Barcelona és la sisena ciutat més bruta de l'Estat, segons una enquesta feta per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a 6.863 habitants de 69 ciutats espanyoles. La capital catalana ha baixat 11 punts en el grau de satisfacció amb la neteja dels seus ciutadans pel que fa a l'anterior estudi fet per l'OCU, el 2019, i se situa als 40 sobre un total de 100. A Catalunya, només aproven Sabadell, amb 64 punts, i Girona, amb 53. L'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Tarragona i Lleida també han obtingut puntuacions negatives sobre el seu grau de neteja dels carrers.
En l'àmbit estatal, les ciutats amb millor valoració del grau de neteja són Oviedo, Bilbao i Vigo, amb una satisfacció de 83, 77 i 76 punts, respectivament; mentre que les pitjor valorades són Palma, Alacant i Sevilla, amb 35, 37 i 38 punts sobre 100, respectivament. Segons l'OCU, la neteja de l'entorn urbà "preocupa els ciutadans i influeix en la qualitat de vida", i sol ser una de les facetes més visibles de la gestió municipal i un factor que els ciutadans tenen en consideració quan hi ha eleccions municipals.
Segons l'organització de consumidors responsable del sondeig, s'ha sol·licitat una valoració general i amb detalls sobre alguns aspectes concrets relacionats amb la neteja de les ciutats o zones de la ciutat que consideren més problemàtiques. A les ciutats amb pitjors qualificacions, entre les quals es troba Barcelona, les principals queixes dels ciutadans han estat la presència excessiva d'excrements de gos a les voreres, la brutícia al voltant dels contenidors d'escombraries, els abundants grafitis a les parets i la manca de neteja general als barris perifèrics. Algunes de les zones que han destacat els enquestats com a més brutes han estat els barris de Corea i Son Gotleu, a Palma; les 3.000 viviendas i el Nervión, a Sevilla; la Cañada Real, a Madrid; el centre de Lleida, Segòvia, Sòria i Alcobendas; el barri de Delicias, a Saragossa i l'Eixample de Barcelona.
La relació entre neteja i inversió
L'OCU apunta que no hi ha una correlació directa entre una major inversió en neteja i unes valoracions millors, ja que, per exemple, Barcelona és una de les ciutats que més recursos inverteixen en neteja, amb 114 euros per càpita a l'any, i malgrat això, la valoració de neteja urbana que han fet els habitants de la capital catalana ha estat negativa. El que l'organització de consumidors destaca com a factor clau és la major freqüència d'escombrat i de baldeig, i ha demanat als consistoris municipals un augment d'aquest servei.