacant (39), Castelló de la Plana (33), Perpinyà (25), Lleida (20), Tarragona (20), Mataró (18) i Reus (17).
Els autors de l'estudi han considerat que l'excés de mortalitat es deu a un increment mitjà de les temperatures de 2,2 graus aquest estiu, amb pics de 3,6 graus, que són atribuïts a la crisi climàtica provocada per la crema de combustibles fòssils i la desforestació. "Pot ser que no sembli gaire, però el nostre estudi demostra que variacions en la calor estiuenca de tan sols uns pocs graus poden marcar la diferència entre la vida i la mort per a milers de persones", ha declarat la investigadora Clair Barnes, de l'Imperial College de Londres.
Alerta per a la gent gran
Val a dir que les dades, probablement, es quedin curts. L'estudi assenyala la calor extrema com una mena d'"assassí silenciós", ja que la majoria de morts relacionades amb la calor no es notifiquen. "Amb freqüència, les persones moren a causa de malalties preexistents —com problemes cardíacs, respiratoris o renals— que s'agreugen amb les altes temperatures, i el paper de la calor no sol tenir-se en compte en els certificats de defunció". Les persones de 65 anys o més han representat el 85% de l'excés de mortalitat lligada a la calor, fet que posa en relleu que "els estius més calorosos seran cada cop més mortals per a la població europea envellida". Actualment, els majors de 80 anys representen el 6% de la població europea, i les estimacions preveuen que s'arribarà al 15% l'any 2100.
Els investigadors ho tenen clar: "Un canvi ràpid cap a les energies renovables i l'abandonament dels combustibles fòssils és la forma més eficaç d'evitar estius més càlids i letals." "Les polítiques d'adaptació a la calor són importants, com introduir horaris laborals flexibles, ajustar el calendari escolar, augmentar les zones verdes urbanes i l'ús de l'aire condicionat, així com millorar la infraestructura de salut pública", ha apuntat Malcom Mistry, de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres. Tanmateix, l'abast d'aquestes decisions és limitat, i "la dura realitat és que, a menys que reduïm urgentment les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les intervencions esmentades tindran un paper limitat a l'hora de mitigar els riscos de l'escalfament global d'origen humà, no només sobre la salut, sinó també en altres sectors com l'agricultura".