Amb la voluntat de poder incidir en les polítiques de mobilitat metropolitana a mitjà i llarg termini, l'Ajuntament de Barcelona treballa en la preparació d'un document marc que permeti fixar les prioritats de la capital de Catalunya i doti així la ciutat d'un paper protagonista a l'hora de decidir, d'acord amb les administracions responsables en cada cas, des de l'AMB fins al govern espanyol passant per la Generalitat de Catalunya, quines són les polítiques estratègiques de futur i marcar el posicionament que defensarà Barcelona en un marc metropolità on la ciutat té un paper de centralitat. Aquest document estarà enllestit el desembre del 2027, amb la voluntat que ja contingui propostes concretes sobre els corredors d'entrada i sortida de la ciutat o les necessitats de Barcelona en matèria de transport públic, com ara la possible execució d'un tercer túnel ferroviari.
El punt de partida de tota aquesta feina que, en tot cas, no tindrà concrecions sobre el terreny fins a la dècada vinent, és la preparació d'estudis dels quatre corredors de connexió viària amb la ciutat, la Meridiana —l'únic avançat, amb els estudis previs en marxa a la reconfiguració d'aquesta avinguda entre Fabra i Puig i el pont de Sarajevo—, i la Diagonal, la Gran Via Nord i, estudiats conjuntament, la Gran Via Sud i la ronda Litoral Sud. L'anàlisi d'aquests corredors es desenvolupa en coherència amb el projecte d'avingudes metropolitanes que es vol establir en un futur per trobar resposta als reptes que la mobilitat de la gran Barcelona, inclosa la regió metropolitana, presenta actualment i també per definir els canvis del futur, com ara l'augment de l'ús del cotxe elèctric o la millora del transport públic.
En aquest sentit, el desenvolupament de l'estudi a través de BIMSA i Barcelona Regional s'ha fixat tres reptes: reduir les externalitats negatives de la mobilitat de connexió; incrementar la quota del transport públic en la mobilitat de connexió en augment, i prioritzar de manera equilibrada els diferents modes de mobilitat. Tot plegat té com a objectiu presentar propostes d'actuacions en els corredors de mobilitat, de manera que des de Barcelona es puguin elevar aquestes prioritats en espais de treball conjunts amb la resta d'administracions i municipis afectats. La novetat, en tot cas, rau en el fet que Barcelona busca tenir un paper central en les polítiques de mobilitat de conjunt metropolità.
Amb encara més d'un any de treballs previstos al davant, els primers estudis s'han concentrat en determinar quina és la situació actual en els corredors esmentats, amb elements com les quotes de mobilitat entre vehicle privat i transport públic entre Barcelona, la primera corona, la resta de l'àrea Metropolitana, la resta de la Regió Metropolitana i finalment la resta de la demarcació, a partir d'una visió integrada de la mobilitat que es fonamenta en la delimitació de diversos àmbits d'actuació, el continu urbà de Barcelona, que inclou deu municipis, com també els corredors de Castelldefels, Martorell, Terrassa, Granollers i Mataró, que marquen els principals eixos de mobilitat interurbana a l'àrea de Barcelona.